L’artista andorrana Samantha Bosque va inaugurar ahir al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) el seu últim treball Personae. Nel mezzo del camin di nostra vita, un recull dels 30 anys que porta creant obres artístiques. Aquesta és la primera vegada que es fa una recopilació de la seva carrera. Bosque va explicar que «veure-la exposada m’ha impressionat i m’ha ajudat a donar-li una coherència al recorregut. Quan ho veus, agafa sentit tot allò que has fet». El títol de l’exposició és una frase de Dante que fa referència a com se sent l’artista andorrana en aquest moment de la seva vida. Nel mezzo del camin di nostra vita, és perquè Bosque considera que està al ‘mezzo’ del camí pel que fa a la seva carrera artística. Aquesta mostra es pot veure al CAEE fins al 13 de maig. 
Sam Bosque reflecteix un viatge a través d’una cinquantena d’obres que queden dividides en onze àmbits que representen una evolució cronològica. L’exposició de Personae. Nel mezzo del camin di nostra vita, es complementa amb un catàleg. És un document que recull les obres que es poden contemplar i que, alhora, s’acompanya de textos redactats per l’artista a través dels quals explica la seva trajectòria personal i vital.
 

La prèvia

La prèvia està situada en unes vitrines i és on es pot veure un resum de quin ha estat el seu inici: L’evolució, els principis i allò que la va inspirar a pintar, en concret un artista anomenat Chuck Close. «Les primeres peces són traces de la persona amb coses urbanes», va detallar Bosque. 

Primeres obres

Són retrats de persones que mostren un posat rígid, sever i solemne que no deixa entreveure els sentiments, conegut com a hieratisme. L’artista en aquestes primeres obres plasma les figures de les persones al cost de les supersticions que representen les cares d’aquestes amb més efusivitat. 

Descontextualitzats

Són individus que fugen del seu context habitual per trobar-se a un mateix i també per percebre el sentit de les coses. En aquest apartat Bosque va voler remarcar la importància que té el fet de com et veuen els altres, com et condiciona. «Sobredimensionar per sentir-te una mica observat», va resumir l’artista andorrana. 

Lore Dolore

És el seguiment de les persones que es descontextualitzaven per tornar-se a contextualitzar. 

Diàlegs amb la memòria

En aquestes obres «parlem de la persona i els seus records» comentava Bosque. La memòria genera reflexions sobre un mateix i sobre la seva vida. A través de la ment es generen records que les traslladen a moments concrets de les seves vides. 

Vides inacabades

Aquest és un projecte que es va fer conjuntament amb la fundació Arrels de Barcelona. Es tracta de retrats de persones que viuen al carrer i la idea «era jugar amb la sobre dimensió que t’estan mirant», explicava Bosque. Ella els va dibuixar a ells i ells van escriure al quadre allò que li dirien a algú que els mira als ulls. «Ningú ha d’estar dormint al carrer. Som persones amb situacions concretes», va comentar l’artista. 

Memòria oblidada

«Tot aquest projecte va sorgir a partir de trobar coses que guardes pensant que et serviran en un futur», comentava Bosque. Amb caixes velles de plaques de fotografies antigues, d’aquestes que tenen plaques de vidre de ‘gelatina glamour’ que són en negatiu.  
Memòria oblidada en honor a totes les persones que llencen records i la seva memòria. Apareixen personatges que fugen dels quadres per trobar-se amb els seus records. A través d’una aplicació del mòbil es poden positivar aquestes imatges. 

‘Varium et mutabile semper femina’

S’envolta el rol de la dona dins de l’erotisme i dels tòpics. «La meva idea era parlar de la dona amb les situacions que històricament s’ha anat trobant en el rol femení dins de les relacions i els tòpics històrics. Bosque fa una reflexió al voltant dels tòpics que envolten la dona i l’eròtica. 

Projecte ‘crossing flors’/ ‘Behind the windows’

És una iniciativa que va dirigida a aquelles persones observadores que volen veure a través de les finestres. També cap a aquelles que els pot la curiositat i volen travessar les portes. 

Art urbà

En aquesta exposició l’artista ha volgut dedicar un espai per parlar dels projectes d’art urbà. «Hi ha gent que em coneix més pel meu trajecte d’art urbà i no tant per la meva carrera artística», va detallar Bosque. 

Quatre peces finals

Són una mostra «perquè amb una trajectòria pictòrica al voltant de la persona, el retrat com a retrat en ell mateix no podia faltar», va explicar l’artista. 
El color ha tornat a aparèixer en la vida de Bosque com una necessitat. L’autora va avançar que en la pròxima obra el color tindrà un valor important. «He arribat fins aquí i ara tinc moltes ganes de seguir amb els projectes i veure cap a on tiro. A continuar amb  noves idees», va concloure.