El ple del Consell General va aprovar ahir la llei dels treballadors per compte propi, tot i que finalment es va deixar per més endavant la regulació de la figura del fals autònom o treballador per compte propi econòmicament dependent, aquell que compta amb un sol client. La majoria va comptar amb el vot favorable del Partit Socialdemòcrata (PS) i l’abstenció de Terceravia.

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va explicar que actualment hi ha més de 7.000 autònoms a Andorra, els quals representen un 28% del PIB i un 13% de la massa salarial. «La nova llei és un pas endavant, ja que s’equiparan prestacions entre autònoms i assalariats i s’eliminen les mesures que els penalitzaven», ja que «volem incentivar l’economia productiva introduint canvis favorables per a aquest col·lectiu».

Des de l’oposició, Terceravia va lamentar que «ha quedat desvirtuada, i per això és un brindis al sol; les presses no són bones perquè donen una imatge de feblesa», va afirmar Joan Carles Camp. Pel que fa al PS, Judith Salazar va argumentar el vot favorable precisament per haver retirat l’apartat referent a la figura del fals autònom i perquè «aporta millores en molts camps», va reconèixer.

Per un altre costat, els socialdemòcrates van intentar sense èxit, en el darrer punt de l’ordre del dia, implementar un nou marc regulador del procés de constitució d’una societat i de la inversió estrangera, tot i el suport de Terceravia. El president del grup, Pere López, va lamentar que la majoria no els hi aprovés la proposta d’acord, tot i constatar que compartien molts aspectes. De fet, el PS pretenia que en el termini de tres mesos es tiressin endavant diverses reformes, un fet força complicat si es té en compte que en aquest període hi haurà un Govern en funcions, ja que el mes vinent s’entrarà en període electoral. El text impulsat pel PS i acordat amb Terceravia pretenia agilitzar els tràmits per a la constitució d’una societat, impulsar la digitalització, introduir l’opció d’utilitzar la llengua anglesa, facilitar l’obertura d’un compte bancari i aplicar un règim sancionador en cas de falsedat documental.

Així les coses, López va lliurar a tots els consellers generals i als mitjans de comunicació unes estadístiques sobre el percentatge de suports creuats entre majoria i oposició durant la legislatura, on es posa de manifest que la majoria ha votat en contra del 55% d’iniciatives socialdemòcrates, mentre que el PS ho ha fet a favor del 71% de les propostes parlamentàries fetes pel Govern i els grups que li donen suport.

Terceravia qualifica el Govern de «populista»

Un dels punts de l’ordre del dia de la sessió d’ahir va ser l’anàlisi de l’informe del Raonador del Ciutadà del 2021 que ja es va presentar en comissió fa pocs dies. El conseller de Terceravia, Joan Carles Camp, va acusar el Govern de fer polítiques «populistes» en matèria d’habitatge. «No han resolt la manca d’oferta, han traslladat el problema als propietaris i, de fet, el problema són vostès», va assegurar Camp. Des de la majoria, el conseller Joan Carles Ramos va qualificar l’informe de Marc Vila d’«estirada d’orelles a tots els polítics», mentre que el cap de Govern, Xavier Espot, va reconèixer el problema i va constatar que es coincidia amb el diagnòstic, però no amb les solucions.

La nova llei de les ILP impulsarà la capacitat de participació ciutadana

Amb el suport unànime dels grups, el Consell General va donar llum verda ahir a la llei reguladora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), amb l’objectiu d’estimular la participació ciutadana en l’elaboració dels textos legals. «Hem creat una bona eina de representació ciutadana i així podrem generar polítiques més properes a la societat, amb un procediment més àgil i eficaç», va afirmar Ester Molné (DA). Des de les files socialdemòcrates, Susanna Vela va afirmar que «hi havia una mancança de regulació en aquest aspecte i, d’aquesta manera, democratitzem l’agenda política».

Per un altre costat, els consellers generals també van tirar endavant amb consens la llei dels agents de circulació comunals. Segons el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, «dignifica la tasca dels agents, ja que està adaptada a la realitat actual». Roger Padreny, del PS, va destacar que la norma «unifica les tasques dels agents a les set parròquies, que a partir d’ara tindran millors condicions laborals i podran donar un millor servei al ciutadà». Des de Terceravia, Oliver Alís es va felicitar que «per fi» s’aprovés aquesta norma, ja que «se’n parla des de fa més de vuit anys». A més, va destacar que «reforça el seu estatus d’autoritat, es permet l’ús de més dispositius i els hi atorga més competències».

D’altra banda, el ple del parlament va aprovar la llei de l’exercici de la professió d’advocat i del col·legi oficial, fruit del treball conjunt amb el col·lectiu. D’aquesta manera, introdueix millores en les funcions dels professionals, en els requisits d’accés a la professió i en els seus drets i deures, així com canvis relacionats amb les finalitats i atribucions del col·legi. Així, els advocats estaran més protegits i més sotmesos al control en l’exercici de la feina.

Per últim, el Consell General va tirar endavant, amb el consens dels grups, la modificació del Codi de família, a partir de la sentència del Tribunal Constitucional (TC). A més, va nomenar Isaac Galobardes com a nou director de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).