La constitució de la Visura Ciutadana suposarà un impuls a la participació dels ciutadans en els aspectes públics. Es tracta d’un servei cívic voluntari que estarà conformat en un òrgan estable de participació de 10 persones majors de 18 anys escollides per sorteig per un període de dos anys. La Visura té, entre altres propòsits i funcions, les d’interlocució, de promoció d’una ciutadania activa i compromesa, d’afavoriments del diàleg per esdevenir un òrgan de consulta, emetre informes no vinculants o criteris sobre les polítiques públiques i elaborar propostes de millora. El període d’inscripció per poder formar part d’aquest ens es va obrir el passat 19 de gener i es tanca el 16 de febrer. De moment, ja han estat 17 les persones que s’hi han inscrit, 11 homes i sis dones.

«M’agradaria que fossin més», va valorar la ministra d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, que reconeix, però que és una xifra que tampoc «la decep», ja que encara queden uns dies per fer les inscripcions i espera que augmentin. En aquest sentit, destaca que cal que des de l’administració «es piqui pedra» i s’incideixi en la difusió i divulgació d’aquest ens, que tindrà un paper important en la materialització de la participació ciutadana. 

Un cop es clogui el període d’inscripció s’haurà de fer un sorteig perquè aquest òrgan ha d’estar integrat per cinc dones i cinc homes. D’entre aquests representants se n’hauran d’escollir dos que representaran la Visura a la comissió operativa, en la qual està representada l’administració. 

Tal com s’ha destacat, la Visura ha de ser un òrgan de consulta del Govern que ha de servir per aportar la visió ciutadana. A més, també tindrà la funció de valorar les accions de l’Executiu i fer propostes; identificar projectes que s’haurien de fer a través de la participació ciutadana; i elaborar informes o criteris per ser tinguts en compte per l’administració sobre aquells temes que siguin d’interès per a la ciutadania. Es fixa que els membres de la Visura Ciutadana poden rebre una gratificació de 300 euros anuals per l’assistència a les reunions. 

«Penso que és un canvi de paradigma en com s’entén la democràcia. Sé que costa una mica, però estem fent el possible perquè aquest desenvolupament de la participació ciutadana sigui una realitat», va reivindicar Marín referint-se a l’impuls que en aquesta legislatura s’ha donat a la implicació dels ciutadans. En aquest sentit, recorda que és una qüestió que incumbeix tant l’administració, que «s’ho ha de creure», com a la ciutadania, que ha de voler implicar-se. «Les bases crec que estan ben fonamentades», va argumentar la ministra. 

La titular de Participació Ciutadana també valora de manera positiva l’acollida que va tenir el format El cap respon en què a través d’una compareixença televisiva Xavier Espot va donar resposta a les preguntes que havien fet els ciutadans. Marín destaca que es pot pensar que «el cap o un ministre en qualsevol moment ho hagués pogut fer», però que el que dona força a l’impuls de fórmules com aquesta és que ara està regulat i es fixa que «mínim hi ha d’haver dues audiències a l’any».