L’inici de les obres de l’Heliport Nacional d’Andorra podrien començar el primer semestre d’aquest 2023, si més no, aquest és l’objectiu que s’ha marcat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo. En relació amb això, «si no hi ha cap entrebanc ni retard amb la construcció», s’espera que a finals de l’any vinent la infraestructura ja pugui estar operativa. Així, durant una roda de premsa acompanyat del secretari d’Estat d’Economia, Èric Bartolomé, i el director d’Empresa, Comerç, Desenvolupament, Seguretat i Qualitat Industrial i Transport, Josep Pujol, Gallardo va explicar que ahir al matí ja es va signar el contracte amb l’UTE, un fet que permet «tancar una part determinant del procés de l’heliport». 

Abans d’iniciar la construcció de la instal·lació, caldrà fer la declaració d’interès nacional del projecte. En aquest sentit, el ministre va assenyalar que durant la jornada d’ahir ja es va enviar els documents pertinents al Comú de la Massana, que s’haurà de mostrar favorable per poder tirar-ho endavant, i posteriorment aprovar-ho al Consell General. 

Durant la roda de premsa, Gallardo va defensar l’actuació del Govern: «Vull insistir que tots els processos i les aprovacions que han passat pel Consell de Ministres s’han fet d’acord amb la legislació, la legalitat i amb transparència sense incomplir cap mena de normativa ni de reglament». A més, va respondre a les crítiques i dubtes que el president del Partit Socialdemòcrata, Pere López, ha fet durant els darrers dies, titllant-los de no tenir «fonaments» ni «arguments». Així mateix, va comentar que l’adjudicació no es va comunicar abans perquè «en cap moment se m’ha demanat en quin punt està», però que si s’hagués donat el cas, «ho hauria dit», va afegir.

Cal recordar que la concessió amb l’UTE, formada per Heliand i Helicòpters del Nord, té una durada de 30 anys i preveu la construcció i gestió de l’Heliport Nacional d’Andorra a la Caubella, donant preferència a l’operador en el cas que es decideixin instaurar rutes regulars en el futur però sense aquesta obligació. A més, l’Executiu es garanteix  un espai d’hangaratge per a les naus d’Estat, «bàsicament les de transport sanitari», que inclou dependències tècniques i allotjament. Aquestes, «no pagaran taxes d’estacionament, enlairament i aterratge».

Pel que fa als aspectes econòmics, la concessió preveu una compensació per part del Govern a l’UTE amb un màxim de 7,5 milions d’euros, dividits en 250.000 euros anuals per «assegurar i garantir un equilibri econòmic». Això sí, el ministre va destacar que entre el 2023 i el 2024 ja se n’avançaran cinc, tres durant aquest any i dos l’any vinent. És a dir, l’Executiu assumirà cada any un topall de 250.000 euros de pèrdues, però en el cas d’haver-hi resultats negatius que siguin inferiors a aquesta xifra, l’empresa haurà de tornar la diferència. En relació amb els beneficis, quan els resultats positius que no superin el 15% dels ingressos, l’UTE pagarà un cànon d’entre el 10% i el 15%, mentre que si superen el 15%, el sobrant «o es dona en la seva integritat al Govern, o es reinverteix en la infraestructura», segona va explicar Gallardo. 

Finalment, demanat sobre el pla de negoci del projecte, el ministre va assenyalar que «és conservador», i que preveu principalment un escenari amb un control duaner garantit dins la infraestructura, permetent dur a terme línies regulars. En relació amb això, Gallardo va destacar que un cop estigui la feina avançada es començarà a treballar aquesta temàtica, tot i que és «una negociació complexa» de la qual s’ha d’encarregar el Govern. A més, va avançar que ja s’han iniciat les gestions a les dues bandes de la frontera: «Hem obert una via de diàleg amb les autoritats franceses, però requerirà temps», i ara resta engegar les conversacions amb Espanya.