Vira Lukianenko i Andrii Lukianenko són uns pares de família ucraïnesos que van haver de fugir d’Ucraïna quan va començar la guerra. Ells, que tenen tres fills van venir de la ciutat de Dnipro, que se situa  al centre del país, i expliquen que «abans de començar la guerra l’alcalde de la seva ciutat havia posat en marxa la construcció de nous edificis i parcs. En l’actualitat, en canvi, Lukianenko explica que l’electricitat, l’aigua i la calefacció cauen constantment, i «com hi ha constants bombardejos a les ciutats, les sirenes sonen constantment i la gent no pot dormir a les nits ni sentir-se segurs les 24 hores del dia».

Vira Lukianenko ens explica el canvi que ha patit la seva ciutat durant aquest any, i com abans que comencés la invasió, ja es parlava d’un atac rus, però no pensaven que fos possible. Explica també, que des del 2014 a algunes parts d’Ucraïna ja hi havia una guerra, i que «podríem haver esperat una exacerbació en aquesta àrea d’operacions militars, però no ens havíem imaginat que bombardejaria ciutats a tot el país». 

Tot i així, la seva família es va preparar per a un possible escenari de guerra. Explica que a la televisió recomanaven preparar una maleta amb roba, alguns objectes de valor, un subministre de menjar i aigua potable i els documents necessaris. Així doncs, una setmana després de la invasió, «quan ens vam adonar que els nostres fills corrien perill, vam decidir abandonar la nostra ciutat i anar a una altra fora de la zona de guerra. Tot i així no ens vam sentir segurs, així que vam decidir emigrar a Andorra. Vam estar tres dies de camí i vam fer nit a Polonia i Alemanya». 

Sobre Rússia, Lukianenko opina que és molt trist que en la societat desenvolupada en la qual vivim «encara hi ha països com Rússia en què les lleis dels salvatges regnen». També explica que «no només s’apoderen de territoris, sinó que també fusilen a famílies senceres, violen a dones i nens i torturen a totes les persones que es resisteixen». 

A més a més, creu que el poble rus recolza plenament a Putin i que coneix a molts russos que els hi agrada tot patriotisme del Kremlin: «entenen que Ucraïna és més petita que Rússia, i aquesta pot dictar les condicions de vida, i nosaltres no podem donar-li resistència». Si parla de Putin, afegeix que «ha de ser castigat per la llei per tots els crims comesos, perquè el mal no castigat genera un mal major».

Lukianenko té una opinió bastant clara del líder del seu país, Zelensky. La mare de família explica que el 2019 l’actual president va prometre en plena campanya electoral acabar la guerra amb Rússia que hi havia en algunes parts d’Ucraïna, a part de reduir la corrupció, així que moltes persones van veure en el líder l’esperança d’un futur millor. «Ara, moltes persones han vist que aquestes promeses eren això, només promeses». A més afegeix que «conscient de la possible ofensiva russa en sis mesos, no va fer res per augmentar la capacitat defensiva del país, ni per salvar les persones que van viure i han sofert l’ofensiva russa». Explica que «estic molt trista perquè en un moment tan difícil pel meu país, no té un líder digne».

La família ha deixat amics i familiars a Ucraïna, i es manté en contacte amb ells, i agraeix que no visquin en els territoris ocupats. Lukianenko afegeix que «aquesta situació deixa empremta en la salut física i mental de les persones. El període de postguerra també serà difícil, i l’esgotament físic i mental que tenim serà clau pel futur del país. Mai tornarem a ser els d’abans». Explica que va haver de deixar-ho tot: el la feina, la casa, els nens van perdre l’escolarització, etc. Tot i així, explica que té moltes ganes de tornar a casa de nou, i tornar aveure als seus amics i familiars.