La preocupació ciutadana pel preu de l’habitatge s’ha disparat 15 punts en els darrers sis mesos, ja que ha passat del 48,8% del juny al 64,1% actual, com a principal problema d’Andorra, segons reflecteix l’Observatori del segon semestre d’enguany del Grup de Recerca Sociològica d’Andorra Recerca + Innovació (ARI) que s'ha presentat avui a Sant Julià de Lòria. L’enquesta, que es va fer entre el 8 i el 22 de novembre a 745 persones, reflecteix que aquest 64% és el percentatge més alt dels darrers 20 anys, només gairebé igualat pel 60% que es va detectar el 2005. El 2015 i el 2016 la preocupació per l’habitatge va baixar en picat fins al 3%.

«Cada vegada hi ha més capes de la població que perceben el preu dels pisos com una dificultat. De fet, es va ampliant fins i tot als directius, s’ha generalitzat i és estructural. Només la gent gran és el col·lectiu que asseguren que menys els hi afecta. Així doncs, seria possible arribar al 100% de ciutadans, ja que amb el trànsit vam assolir el 80%», ha afirmat el coordinador de l’àrea de sociologia de l’ARI, Joan Micó, durant la roda de premsa de presentació.

Per darrere del preu de l’habitatge, apareixen com a principals problemes del país a parer dels ciutadans els salaris (23,6%), el trànsit (21,9%), el transport públic (14,3%), infraestructures i equipaments (12,4%) i el nivell de vida car (9,9%). Si s’agrupen aquests aspectes a millorar per àrees temàtiques, el preu de l’habitatge, salaris i nivell de vida car encapçalen el rànquing amb un 68,7%, 12,7 punts més que fa sis mesos. El trànsit (21,9%) i el transport públic (14,3%) continuen en les primeres posicions.

Si ens fixem amb la percepció ciutadana dels principals problemes, però en aquest cas des del punt de vista de l’afectació personal, el preu de l’habitatge continua destacat en la primera posició de l’enquesta de l’ARI, amb un 31,7%, 6 punts d’increment respecte al primer semestre de l’any. La gent jove, les dones, els administratius, el personal de l’hostaleria i la construcció i un 21% dels directius són els més afectats.

Seguint amb l’habitatge, la població que es troba en règim de lloguer continua estable (60,8%), seguit dels que tenen un immoble en propietat ja pagat (23,1%) i els que disposen d’un pis de propietat, però encara estan pagant la hipoteca (13,4%). Si es descompten els subministraments (aigua, llum i calefacció), el preu mitjà dels lloguers i les hipoteques arriba a 813 euros el 2022, 93 euros més que fa un any, però aquesta mitjana augmenta fins als 970 euros si s’agafen només els contractes més recents (1 any o menys). A mesura que l’antiguitat del contracte és més elevat, va disminuint el preu, de 791 a 780 euros (més de 10 anys).

Més del 20% de la població dedica més del 50% dels ingressos a pagar la hipoteca o el lloguer

Un altre indicador rellevant referent a l’habitatge és el percentatge dels ingressos de cada persona o família que es dedica a abonar el lloguer o la hipoteca. Entre els que estan en règim de lloguer, el 38% dediquen entre el 30 i el 49% dels ingressos, mentre els que paguen una hipoteca, el 30%. Si mirem més amunt, els que hi dediquen més del 50% dels ingressos, sobrepassen el 20% (21,8% hipoteca i 23,9% lloguer). Pel que fa a les pròrrogues dels contractes de lloguer que ha aplicat el Govern des del 2018, un 19,1% dels enquestats se n’ha beneficiat, mentre un 23,1% (+13,8 punts) dels llogaters ha rebut una notificació de l’arrendador per actualitzar l’import de la renda.

Quant a la situació econòmica actual, la majoria de la població (46,4%) considera que és regular i només un 20% creu que és dolenta. Si es demana en l’àmbit personal, les xifres són millors, ja que un 48,6% considera que és bona o molt bona. Amb tot, un 46,4% creu que està igual respecte a ara fa un any i un 33,6% pitjor. Sobre si a casa s’arriba a final de mes, el 61% dels enquestats assegura que és així amb facilitat i només un 38,5% amb dificultat. 

A més, el 88% de la població és de l’opinió que ha notat molt o bastant en el seu poder adquisitiu la pujada de preus. De fet, el 55% de les persones han hagut de reduir despeses en productes bàsics, el 48% en oci (sortir menys, cultura, esport i restaurants), el 52% en vacances, el 38% en desplaçaments (reducció del vehicle privat per l’augment del preu del carburant), el 15% en proves mèdiques i el 12% en despeses amb els fills (roba, extraescolars i oci).