Adrià Altimira Reynaldos (Cardedeu, 2001) és un futbolista professional. Entrenat en les categories inferiors de l’EC Granollers i l’FC Barcelona, un cop va acabar la formació es va traslladar a l’NK Lokomotiva Zagreb, per poc després tornar a Espanya i jugar durant un curs amb la UD Melilla. Ara, es troba en la seva segona temporada amb l’FC Andorra, club al qual va arribar el 2021.

–Ja s’ha acabat la primera part de la temporada. Quin balanç fan al vestidor d’aquests primers mesos a Segona Divisió?
–Abans de començar la temporada sabíem que seria sobretot un inici complicat. Segona és una categoria molt complicada i al final érem nous a la lliga. Però si fem el balanç de com vam començar i on hem acabat, qualsevol equip que puja d’una altra categoria cap a segona A firmaria acabar on ho hem fet nosaltres. Ens anem amb bones sensacions, amb ganes de començar la segona volta a casa contra l’Oviedo i de seguir amb la mateixa dinàmica.

–I la valoració del desembre? L’FC Andorra ha sigut el segon pitjor equip de la categoria pel que fa a resultats.
–Hem de saber en quins moments estem. És veritat que el desembre no ha sigut un dels millors que hem tingut, però hem d’aprendre de cada instant perquè partits i mesos enrere hem estat espectaculars. Que el desembre ens serveixi per millorar els detalls que ens han fet no aconseguir tants punts.

–Tot i aquest mes per oblidar, l’equip està en desena posició a la classificació. Quin és l’objectiu que es proposen ara?
–Som un equip que no ens proposem, evidentment, cap objectiu. Nosaltres confiem en nosaltres i anem partit a partit com diu el míster, sobretot a gaudir el procés. Al final, si tu jugues el teu joc, frueixes el procediment i ho fas bé, t’apropes més a les victòries i això et fa estar millor posicionat a la lliga.

–Han recollit resultats molt positius contra equips amb experiència a primera, com el Llevant, el Granada i l’Eibar. Quin és el secret per adaptar-se tan bé a la categoria?
–La nostra essència és l’estil de joc que tenim, que el porta picant l’Eder d’ençà que va venir. Aquest estil de joc fa patir els rivals perquè tenim gairebé sempre la pilota. A més, som un equip que dins i fora el camp fem una pinya  i per això els contraris se senten amb por.

–L’FC Andorra ha crescut amb passes de gegant, pujant una categoria per any en les darreres tres temporades. Ara que ho viu des de dins, sent que Segona és el sostre? O es pot anar més enllà?
–És molt fort dir que pugem a primera divisió, però quan estàvem a primera RFEF o a Segona B no t’imaginaves acabar on som ara. Qui sap si aquest any, o d’aquí a un o dos, l’equip pugui assumir estar a la màxima categoria.

–L’eliminació de la Copa del Rei ha suposat un petit cop anímic pel grup?
–És una competició on volíem fer alguna cosa bonica. Ens va tocar un bon rival i, a sobre, al seu camp. Tot i ser un partit de tu a tu, ens va costar començar-lo. Al final vam jugar el nostre joc i vam estar a punt de remuntar, però hem de continuar avançant amb altres coses i ara el més important és la segona volta de la lliga.

–Creu que es podia haver arribat més lluny?
–Independentment de qui et toqui, és una copa on pots arribar bastant lluny i donar la sorpresa. Evidentment es podia haver fet.

–El model de joc que plantegen està molt relacionat amb la filosofia de l’entrenador. Com els trasllada Sarabia la manera de veure el futbol?
–Sobretot amb el tema de no obsessionar-nos en només pensar amb el resultat, com els passa a molts equips. Nosaltres hem posat importància a com juguem i en la nostra essència, i crec que això s’ha demostrat amb els resultats.

–Vostè que ve de l’escola del Barça, se li deu fer molt familiar aquest estil.
–És clar. És cert que tenen alguns detalls diferents, tot i això t’adaptes molt ràpidament i et facilita moltes coses.

–Parlant de l’entrenador, va ser ell qui va apostar pel seu fixatge l’any 2021. Deu ser una  personalitat important per la seva carrera.
–Sí. I amb ell hem viscut un ascens, una fita molt rellevant on hi he pogut participar. A segona A també estic tenint molta importància. El club m’ha donat l’oportunitat i jo els estic brindant la seguretat, les ganes i deixar-m’ho tot al joc. 

–En aquesta primera part de la temporada l’afició ha jugat un paper fonamental per guanyar punts a casa. Com senten aquest suport?
–Cada cop que anem a l’Estadi Nacional hi ha més gent per molt que cada dia faci més fred (riu). Aquest any sentim més el suport dels aficionats i això ho tenim molt agraït. 

–Per tant, la relació amb l’afició és bona.
–I tant! Ens estimen un munt i nosaltres a ells. Els donem les gràcies per venir cada partir a animar-nos i nosaltres intentem donar-los-hi a ells, partit a partit, l’alegria amb la victòria.

–Tenen el mateix sentiment amb la grada d’animació?
–Cada persona que vingui a l’estadi i aporti el seu granet de sorra és molt important. Nosaltres intentem que tothom estigui content i amb ganes de veure’ns. Sí que és cert que de vegades no podem estar per moltes coses, però estem molt contents i agraïts de la grada d’animació. Sempre ens donen suport i necessitem que continuïn venint. Són molt valuosos per a nosaltres. 

–Entén que puguin tenir el pensament que tenen respecte que no se’ls valora?
–Evidentment. Et poses en la seva pell, sobretot quan viatgen a un altre lloc, però sempre els tenim presents. El futbol és tan intens que de vegades no hem estat tan propers com hem pogut. En part pel resultat, marxar enfadat, pensant on podia millorar i totes aquestes coses. Al final, t’oblides una mica d’aquelles persones, tot i això intentem sempre donar-los-hi les gràcies. Personalment els convido a continuar igual, inclús més, perquè són un grup important i que necessitem molt. 

–És també la seva primera experiència a Segona Divisió. Com ho està vivint?
–Ja des de la pretemporada molt content. La veritat que no m’esperava aquest inici i em sento amb força confiança. Òbviament estic molt agraït per l’oportunitat i ho estic aprofitant i deixant-m’ho tot.

–És un jugador polivalent, que pot ocupar un rol més defensiu al lateral, però també ser incisiu quan juga avançat. Quina és la seva posició real?
–Tota la banda dreta, podríem dir que soc un carriler. M’agrada jugar de lateral i d’extrem, tot i que em sento més còmode jugant ofensivament, ja que és on he estat sempre.

–Com valora la seva etapa al club des que va arribar fins avui dia?
–Sincerament i a nivell personal, amb una millora. Soc un altre jugador i això ho he notat positivament amb tot, dins i fora el camp. I crec que encara continuarà sent una muntanya cap a dalt.

–Un somni per complir amb l’FC Andorra?
–Pujar a primera divisió. De fet, és un objectiu realista de cara temporades vinents. 

–I com a futbolista professional?
–Debutar a la màxima categoria. I més enllà, participar en la Champions League.