El text no ha sortit al BOPA i hi ha empreses que no han aplicat l’increment en la nòmina de gener

El passat 19 de gener el Consell General va aprovar el Projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania que, entre altres, incloïa la pujada obligatòria de tots els salaris compresos en la franja dels 14.414,40 euros anuals als 48.240, corresponent al 94% dels assalariats del país. La fórmula per aplicar l’increment, d’un màxim del 7% per al sou més baix i d’un 0,5% per al més alt, va anar a càrrec del professor emèrit de la Universitat d’Andorra (UdA) Florenci Pla, que es va oferir voluntàriament a assessorar un conseller general després de constatar com la proposta inicial del Govern, que preveia una graella amb salts cada 200 euros, no era matemàticament vàlida ni èticament correcta. Amb el nou càlcul es tenia en compte l’augment segons la remuneració anual de cada treballador i s’evitava així que una persona que cobrava més que una altra passés a cobrar-ne menys per haver quedat en un tram inferior de la taula. 

Però a l’hora de donar llum verda al text, que es va anunciar per primera vegada a finals del mes de novembre, els consellers generals van decidir que en lloc de partir d’un 7% es faria des d’un 7,1% (equivalent a l’IPC definitiu del 2022), fet que ha provocat, altra vegada, la disfunció inicial. Per comprovar-ho, només cal accedir al simulador virtual que l’Executiu ha publicat per intentar facilitar els càlculs (https://www.govern.ad/calculadora-revaloritzacio-dels-salaris) i veure com una persona que abans guanyava 16.800 euros, amb la nova llei, passa a guanyar-ne 17.992,80 (+7,1%), mentre que una que en guanyava 16.810, passa a guanyar-ne 17.986,35 (6,9%), és a dir, 6,45 euros menys [veure imatge]. «En una fórmula per trams no es pot canviar un número així com així, perquè repercuteix sobre tot», lamenta Pla, que no creu que l’error sigui fruit de la «mala fe» dels polítics, sinó que és més aviat una «ignorància matemàtica». 

La solució política al nyap, però, no és senzilla, ja que la llei fa més de dues setmanes que ha estat aprovada (tot i que encara no s’ha publicat al BOPA) i justament aquest dimarts es va dissoldre el Consell General després de complir quatre anys de legislatura. «Em costa d’entendre que una cosa que s’ha fet malament no es pugui arreglar perquè no hi ha Consell. El Govern, encara que sigui en funcions, hauria de corregir l’anomalia mitjançant un decret; jo ja els ho he notificat, però ningú fa cas», denuncia Pla, que assegura que, a més del cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Finances, César Marquina, també estan al corrent de la situació els grups parlamentaris de la majoria, la Cambra de Comerç i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). En aquest sentit, s’ha de tenir present que cap persona o institució ha avisat del problema de manera pública i que, com la llei no s’ha anunciat al BOPA, moltes empreses no han aplicat l’augment a les nòmines del mes de gener, quan se suposava que el text ja hauria d’haver entrat en vigor. Tot i això, la mesura és retroactiva i, per tant, s’haurà d’afegir al mes de febrer per partida doble.

«Una llei injusta»

Amb tot, per aquells empresaris que vulguin ser «justos» amb els seus treballadors, i «aplicar el sentit comú», el professor emèrit els proposa, a banda de fer cas omís a la llei, establir un salari fix de 17.992,80 euros per als sous compresos entre els 16.800 i els 16.815,70 euros. Una situació exactament igual a la que es contempla per als trams entre els 48.000 i els 48.240, on sí es va predeterminar un mètode de càlcul diferent de la resta. Pla recorda que «en un primer moment, es volia que els sous de 48.000 euros s’augmentessin un 0,5%, però a partir de 48.001, un 0%. Això no pot ser perquè la gent que estigués per sobre de 48.001 demanaria cobrar menys per poder beneficiar-se de l’augment, de manera que es va acordar que entre els 48.000 i els 48.240 euros, tots passarien a cobrar 48.240 euros». «Per què s’ha decidit acabar els increments en un 0,5% i no en un 0%? No ho sé, és una decisió política, però matemàticament suposa una altra anomalia», assenyala Pla. I afegeix: «Ha quedat una llei injusta» i surrealista.