L’estudi per definir el límit fronterer entre l’Alt Urgell i Andorra a la zona del Planell de la Tosa, entre Os de Civís i l’estació d’esquí de Pal Arinsal, requerirà un termini aproximat de dos anys, segons va assegurar aquest dilluns l’ambaixador d’Espanya a Andorra la Vella, Àngel Ros. Un dels motius que expliquen aquest llarg període de temps, segons Ros, és que el treball conjunt no es limitarà a aquest petit tram, d’unes 200 hectàrees, sinó que s’aprofitarà per definir «tota la frontera hispanoandorrana», tot aprofitant els mitjans tecnològics existents actualment en cartografia, de cara a evitar conflictes semblants en el futur.

El representant del govern espanyol ha explicat que de moment l’equip de tècnics de l’Institut Geogràfic Nacional espanyol (IGN) i del Centre Geogràfic de l’Exèrcit «han pres les mesures sobre el terreny» i ara són a la «fase d’investigar tota la part documental». Per part andorrana, en els treballs tècnics hi prenen part experts del Ministeri de Territori.

Paral·lelament, segons va informar RàdioSeu ara fa dues setmanes es va dur a terme a Andorra la segona reunió de la comissió bilateral creada per resoldre el conflicte generat ara fa poc més d’un any, arran de la instal·lació d’un parc solar al vessant andorrà. Els Agents Rurals de la Generalitat hi van dur a terme una inspecció perquè, segons el Parc Natural de l’Alt Pirineu, envaïa una part del terreny d’aquest espai protegit, dins el municipi de les Valls de Valira. La denúncia presentada pel cos de vigilància va fer que en la qüestió s’hi impliquessin directament els respectius governs estatals, que en aquell moment ja van dur a terme una primera reunió per apropar posicions i començar a negociar un acord basat en criteris tècnics.

Disparitat en les cartografies

El Govern andorrà sosté que, d’acord amb els seus mapes, el límit de la instal·lació fotovoltaica pel vessant oest -a tocar de les pistes d’esquí- coincideix amb el de la frontera. En canvi, l’executiu espanyol interpreta que, amb la seva cartografia, la ratlla fronterera passa pel mig del nou equipament, que serveix per abastir amb electricitat neta l’estació de Pal Arinsal, a la parròquia de la Massana. Segons les mateixes informacions, Ros va detallar que en aquesta segona trobada s’ha analitzat precisament la informació aportada fins ara pels experts –els geògrafs– i que s’han emplaçat per a una tercera cimera, que es farà el juliol vinent a Madrid.

Pel que fa a aquesta preparació, l’Ajuntament de les Valls de Valira va expressar el seu malestar pel fet que no se’ls ha convidat a aquestes dues primeres reunions. L’alcalde del municipi, Ricard Mateu, també té coses a dir.  Malgrat que entenen que és «una qüestió entre Estats», considera que com a únic municipi afectat de l’Alt Urgell hi tenen «alguna cosa a dir». Especialment perquè, tal com va recordar Mateu, «la documentació base que ha de determinar la frontera són límits històrics que es van consensuar amb el territori ara fa més d’un segle».

Els municipis fronterers

Tot el tram en què l’Alt Urgell fa frontera amb Andorra forma part de l’actual municipi de les Valls de Valira, que es va constituir l’any 1970 en el marc de les diverses fusions d’ajuntaments que es van imposar a les acaballes del règim franquista. Amb aquest procés, Anserall va esdevenir el cap del nou terme, que també incorporava Ars, Civís, Arcavell i Bescaran, que fins llavors havien tingut els seus propis ajuntaments.

Més a l’oest, una petita part de la frontera andorrana connecta amb el Pallars Sobirà, a través del coll de Cabús i del municipi d’Alins. I cap a l’est, el Principat limita amb el municipi de Lles de Cerdanya i, ja a l’Alta Cerdanya, amb els de Porta i Portè. Finalment, a tot el vessant nord Andorra comparteix límits amb diversos comuns de l’Arieja, dels quals els més extensos són Ausat i Aston H