La defensora de l’afiliat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Judith Silvestre, demana implementar una feina conjunta entre la parapública i els metges referents per poder oferir una millor informació als assegurats. Aquesta demanda arriba arran de l’informe del 2022 que Silvestre va presentar dimarts, on la major part de temes tractats tenen relació amb la disconformitat dels afiliats per la manca, ja sigui total o parcial, del reemborsament d’actes mèdics. «Si la CASS millora en relació amb aquest aspecte, però ens trobem que els metges no donen la informació correcta, continuarem tenint una taula que coceja», va assenyalar Silvestre.

En aquest sentit, la defensora de l’afiliat va explicar que no està segura de què la parapública expliqui el que suposa tenir un volant de desplaçament fora de la via preferent, i va afegir que abans que els associats vagin a la CASS a demanar aquest desplaçament, «la feina d’informació l’hauria de fer el facultatiu» per avisar que si no se segueix el circuit de preferent, el reemborsament serà del 33 i no del 75%. Per això, el dossier que va presentar, i en el qual es van realitzar un total de 163 entrevistes, la majoria de casos (79) eren per discrepàncies amb la resolució de la seguretat social. 

«Ja ha quedat clar que necessites la derivació per anar a l’especialista, i és aquest qui, si ho considera, et derivarà fora del país». El problema, doncs, arriba quan se salta aquest procediment. Així, «hem d’assegurar-nos de què l’assegurat realment coneix el que suposarà l’acció depenent de quina derivació fa, així com saber què fer per evitar la reducció de reemborsament», va comentar.

A banda, Silvestre va comentar que «el paper que juga l’afiliat també és important». «M’estic trobant que un cop existeix l’afer és quan venen a demanar explicacions i solucions», va lamentar. Així, va considerar que «potser ens hauríem d’avançar a la situació» per poder evitar-la.

Del dossier també es desprèn que un total de 27 expedients corresponen a queixes: 11 per considerar que no s’ha rebut la informació necessària o correcta, nou pel tracte rebut, majoritàriament per l’àrea de control sanitari, i set per la tardança en resoldre sol·licituds o reemborsaments. D’aquesta manera, «que continuïn existint queixes és que hi ha treball a fer i a millorar», sobretot a l’hora de notificar resolucions «de forma empàtica» i aplicar l’escolta activa.

Pel que fa al darrer aspecte de l’informe, se n’extreu que els darrers 57 casos dels 163 eren per fer demandes d’informació, dubtes majoritàriament resolts durant l’entrevista amb la defensora. En relació amb això, va considerar que el servei «està clar que funciona perquè si no moltes demandes no m’arribaries». 

Finalment, Silvestre va assegurar que «hi ha molts afilats que no coneixen la figura del defensor», i que per resoldre-ho cal «donar més a conèixer aquest servei», «informar més a l’afiliat», i crear un protocol perquè totes les queixes fetes en altres departaments arribin a la defensora, un fet que en principi s’implementarà aquest any.