Nascut a Barcelona l’any 2000, Àlex Español Jové, més conegut com a Sito, va arribar a Andorra des de ben petit. Des del 2020 participa en competicions de ral·li, on ja s’ha proclamat campió d’algunes com el Campionat de Catalunya de Promoció, el Campionat d’Espanya de Terra en 2RM (dues rodes motrius) o la Copa d’Espanya de Ral·lis de Terra. Enguany, ha participat en l’Europeu Junior i actualment es prepara per a les GSeries del pròxim 7 de gener.

–Quan comença a competir?
–L’any 2020 va ser el meu primer any, amb el Campionat de Catalunya de Promoció. Vaig guanyar la primera cursa i com va esclatar la pandèmia em van donar el primer premi i em vaig convertir en campió de Catalunya. 

–I després fa el salt a Espanya.
–Exacte, i llavors guanyo el Campionat d’Espanya de Terra en 2RM (dues rodes motrius). 

–Això li permet arribar a l’Europeu. Per què el decideix fer de la mà de l’equip portuguès The Racing Factory i el seu Peugeot?
–Perquè era el que oferia millors condicions. A més, era un equip que venia de ser subcampió d’Europa amb un pilot català, així que també teníem bones referències. Al final, pel tracte de preu i tot en conjunt vam decidir anar cap allà.

–Però l’acaba deixant a mitja temporada. Per què?
–Durant la primera prova a les Illes Canàries va anar bé, vaig fer una quarta posició de 25. Després a Polònia se’m va trencar l’embragatge, a Letònia va ser la direcció, a Roma no vaig sortir per un problema del cotxe... Jo estava ja molt cremat i vaig anar perdent la confiança amb l’equip. Amb tot això decidim canviar.

–I arriba a l’equip espanyol GC Motorsport.
–I amb el seu Renault. Amb ells fem la resta de temporada fins a l’accident.

–Quines diferències presentaven els dos cotxes?
–El Peugeot era de tres cilindres mentre que el Renault de quatre, per tant, la potència l’entregaven diferent. D’altra banda, el xassís del primer era més estable, permetent un pas per corba més elevat, mentre que el Renault és més estret i el seu pas per corba no és tan gran, però ho compensa amb la potència.

–Amb tot això, quina valoració fa de la temporada?
–Malgrat l’accident i tots els afers mecànics que no m’han permès acabar curses, s’ha demostrat que el ritme el tinc. Ha estat una temporada de fulgors esporàdics però amb una falta de continuïtat causada per l’equip. Crec que podia haver estat a tots els ral·lis entre una quarta i sisena posició, inclús lluitar-ne algun pel podi, però no es va donar.

–Podríem dir, doncs, que ha estat una temporada més d’adaptació i guanyar experiència amb la categoria?
–Exacte. Al final vam anar a l’Europeu perquè ens ho va proposar l’equip i vam considerar que era una oportunitat per aprendre molt i arribar al mundial.

–De cara al 2023, seguirà en la mateixa categoria?
–Sí. S’intentarà fer les tres primeres proves de l’Europeu i depenent de com surtin es continuarà o no. A banda, faré en la seva totalitat el Beca Rallye Team Spain, el premi del qual és un any amb tot pagat al mateix Europeu. Si s’aconsegueix aquesta fita, ja tindria dos anys d’experiència en la categoria, i el tercer seria per anar a guanyar el Campionat Europeu. 

–Les tres primeres curses que farà d’aquest campionat seran amb GC Motorsport?
–No. Encara no ho sé perquè estem visitant equips i no tenim cap decisió presa, però segur que no serà el mateix. Això sí, aniré cent per cent amb un Renault. 

–Enguany ha tingut contacte amb una mecànica de tracció total amb l’Skoda Ral·li 2. Com va anar?
–Vam fer un ral·li d’entrenament a la Cerdanya i vaig lidiar amb gent que ja competeix amb aquests cotxes al Campionat de Catalunya, per exemple. Al principi m’ho vaig prendre com una experiència, però un cop allà vaig tirar tot el que vaig poder i em vaig endur la victòria [riu].

–Ho ha citat abans i m’agradaria esmentar-ho. Com recorda l’aparatós accident del Ral·li de la Llana?
–Allò va ser un desastre [riu], una bogeria. Aquell tram ja me’l coneixia, tot i això, em vaig equivocar de corba perquè eren totes molt similars. Anava a 140 quilòmetres per hora i el cul del cotxe se’m en va anar, el vaig poder controlar, però a aquesta velocitat se’n va tornar a anar. Al final vaig xocar i la barra del vehicle es va baixar, a mi se’m va trencar el casc i em van haver d’ajudar a sortir, un desastre.

–Al món del motor sempre que es té un accident fort es parla de perdre confiança o inclús de por. Va ser el seu cas?
–No. De fet, just després, els mateixos de Renault em van convidar a provar un nou cotxe que han tret i va anar bé. 

–Aquest any participa en les GSeries?
–Sí, com a pretemporada. Fan la Copa Clio Ice Trophy, i a mi em va bé per relacionar-me amb la gent de Renault. A més, el circuit me’l conec i, tot i ser per pretemporada, l’objectiu és guanyar-la. 

–A banda de la forma física, la mental és també fonamental per a qualsevol esportista professional. Com la treballa?
–Tinc un psicòleg que m’ajuda bastant en aquest sentit. Amb l’Àlex Bercianos també treballo molt la part mental. 

–Quin és el seu somni dins el món del ral·li?
–Ser campió del món junior.