L’actual director assistencial del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) des del mes d’octubre i excap del Servei d’Urgències, Marcos Gutiérrez, fa un balanç de la seva feina fins al moment, explica quina és la situació actual del sistema sanitari del país, l’afectació avui en dia de la covid i respon a declaracions del ministre de Salut, Jordi Font.

–Quin balanç fa des de l’octubre, quan va arribar al càrrec?
–Doncs amb molta feina, molt esforç i molt sacrifici, però positiu en el sentit que es veuen ganes de treballar, de millorar i de col·laborar. Tot i això, crec que encara és molt aviat per treure conclusions i per fer una valoració genèrica.

–Està content amb la seva feina fins al moment?
–S’ha de tenir en compte que quatre mesos és un temps molt escàs, ja que els primers són bàsicament una presa de contacte. A més, parlem d’una entitat molt gran i bastant complexa, per això cal un temps una mica més llarg, i espero que aquesta inversió de temps es tradueixi en un avançament i unes millores tant a escala assistencial per part del pacient com en l’àmbit del treballador.

–Creu que està ben organitzat el sistema sanitari andorrà?
–A terme general és un bon sistema perquè fins ara ha tingut bons resultats i compleix garanties, però és un model de fa molts anys, i cada vegada s’ha anat complicant més i les necessitats de canvi són evidents en alguns aspectes. Parlem que en l’àmbit sanitari ha incrementat sobretot la complexitat dels pacients, més enllà del nombre, és a dir, les necessitats a nivell assistencial no són les mateixes que fa vint o trenta anys. En aquest sentit, crec que el sistema ha de ser molt més dinàmic, tanmateix, costa molt canviar models i estructures que fa tants anys que estan en funcionament, i per això necessitem una planificació, un temps de reflexió i un temps de posada en marxa. 

–L’ha sorprès alguna cosa? O en destacaria alguna amb la qual s’hagi trobat?
–Fa més de 18 anys que estic dins el SAAS i no m’ha sorprès res concret, tot i que sempre hi ha coses noves i canvis. 

–Parlant de l’hospital, quina és la seva situació actual?
–El que s’ha vist després de la pandèmia és que no només hem recuperat el volum de feina que teníem abans, sinó que si comparem el de l’últim any prepandèmia, el 2019, durant el 2022 s’ha incrementat.

–En xifres?
–En línies molt generals entre un 10 i un 15% d’increment.

–I a nivell assistencial?
–Andorra té una condició molt especial tant geogràfica com d’accés al professional, i és que no tenim una font interna de molt d’ells, sinó que hem d’intentar buscar en altres mercats, als països veïns. En aquest sentit, hem de ser molt més atractius i amb una visió de fer projectes sanitaris molt més oberts de cara l’exterior per intentar atreure’ls. Però manca de professionals sempre hem tingut i més o menys s’han anat resolent. 

–És un repte de futur, doncs.
–No només perquè ens afecta aquí. Ara veiem que aquest problema s’ha generalitzat a Europa.

–Segur s’haurà de fer front a una penúria de metges.
–Totalment, hi estem lligats. En l’àmbit sanitari és molt difícil complir uns objectius i uns indicadors de qualitat sense professionals. Amb la qual cosa, la seva captació de cara el futur és primordial, i més veient la dinàmica dels països veïns. És fonamental. 

–I ja s’està treballant en aquest sentit?
–S’està treballant cada dia, però crec que de cara el futur el model de captació s’haurà de revalorar en el sentit de no només de retribució salarial sinó a nivell de línies d’investigació i lligades a noves tecnologies i projectes. També a dissenyar circuits i processos molt més integrats, i ja no parlo només a nivell d’Andorra, a nivell general la sanitat està en un moment d’inflexió, haurà de fer canvis. 

–Parla de captació, no de contractació.
–La contractació és un hàndicap que tenim al Principat. És a dir, els tràmits ens comporten entre dos i tres mesos, i això genera que la incorporació no sigui immediata. 

–Té previsió de quan poden començar alguns dels projectes de futur que ha esmentat?
–No. Són projectes que estan en marxa i que ja fa temps que es van començar, però encara necessiten desenvolupar-se molt. A més, crec que és un canvi no solament pel professional sinó també pel pacient, i que així la població vegi quins són els avantatges reals d’intentar no sempre anar a l’hospital o no tenir un model centralitzat i poder fer una assistència de cara el domicili. Posar dates és difícil, ja que hi ha molts factors no només interns de personal sinó de la població i de la implicació d’altres nivells assistencials, però crec que durant aquest any s’ha de començar a desplegar molt més aquestes línies i que de cara l’any vinent es puguin consolidar.

–Pels habitants que té Andorra, és correcta la productivitat / rendiment de l’Hospital?
–Sí, en aquest sentit estem molt ben dotats. També és una necessitat de país, no ens podem comparar amb una ciutat o amb altres nuclis perquè tenen altres possibilitats que nosaltres no tenim, i com a país hem d’intentar cobrir aquestes necessitats. Però encara es pot dotar molt millor, i aquí entra en conflicte aconseguir professionals, línies de desenvolupament i de fer una inversió el més adient possible. 

–Parlant en concret d’Urgències, quina és la seva situació? Encara parlem de col·lapse i saturació? 
–Tots els serveis d’urgències estan sotmesos a una pressió i una càrrega assistencial molt alta. Tot i això, crec que el del país està molt ben cobert perquè estem amb uns indicadors molt millors que els dels països veïns. Però sí que és veritat que és un servei crític en aquest sentit, perquè recordem que ha de tenir una accessibilitat les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i sense límit de derivació, tot i que èpoques d’augment de la pressió sempre en tindrem. El que hem d’intentar és que en aquesta càrrega de treball no es vegin afectats els nivells de gravetat més severs, els u, dos i tres, ja que moltes vegades les demores i el col·lapse que es produeix són pels nivells de triatge quatre o cinc. Per això, cal tenir les eines suficients perquè aquests darrers no sempre hagin d’accedir a l’hospital o depenguin del Servei d’Urgències, sinó que tinguin un nivell assistencial propi d’aquesta patologia, a banda de tenir una infraestructura pels nivells més crítics.

–D’aquí les seves declaracions sobre ser més partidari de què siguin els metges de capçalera qui es facin càrrec d’aquests casos d’urgències menys greus.
–Sí. Perquè són els nivells de patologia on no tenen un risc vital, i tot i que no deixen de ser urgències, aquests no sempre han de recórrer a l’hospital o a un nivell assistencial especialitzat. És la patologia que diem més banal i aquestes es poden visitar en els altres nivells assistencials, ja sigui centre d’atenció primària, etc. 

–Però això com es faria?
–Fent un sistema molt més integrat a tots els nivells. Així doncs, ho hem de treballar durant aquest temps amb el Ministeri de Salut, el Col·legi de Metges d’Andorra (COMA), i amb diferents organitzacions per poder trobar solucions. El servei d’urgències té una necessitat, es veu que el nombre de pacients d’aquestes característiques menys greus ha anat en augment, i s’ha de tenir en compte que tenim un país que té un turisme d’esport d’esquí a l’hivern i de ciclisme a l’estiu, i això genera molts nivells quatre i cinc.

–Per intentar reduir aquest punt crític del servei ja van contractar personal. 
–Cal recordar que hi va haver una mancança perquè una de les característiques del servei és que hi ha una rotació important de professionals, i aquesta va generar un descobert en l’últim trimestre de l’any. De totes maneres, es va actuar ràpidament en la captació de tres experts a l’inici de la temporada hivernal, que ja estan integrats. Així, les necessitats d’urgències s’han resolt de forma eficient i bastant ràpida.

–Però encara en manquen?
–En línies generals no perquè la plantilla està més o menys coberta. Només faltaria alguna petita incorporació per donar suport. 

–Parlant d’Urgències, el cap del servei, Jordi Samsó, va informar que els virus respiratoris preocupen de cara aquest hivern. 
–És un problema i una tònica general de l’època, hem d’assenyalar que comença l’augment dels virus per les condicions climatològiques i aquests afecten principalment a la població pediàtrica com la gent envellida. 

–Ja han tingut casos?
–Sí. Durant els dies de Nadal vam veure un increment sobretot en la població més adulta. També, com a tot arreu, treure la mascareta després de dos anys usant-la ha provocat que el grau d’immunització de la població pel que fa a virus respiratoris estigui molt descobert, provocant un pic de malaltia o d’infecció d’aquest tipus. En principi, i fins al dia d’avui, no se surt del que és l’estadística general de la resta d’hiverns. 

–I pel que fa a la covid?
–Portem amb uns nivells molt baixos des d’abans de la temporada hivernal, tan d’infecció general de la població com a nivell d’ingressos. Sí que tenim casos però són aïllats.

–El nivell de preocupació continua sent tan elevat?
–Ara com ara diria que ja no és una càrrega assistencial com ho va ser, i crec que ha passat a un segon inclús un tercer pla. Tampoc podem dir que la covid està superada perquè mai sabem què pot passar amb una malaltia nova i tan canviant, i que a més depèn de les corbes d’incidència a escala mundial. Però el que ens repercuteix ara mateix al sistema sanitari és residual. 

–L’atenció primària tampoc està en un bon moment. 
–Sempre m’he referit a nivell sanitari general i això potser ho hauria de contestar el COMA. Com ja he mencionat, la pandèmia va suposar una gestió de recursos i de personal molt important, i l’atenció primària va tenir una càrrega sanitària molt rellevant i amb una importància vital per assumir totes aquestes infeccions de covid més banals. Com la resta de professionals, han tingut un esgotament i un cúmul de treball molt rellevant que ara, després de la covid, té repercussió perquè s’ha incrementat l’activitat assistencial.

–I pel que fa a efectius?
–No li puc dir perquè no ho conec al detall. El que sí li puc comentar és que crec que l’atenció primària és un nivell primordial en tot sistema sanitari, que ara cal potenciar i estudiar molt bé quines són les necessitats per intentar millorar-la, ja que aquest és el primer punt de contacte amb el pacient. 

–Què n’opina de les declaracions del ministre Font sobre que el SAAS ha d’estar més supeditat al Ministeri de Salut?
–Crec que sempre està supeditat. L’encarregat de la sanitat al país és el Govern a través del ministeri, i el SAAS és un organisme més dins la cadena assistencial. En aquest punt crec que està ben dissenyat a nivell de jerarquia i que el model fins ara ha funcionat i és correcte. Cal entendre que el SAAS té un pes molt important per la seva envergadura i les seves característiques assistencials, i considero que cadascú ha de tenir les seves competències. Nosaltres en tenim unes donades que complim i intentem millorar durant el dia a dia, sempre treballant per assolir els objectius del ministeri.

–Creu que l’estructura directiva és la correcta? Font també va assenyalar que n'hi ha molts.
–És més que correcta. Hem de recordar que el SAAS és una organització molt potent i molt nombrosa, i és on recau la capacitat assistencial.