El Comú d’Andorra la Vella continua treballant per donar forma als dos projectes d’habitatges a preu reduït que es volen impulsar a la parròquia, a Ciutat de Valls i a Santa Coloma. La intenció és que cap a finals de mes o principis de febrer puguin treure’s ja els concursos per trobar promotors interessats a impulsar aquests edificis. Tal com va avançar la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, la idea és que la concessió de l’immoble de Ciutat de Valls sigui d’uns 60 anys, tenint en compte el cost de l’obra i els preus que s’estipularan des del comú. Malgrat buscar aquesta concessió, Marsol va incidir que el comú podria assumir un dels projectes, si bé la voluntat seria que «almenys un» s’impulsés seguint aquest model publicoprivat.

La cònsol major va defensar la implicació del comú per aportar solucions al problema de l’habitatge i va recordar que en uns anys, i gràcies a la donació del terreny a la Borda Nova i la construcció d’aquests dos immobles, la parròquia tindrà uns 200 pisos a preu reduït, als quals cal afegir els del Calones. «En dos o tres anys es farà un canvi important i es col·laborarà amb les famílies que tenen més dificultats», va remarcar Marsol.

Pel que fa a Ciutat de Valls, es tracta d’un projecte important i, per tant, es planteja una concessió a 60 anys. Quant al de la zona del Cedre de Santa Coloma, on es projecten 40 pisos i 50 places d’aparcament, a més d’un espai públic, es podria concessionar per «menys anys» i el comú el podria assumir de manera immediata si no hi ha cap promotor interessat. Així, va puntualitzar que una part ja està «bastida» i que anirà, per tant, més ràpid, ja que no caldrà fer cap desmunt. De fet, va avançar que en un parell d’anys podria estar enllestit. En aquest immoble del Cedre es podria donar acollida a famílies i també a joves, mentre que a Ciutat de Valls encara «no està tan especificat» el perfil dels usuaris. El que es té clar és que tant un com l’altre hauran de tenir preus «per sota dels del mercat».

Quant a l’impacte que va tenir la moratòria de la construcció en el fet que s’entressin nous projectes, Marsol va destacar que van ser cinc i que almenys dos ja estaven previstos abans. Els altres es van donar «pressa» per fer els tràmits abans de l’aturada. 

Aparcaments i busos

Precisament el fet que es tirin endavant projectes immobiliaris ha fet que la parròquia ja no compti amb els aparcaments de darrere la Creu Roja i el de l’estació d’autobusos. De totes maneres, Marsol va afirmar que no es perden places d’aparcament, perquè es compensen amb l’espai de la plaça de Braus i també amb el del parc fluvial, que passa a ser convencional, ja que no va funcionar la prova pilot per fer-lo aparcament dissuasori. El del parc Central 2 passa a mans privades i Marsol va recordar que al Fener s’estan construint 900 estacionaments.

Tant la cònsol major com el menor, David Astrié, van incidir en l’aposta per la transformació urbanística i per guanyar espais per als ciutadans. Això va lligat, van manifestar, amb el transport públic. Van recordar l’aposta pel bus comunal que l’any passat va fer 530.000 trajectes, més que el 2021 quan la xifra va ser de 485.000. Ara es farà una prova pilot per allargar les línies fins al British College i fins al Sant Ermengol, per donar servei a aquests dos centres escolars.

Programa electoral

Finalment, Marsol i Astrié van destacar que ara com ara s’està al 86% de compliment del programa electoral i Marsol va defensar que es tiri endavant el centre d’atenció primària a Ciutat de Valls aquest any, una instal·lació que és «una necessitat» en una zona «altament poblada». Quant a projectes, va destacar que el de l’Estadi Comunal Joan Samarra Vila hauria de començar un cop es facin els Jocs dels Petits Estats i va recordar que una part del multifuncional que el Govern ha de bastir en aquest espai podria començar a plasmar-se abans. També va posar de manifest el fet que cal impulsar, abans, el pla especial de la zona, però va recordar que les negociacions amb els propietaris encara no han començat. Amb tot, Marsol va fer valdre tota la feina feta en els seus vuit anys de mandat, afirmant que Andorra la Vella «està millor ara que quan vam entrar al comú», segons va informar l’ANA.