L’Àlex Serrano va néixer al Principat fa 22 anys. Es va iniciar al món del futbol amb quatre anys al CE Sant Julià i als sis va passar al Santa Coloma Janer fins als vuit, que se’n va anar a viure a Lleida. Allà va començar amb futbol sala per després passar al futbol set amb l’Escola de Futbol Baix Segrià fins als 14 anys, que va marxar al Balàfia per més tard acabar el futbol base una altra vegada al Baix Segrià, i posteriorment fer només mitja temporada de futbol amateur. En l’actualitat és entrenador del FIF Lleida i col·laborador de Tecnifut. 

–Quan i d’on sorgeix la idea de crear i posar en marxa Tecnifut?
–La idea principal sorgeix després de la covid, quan els equips estaven parats i no hi havia entrenaments. Llavors, el Cristian Sánchez, el fundador, va iniciar una tecnificació a l’estiu del 2020. A partir de l’estiu següent, jo era coordinador d’una empresa a Lleida i vam muntar sis equips d’Andorra per participar amb ells en la Donosti Cup. De cara el setembre del 2021, Sánchez va posar en marxa el projecte de Tecnifut i va parlar amb mi per fer aquesta col·laboració, i des de llavors vam iniciar aquestes tecnificacions. 

–I per què? Potser per manca d’alguna instrucció esportiva d’aquesta mena al país?
–El tipus de campus que existeix al futbol normalment és el més lúdic, on els nens van a passar-ho bé, conèixer gent, fer jocs, etc. En aquest sentit, nosaltres vam veure que aquí no existia la part de treballar la tècnica pura o les coses que durant l’any no tens temps de treballar amb un equip, cosa que a Espanya si es feia, i aquí és on et pots enfocar més en la millora del jugador. I això és el que volíem fer, que els nens marxessin amb la sensació que en l’àmbit tècnic i tàctic individual tinguessin aquest creixement. 

–Com funciona exactament? Quin és el dia a dia?
–Fem tecnificació quatre setmanes a l’estiu, una a Tots Sants, dos al Nadal, una per Carnaval, dos a Setmana Santa i la participació en la Donosti Cup. En concret, aquestes tecnificacions són de 09.30 a 12.30 hores, amb mitja hora de descans. La primera part sempre la dediquem una mica a principis tècnics, i en la segona a posar-ho en la sinergia de dos o tres jugadors. A més, enguany hem afegit la part de vídeo, on el que fem és mostrar als jugadors el que anem a treballar per després, en base el que s’ha vist al vídeo, fer tota la sessió. És com fer una primera presa de contacte per posteriorment fer l’evolució a l’entrenament. 

–Quants infants solen venir?
–De mitjana global al llarg de l’any solem estar entre els 30 i 35 cada una.

–Per a quines edats?
–Quan vam començar ho vam intentar enfocar més a partir dels 12 anys, i venien infantils i cadets, però a mesura que està passant el temps venen més nens petits i ara tenim des dels set anys fins als 14. La categoria cadet està desapareixent.

–I això com és?
–Crec que els nens a partir dels 14 anys se centren més en les noves tecnologies i deixen de banda la part de l’esport i els amics, potser perquè ja no els interessa tant.

–Expliquen també que a banda de formar a nivell esportiu també ho fan a nivell humà. Com?
–Des de la part de treballar el jugador, també intentem que entenguin el valor del treball en equip. Al final, si un s’equivoca no és només culpa d’aquest sinó de tot el col·lectiu, i intentem que entenguin aquesta part de col·laboració, d’anar tots en una mateixa direcció i el valor del respecte en l’esport en general.

–Com ha comentat, també participen en la Donosti Cup.
–Així és. L’any passat, per exemple, vam anar amb cinc equips, és a dir, 83 nens del Principat, i vam arribar a semifinals amb un d’ells, el cadet. 

–Quin és l’objectiu de l’empresa?
–El principal és el creixement del futbol andorrà. És important que els  nens des de petits tinguin aquests conceptes i al final, entre tot, ens ajudarà al fet que la selecció pugui tenir un creixement. A banda també de la part humana dels infants.
 
–Vostè que ho veu des de dins, què n’opina del futbol base andorrà?
–Si ho comparo amb quan era petit, ha fet un salt molt gran. Cada cop hi ha més entrenadors titulats, un aspecte molt rellevant, i cada cop hi ha més nens que juguen des de categories petites. Amb tot, cada cop es treballa millor i això es veu reflectit en com competeix la selecció.

–A nivell més personal, quan li va començar a interessar tot aquest món d’entrenar?
–Crec que ho porto dins des de sempre. Quan em vaig anar fent gran i et comenten les diferents sortides laborals, em vaig trobar que hi havia la d’entrenador. I m’hi vaig posar de cap.

–Com ha estat l’evolució d’ençà que va començar fins ara?
–Només acabar l’ESO em vaig començar a formar amb els graus mitjans. De fet, abans inclús de finalitzar els estudis obligatoris ja feia de segon entrenador en un equip. I fins ara, que tinc el nivell UEFA Pro, el màxim, i el de Coordinador.  

–Quina ha estat la seva major influència?
–Vaig tenir un professor, Joan Carles Oliva, l’assistent de Quique Sánchez Flores, entrenador del Getafe, i segurament és la persona que més m’ha marcat pel que fa a trajectòria, de com eren les rutines de treball, de la disciplina i de treure tot el suc que tens.

–Parlant de trajectòria, quina ha estat la seva com a entrenador?
–Amb 15 anys vaig començar de segon entrenador al Baix Segrià. Un any més tard vaig iniciar-me com a primer a un benjamí del Balàfia. Després vaig tornar al Baix Segrià per fer un aleví primera. Amb 18 anys ja entrenava l’equip preferent, i amb 19 vaig passar a segon entrenador de primera catalana de futbol amateur. Posteriorment, vaig fer el salt a la FAF, on vaig portar durant dos anys el cadet B, i vaig fer d’analista i entrenador de porters a la selecció sub19 al Preeuropeu a Suècia. Actualment entreno al FIF Lleida.

–Quins objectius es marca?
–Continuar formant-me i intentar en els pròxims anys apujar esgraons a poc a poc, però simplement pensant a curt termini.