El MoraBanc disputarà demà un nou partit de la LEB Or, en aquesta ocasió contra el Club Ourense Baloncesto (COB), a domicili a partir de les 19.00 hores. La trobada, vital per als interessos tricolor, tindrà una protagonista especial: Iria Uxía. L’actual segona entrenadora del COB va fer història el passat desembre en convertir-se en la primera dona a dirigir, com a entrenadora principal, un equip de la segona categoria del bàsquet masculí nacional. La destitució de Guillermo Arenas va provocar que Uxía es fes càrrec del conjunt gallec i escrivís així una nova pàgina cap a la igualtat a les banquetes.

–Fa quan que està vinculada a aquest esport?
–Tindria uns sis anys quan vaig començar a jugar a bàsquet. Després, de més gran, vaig estudiar el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (també conegut com a INEF), i sempre hi he estat vinculada.

–S’imaginava arribar fins on ho ha fet? Quin ha estat el secret?
–La veritat és que no m’ho imaginava per res del món. No hi ha cap secret específic, sinó que la clau penso que ha estat en el fet de treballar molt, invertir una quantitat de temps exagerada en la meva formació i creure que realment podia. He continuat buscant els camins per poder tenir l’opció de treballar en aquest àmbit.

–Primera dona en seure com a primer entrenador en un equip de la LEB Or. Com ho va viure? En el moment li va donar importància?
–La veritat és que no. Mai havia pensat en això, que podria arribar a ser la primera dona a dirigir un equip de LEB Or, ni m’ho havia plantejat. Quan van destituir Guillermo [Arenas] em vaig haver de fer càrrec de l’equip amb poc temps fins al pròxim partit, i no vaig tenir temps de pensar en res més. En cap moment pensava en la repercussió que tindria per a mi. Jo estava centrada a ajudar a l’equip, en preparar tan bé com fos possible la trobada i tot el pla per poder competir al màxim.

–Canvia molt el fet d’estar com a segon a ser entrenador principal?
–Les responsabilitats són diferents. Com a ajudant et centres en algunes facetes específiques, però d’aquest punt a portar un partit com tu vols i preparar-lo adequadament, decidir, prendre decisions sobre com es jugarà, com s’afrontarà el partit, el pla que portarem per a intentar guanyar, etc. Dirigir és molt diferent.

–No va tenir un paper fàcil, davant el Burgos i a domicili contra l’Alacant. Com es defineix com a entrenadora? Què busca en el seu equip?
–Soc la primera que treballo per l’equip, per a intentar ajudar al màxim, i li demano als jugadors el mateix: esforç i concentració al servei de tots. Que no hi hagi egoismes i que intentin donar el millor de cadascun, tant en atac com en defensa, el màxim esforç. M’agrada que els meus equips siguin intensos en defensa i valents en atac, que intentin jugar de pressa per trobar la millor opció de joc en cada moment.

–Com valora la temporada fins al moment, amb l’equip 12è, amb cinc victòries i 10 derrotes?
–Som acabats d’ascendir i, per descomptat, el nostre objectiu és continuar a la LEB Or la pròxima temporada. La permanència és la nostra prioritat, i més venint de la LEB Plata. L’Ourense és un club històric de la LEB Or, i per tota la seva trajectòria crec que és on correspon estar. Però bé, hem de ser realistes, venim d’on venim, i estem en una temporada en què la lliga és fortíssima. Hem de lluitar per la permanència i intentar salvar-nos, poder tenir la campanya tranquil·la i si això ens porta a poder competir pel play-off, seria genial.

–Ara rebran el MoraBanc. Com definiria l’equip i quin partit espera?
–El MoraBanc Andorra és un dels equips més forts de la competició, amb un gran entrenador, amb molta experiència en aquesta lliga i que sap el que és ascendir. Tot i ara estar per sota del Palència, continua sent un dels ferms candidats, ja no a aconseguir l’ascens, sinó a fer-ho de manera directa. Intentarem plantejar un partit en el qual no els deixem jugar còmodes. Vénen justament d’una derrota i encara serà més difícil sorprendre’ls. Un acabat de descendir contra un recentment ascendit. Un duel complicat en el qual buscarem competir i tenir opcions de victòria fins al final del partit. Ja vam guanyar al Burgos, i podem tornar-ho a fer.

–Ha canviat molt el COB amb l’arribada de Félix Alonso a la banqueta?
–Penso que hem anat creixent de mica en mica a mesura que s’anava formant l’equip. Vam tenir una pretemporada amb pocs jugadors, faltaven molts per incorporar-se. Llavors, ens vam anar també adaptant a la idea de joc, al principi amb Guillermo Arenas, i ara amb l’entrada de Félix [Alonso], que també imprimeix la seva petjada en l’equip, la seva manera de jugar. Hem anat evolucionant i canviant al llarg del que portem de temporada.

–Arribats a aquest punt, creu que el fet de ser la primera dona a dirigir un equip masculí a la LEB Or pot tenir repercussió de cara al futur?
–Espero que pugui ser així, però la veritat és que del que més me n’alegro del fet d’haver debutat és de la resposta que veig per part dels aficionats, d’altres entrenadors, i el suport que vaig sentir. Potser soc una mica il·lusa, però sento aquestes ganes perquè tot avanci una mica i que hi hagi més igualtat d’oportunitats. Em queda una sensació positiva, i que pot ser que fem passos endavant una mica més ràpid i això és el que espero. Quan em vaig plantejar que volia intentar ser entrenadora ajudant en els primers anys d’equips masculins, al principi em va resultar complicat trobar l’oportunitat. Em vaig fixar en la realitat, i vaig veure que no hi havia entrenadores en els cossos tècnics dels equips. Ni a LEB Or, ni a LEB Plata ni a l’ACB. Espero que si alguna entrenadora es troba en la situació que jo vaig estar ara fa 10 o 12 anys, que veure’m a mi aquí l’ajudi a animar-se, a intentar-ho i a veure’s capaç d’aconseguir-ho. I no només les entrenadores, sinó que tots els estaments que estan al voltant del bàsquet vegin que les entrenadores també podem dirigir equips d’elit, i d’elit masculina, i tant de bo puguem anar veient més entrenadores a les banquetes.

–Què hauríem de canviar perquè es produís aquesta igualtat?
–Tot comença amb els valors que posseeix la nostra societat. No només en el món de l’entrenament. En determinats esports, aquestes diferències es veuen més agreujades. Pensi que en els equips de categories com la Lliga Femenina de bàsquet, per exemple, tampoc hi ha moltes entrenadores. Crec que per aquesta part, des de les directives o direcció esportiva dels clubs és important que es valori la capacitat de les persones per a desenvolupar la seva labor professional, independentment que sigui un home o una dona. Hi ha característiques que no han d’influir a l’hora de prendre la decisió d’incloure una persona en un lloc de treball.

–Amb què somia Iria Uxía?
–No tinc un objectiu definit al qual m’agradaria arribar. M’agrada continuar progressant i aprenent, millorant com a entrenadora. Vull tenir l’oportunitat de continuar treballant en aquest món i arribar el més alt possible.