GosSos és una organització sense ànim de lucre d’Andorra, especialitzada en l’ajuda dels gossos abandonats, maltractats o que necessiten algun tipus d’ajuda per poder viure dignament. En el que portem d’any han tingut tres entrades, arribant a un total de 32 gossos que viuen al recinte de GosSOS a Sant Julià de Lòria.

Segons explica Jesús Cardesin, responsable de la gossera, l’any 2022 es van produir un 33% menys d’abandonaments, tot i així a la gossera hi van anar a parar 101 gossos dels quals 4 no van poder ser adoptats. Durant tot l’any passat, la gossera va tenir una mitjana d’ocupació del 80% i la majoria d’abandonaments es van produir a la primavera i a finals d’any.

El responsable de la gossera explica que al llarg de l’any van promovent campanyes de conscienciació per l’adopció i que «cada vegada que arriba un gos, l’analitzem primer, mirem quin és el seu caràcter, mirem quines són les seves condicions, i mirem quines són les seves possibilitats d’adopció i mirem de fer-li un perfil per publicar-lo a les xarxes socials i que pugui ser adoptat el més ràpid possible.»

Cardesin explica que el motiu principal pel qual arriben a la gossera són problemes d’habitatge, quan els propietaris per diferents motius no poden proporcionar al gos una casa i l’acaben abandonant o portant a la gossera. El segon motiu d’abandó avui en dia, són els problemes econòmics, en Jesús explica que tot i tenir un pis i un habitatge pel gos «pots tenir problemes econòmics i mantenir un gos val bastants diners, almenys has de tenir per pagar el veterinari, has de tenir unes condicions i una manera de viure per ell que estigui bé i correcte». La tercera és el comportament dels gossos i segons explica el responsable de la gossera l’últim motiu d’abandonament és nova i explica que «des que s’està treballant una mica més amb el tema dels horts, hi ha gent que tenen els gossos a l’hort i no els tenen amb condicions i que els hi exigeixen una obra, fer un habitatge digne pel gos i no ho volen fer o no ho poden i l’acaben deixant aquí.»

Jesús Cardesin també remarca que «quan un gos passa molt temps a la gossera, està amb un confinament, vull dir nosaltres aquí tenim un temps per estar amb ells, tots els dies surten tots, si venen voluntaris, que normalment sempre tenim voluntaris poden sortir i surten i passegen, però un gos que està en una gossera acaba tenint problemes d’angoixa, depressió i hem de buscar delimitar el seu temps dins de la gossera, per això sempre demanem l’ajuda de la gent que ens vinguin a visitar i a veure els gossos.»

Explica que des de la gossera controlen molt la salut dels gossos i tenen una veterinària que hi va cada setmana a fer controls de salut, i revisa que tota la vacunació estigui sempre al dia, si tenen ferides els curen, si tenen problemes alimentaris busquen que necessita perquè el gos se senti còmode, en Jesús explica que «al final són moltes hores les que passaran sols i intentem fer la vida el més còmode possible.»La gossera també compta amb una xarxa d’uns im 20 voluntaris que hi van amb regularitat a passejar als gossos i estar amb ells. col·locar».

Cardessin també apunta que arran dels cursos sobre gossos potencialment perillosos (gossos pp) que han començat, des de la gossera estan imimppulsant una campanya perquè la gent conegui els gossos pp, que tenen allà. Expliquen que «són d’una bondat, que es veu, que es pot percebre que són gossos bons, que només estan catalogats com a perillosos perquè van néixer d’una raça i que necessiten ser adoptats també. Els estem donant molta visibilitat i vam començar a fer crida per dues gosses que són la Bobop i la Shira, que són gosses que mereixen sortir i trobar una família, perquè són gosses que són totalment adoptables, tan adoptables com un altre que no sigui gos catalogat com a perillós.»Des de la gossera també expliquen que els problemes que pateixen els gossos, es cronifiquen dins de la gossera.

Jesús Cardesin explica que n’hi ha que porten gairebé 5 anys, perquè són gossos que tenen algun tipus de problema que fan molt difícil la seva adaptació «Nosaltres no podem donar-li un gos a una persona per donar-li un problema, per tant hem decidit des de l’Associació que aquests gossos els tindrem i els cuidarem d’una manera especial fins al final dels seus dies. Aquí no es contempla una altra cosa que això.»

Un d’aquests gossos és en Furry, un gos al qual descriuen com «espectacular amb les persones, és boníssim, és fidel, és carinyós, però que té un problema d’agressivitat contra a altres gossos que de moment no han pogut arreglar.

La Gaspi és una gosseta que té un problema possiblement neurològic, i que quan es posa molt nerviosa s’agredeix a ella mateixa, des de la gossera creuen que això «podria reconduir a algun tipus de violència contra les persones que no tenim controlada», i el Kai que és un gos que ho ha passat molt malament a la seva vida i té alguna cosa interior que el fa a la mínima defensar-se. La gossera remarca que «Són gosos que els cuidarem i que els tenim aquí i estaran amb nosaltres fins al final de la vida. Tots tenim algun senyal d’ells, perquè treballant amb un martell et donaràs un cop al dit, doncs treballant amb gossos t’emportaràs alguna mossegada però això no vol dir que no els vulguem tenir, al contrari, els entenem, per tant ens quedarem fins al final.»