Com acostuma a ser habitual aquests darrers anys, els finals de legislatura es caracteritzen per l’embús legislatiu que es genera al Consell General amb les lleis que estan pendents per aprovar. De fet, si encara no s’han convocat les eleccions, segons ha reiterat el cap de Govern, Xavier Espot, sempre que se li ha preguntat, és perquè espera que tirin endavant les normes que l’Executiu considera que són més rellevants. Així les coses, segons va revelar la síndica general, Roser Suñé, en el seu discurs a la sessió tradicional de Sant Romàs, el 2022 s’han aprovat una quarantena de textos i més d’un centenar en el global de la legislatura. A més, més d’una desena resten en agenda, i només queden uns tres mesos perquè s’aprovin, ja que el març o l’abril a tot estirar Espot haurà de convocar eleccions.

Però, quines lleis queden pendents per aprovar? D’entrada, la més important de cada any: els pressupostos generals de l’Estat del 2023, uns comptes elaborats durant l’estiu pel ministre de Finances, Eric Jover, i que ja fa temps que van ser presentats, però el tràmit parlamentari té el seu curs i encara està pendent de finalitzar. De fet, el cap de Govern va situar la convocatòria electoral just després que s’aprovin. «La data no serà la mateixa si els comptes tenen llum verda el 30 de gener, el 15 o el 28 de febrer i, per tant, tot depèn d’això», va reflexionar Espot.

El pressupost del 2023 i el text sobre salaris i lloguers protagonitzaran els tres mesos vinents

A banda del pressupost, també cal destacar la reforma fiscal, la llei d’impactes ambientals o el text sobre recerca biomèdica, entre altres. De fet, l’activitat parlamentària no serà precisament tranquil·la, ja que el Partit Socialdemòcrata (PS) ja ha anunciat durant aquestes festes nadalenques que presentarà diverses esmenes tant al projecte de pressupost com al projecte de llei de mesures de millora del poder adquisitiu, un altre dels textos que està pendent i que segurament tindrà prioritat, ja que es tracta de l’entrada en vigor, a partir d’aquest primer de gener, del topall d’increment dels lloguers (entre el 2 i el 5%, segons el tipus de contracte) i dels mínims d’augment dels salaris (entre el 7 i el 0,5%, segons el sou actual). Precisament, aquest paquet de mesures, que va sorgir des del Govern arran del fracàs del diàleg social en el si del Consell Econòmic i Social, va propiciar una manifestació per part dels sindicats, que va acabar amb una amenaça de vaga que segurament s’acabarà convocant durant el mes de febrer, segons van assegurar a final d’any a EL PERIÒDIC els mateixos sindicats.

Una altra tasca legislativa que s’haurà d’enllestir aquest hivern no estava prevista inicialment, ja que emana de la recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el Codi de família, que va considerar inconstitucional la distinció entre casament i matrimoni per motius religiosos. En aquest sentit, els tres grups de la majoria i el PS estan negociant si cal modificar la llei o si anul·lant l’article 77 n’hi ha prou.

Amb tanta feina pendent al davant, semblaria raonable concloure que el cap de Govern decidirà esgotar la legislatura. Segons l’article 47 del text refós de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, el decret de dissolució del Consell General ha de fixar la data de les eleccions, que s’han de celebrar entre els 30 i els 40 dies hàbils següents, així com la durada de la campanya electoral, regulat en un altre article. En canvi, si la convocatòria d’eleccions té lloc per simple exhauriment del termini legal de la legislatura, el decret de convocatòria ha de ser signat i publicat en el termini màxim de cinc dies hàbils des de l’exhauriment de la legislatura.

Així, l’activitat parlamentària serà intensa durant aquests tres mesos vinents, una feina que tindrà la complicació afegida que s’entrarà en un període de precampanya en què els partits tindran un ull posat al parlament i un altre en l’elaboració del missatge electoral.