«Sempre s’ha dit que Andorra és un país molt segur a tots els nivells, però la realitat és que unes persones han entrat a un allotjament turístic, no volen marxar i ningú els pot fer fora». Aquesta és la resignació amb la qual la propietària de diferents pisos turístics al Pas de la Casa afronta l’okupació d’un dels seus apartaments. 

La història comença el mes de setembre quan una parella jove –ell amb passaport andorrà i ella resident– la contacta per llogar un dels seus allotjaments fins al 30 de novembre. «Fora de temporada, acostumo a permetre estades curtes per a gent del país, però mai més de 90 dies perquè si no el pis esdevé habitatge habitual i es perd la llicència turística», matisa la propietària. Mitjançant un contracte i una fiança, la parella entra a l’apartament i tot transcórrer amb relativa normalitat –«tot i que des del principi són una mica conflictius»– fins que al 25 de novembre, cinc dies abans que rescindeixi el contracte, li comuniquen que han trobat un pis a través d’una plataforma de compra i venda de productes de segona mà. «Em van dir que marxaven aquell mateix dia, però que necessitaven que els tornés la fiança per poder pagar l’altre pis. Jo vaig anar a l’apartament, vaig comprovar que tot estava bé, els vaig donar els diners, fins i tot els vaig tornar els cinc dies que restaven pendents equivalents a uns 70 euros, i van deixar les claus a la bústia», relata la propietària, que prefereix no revelar la seva identitat.

Quan ja pensava que s’havia deslliurat d’uns inquilins més problemàtics que discrets i que en menys d’una setmana tindria el pis disponible per als turistes que tot just començaven a arribar amb les primeres nevades, li va trucar la dona de la neteja per informar-la que la parella s’hi havia tornat a instal·lar. Segons li van explicar, els havien estafat i no tenien on passar la nit i li van demanar quedar-se a dormir. Ella, «en un gest d’absoluta caritat», els va dir que sí, però que l’endemà s’havien de reunir a la seva oficina per decidir què fer perquè a partir del dia 1 de desembre el pis havia de quedar buit una altra vegada. «L’endemà van venir a veure’m, però van arribar tard perquè havien anat a Afers Socials a sol·licitar ajuda. L’assistenta social em va demanar que els allotgés els quatre dies que quedaven fins a la finalització del contracte inicial –que ja s’havia acabat amb la seva marxa i amb el retorn de la fiança– mentre el ministeri els intentava trobar una solució», assenyala. La proposta de l’Administració era que el Govern pagava els quatre dies que quedaven del mes al Pas i que després tornessin a l’habitatge familiar o paguessin un lloguer assequible, ja que els consta que el noi és solvent. La parella, però, ho va rebutjar i va decidir no presentar-se a la següent trobada amb l’assistenta i okupar l’allotjament. És a partir d’aquest moment que el ministeri «no hi pot fer res» i el problema passa a ser exclusivament de la propietària, que ha de contractar els serveis d’un advocat i iniciar tot un periple judicial. 

«El pitjor de tot és que la culpa és meva, perquè el dia que van tornar vaig ser solidària i vaig deixar que es quedessin al pis voluntàriament; després va passar a mans d’Afers Socials. Com no han forçat el pany ni m’ho he trobat de sorpresa, la Policia tampoc pot actuar», lamenta la propietària, que reconeix sentir-se com «la ximpleta del poble». Tot i que la demanda ja està en marxa, tenint en compte les dates en les quals ens trobem, és molt possible que fins al 9 de gener no entri a tràmit, «el que vol dir que perdo tot el mes de gener i després encara hauré d’esperar tres o quatre mesos més, és a dir, perdo tota la temporada d’hivern». Traduït en termes econòmics, equivaldria a uns 7.000 euros de pèrdues, incloent-hi que ara haurà de pagar la penalització per a les reserves que no es podran materialitzar, i deixant de banda els honoraris de l’advocat. 

Així les coses, i més enllà del conflicte personal que li suposa, la propietària lamenta que aquesta inseguretat pugui derivar en nous casos i tiri enrere futurs propietaris que vulguin invertir al Principat. «Si la gent sap que pot entrar a un pis buit i quedar-se-hi mentre duri el procediment judicial, això anirà a més», avisa. I es pregunta: «Què està passant a Andorra? Mai m’havia trobat en una situació semblant. La seguretat de sempre va desapareixent».