La Laia Castells va néixer a Andorra fa 23 anys. En la seva adolescència, va entrar a una cabina d’avió i es va quedar al·lucinada, i des d’aquell moment va decidir que havia d’aprendre a pilotar-ne. I així va ser, després de cursar la carrera universitària al Cesda de Reus, es va convertir en la primera pilot d’avió comercial andorrana.

–Primera pilot d’avió comercial andorrana de tota la història. Com se sent?
–És un honor, sent sincera. Sobretot perquè no és un ofici gaire comú a Andorra, ni inclús per homes. Espero que al futur puguin haver-hi més. 

–Com és el dia a dia d’una pilot?
–Normalment treballem cinc dies i després en descansem quatre, i durant aquestes jornades de feina, alternem entre matins i tardes. Quan toca anar als matins, per exemple, el primer vol surt al voltant de les 05.00 hores, fem entre dos i quatre vols al dia, i posteriorment es torna a casa. 

–L’aviació és una carrera amb sortida ràpida? 
–Depèn de l’època en la qual acabis pots tenir més o menys sort. Hi ha gent que va sortir en temps de crisi i que mai s’han pogut acabar dedicant perquè no hi havia feina. A més, amb la covid moltes companyies no van contractar pilots. Ha estat un període dur per l’aviació, però vaig tenir sort que una empresa em va contractar i ara m’hi puc dedicar.

–És un món d’homes? En un estudi de la International Federation of Airline Pilots de l’any 2020, només un 5,26% representava dones i un 1,42% capitanes.
–Sí. De fet, d’ençà que vaig començar a estudiar fins ara no he volat amb cap dona, ni durant les instruccions. Això sí, he tingut professores que m’han fet instrucció a terra. 

–Relacionat amb això, ha patit dificultats?
–No n’he notat cap i he pogut avançar de la mateixa manera que qualsevol altre company, i estic molt contenta per això. Creia que em trobaria amb més dificultats i no ha estat el cas.

–En aquest sentit, creu que s’ha de fer una aposta més forta en poder incorporar dones?
–Per nosaltres soles ja ens anirem incorporant. Valem el mateix que els homes i a poc a poc anirem lluitant el nostre lloc. 

–És un ofici fàcil de compaginar amb la conciliació familiar?
–Doncs no. Si vols ser pilot has de tenir en compte la flexibilitat i potser estàs a prop de casa com te n’has d’anar durant mesos, o fins i tot anys, fora. Aquest és un aspecte que s’ha de considerar molt abans d’entrar en aquest món. És un estil de vida i has d’acceptar que molts cops estaràs lluny de la família.

–Pel que fa al tema psicològic, com d’important és?
–Molt, pensi que ens fan proves molt fortes en aquest aspecte. Hem d’estar sans tant físicament com mentalment perquè pot ser molt perillós que algú no estigui en bones condicions psicològicament. És una responsabilitat i un poder molt gran que tenim entre les mans. 

–S’han de passar proves periòdicament?
–En passem anualment: físiques, mèdiques i psicològiques per veure que estem bé.

–Només cal recordar el cas de Germanwings al 2015. Amb una a l’any és suficient?
–Crec que sí, però des del meu punt de vista s’hauria d’incrementar la duresa d’aquestes, no tinc la sensació que sigui un filtre prou gran.

–La sostenibilitat i el medi ambient és un aspecte també molt tractat. Quins avenços hi ha al respecte? 
–Cada cop s’intenten millorar els models d’avions perquè no contaminin tant o així com utilitzar combustibles diferents del petroli com heli o electricitat. Tot i això, aquestes tecnologies encara no les han posat en pràctica i ara el que fan és canviar els dissenys dels avions per intentar que consumeixin menys i fer els motors més eficients.

–En quina mesura l’objectiu de la sostenibilitat i l’eficiència energètica incideix en el seu treball? Per exemple fent servir l’avió amb un mode determinat per reduir el consum de combustible?
–Ens fan volar a una velocitat concreta per intentar consumir el menys possible, entre alguns altres aspectes.

–Es pot preveure un futur amb avions elèctrics?
–De fet ja n’existeixen i s’usen amb motors 100% elèctrics. De moment només es fa servir per entrenaments, però això demostra que és possible i que s’està treballant perquè en un futur sigui possible volar així amb avions comercials. Això sí, falta trobar la manera de fer-ho eficient, l’aparell que s’utilitza per a les classes només té una autonomia d’una hora i mitja. 

–El transport aeri sembla que cada cop es fa servir més: preus més reduïts, més destins... però, per contra, ha anat perdent comoditat.
–Exacte. Molts pilots diuen que l’aviació d’abans s’ha perdut. Es veu que inclús et rebien amb xampany (riu). Pagaves més, però tenies totes les comoditats de les quals ara no disposes.

–Per on passa, doncs, el futur del sector?
–Crec que cada cop s’acosta més cap al low cost, ja que tothom vol treure el màxim benefici. No tornarem al que hi havia abans a no ser que es creïn companyies específiques.

–Des del seu punt de vista, creu que a Andorra cal un aeroport? 
–No. A més és un país molt petit i tranquil. Si es posés, primer s’hauria de tenir en compte que l’impacte ambiental seria molt gran, després que el soroll acabaria amb la tranquil·litat, i tenint en compte les condicions meteorològiques no sé si seria el lloc ideal. Considero que amb el de la Seu d’Urgell és suficient.