L’actual president de la Federació d’Associacions de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, exposa a EL PERIÒDIC el seu punt de vista sobre el tercer pagador, els problemes de les residències i els pisos tutelats, les pensions, la covid, els objectius de la federació i si seguirà en el càrrec.

–Per què el tercer pagador ha arribat tan tard? Fa molts anys que es demana.
–Potser per la conjunció dels astres, no ho sé. Era un dels objectius que la federació tenia fa 20 anys i en algun moment havia d’arribar. Però és una medalla de tots els involucrats, no només nostra. 

–I per aquesta mateixa raó no hauria de ser generalitzat?
–No! 

–Per què?
–Perquè la gent gran és la més necessitada i jo em preocupo del que és meu. Un jove de 30 anys que treballa no em correspon a mi, fins i tot els pensionistes que viuen fora d’Andorra no m’angoixen. A mi em preocupen els que viuen aquí, que són 7.000. Les associacions que emparin els diferents col·lectius de gent que actualment no tenen el tercer pagador i aspirin a tenir-ho, ho han de defensar com ho hem fet nosaltres. 

–Pel que fa als fàrmacs, entén que hagin trigat una mica més? L’explicació per no posar-los des d’un inici va ser problemes informàtics i la recepta electrònica.
–Jo crec que sempre hi pot haver agrupacions que siguin una mica reticents i que volen pressionar i negociar. De vegades ens hem de posar en la pell de l’altre. Al final, després d’esperar tants anys, fer-ho ara sis mesos per tenir els medicaments és res. A més, ja ho tenim quasi tot: laboratori, radiologia, fisioteràpia. I, a partir del 2 de gener, odontologia. 

–Algú podria pensar que tot això arriba ara com una mesura electoralista.
–Ho sembla, però jo no ho arribo a pensar així, i crec que és perquè les dificultats per fer-ho són molt importants. 

–Està content per com es va introduir el tercer pagador?
–És clar! Què es podria haver fet fa cinc anys i per a tots els col·lectius? Sí. Però de la mateixa manera que es podia haver fet també d’aquí a cinc anys més. És bo anar pas a pas. I arguments per no fer-ho també hi havia, i es van deixar de costat. Per a mi és una visió positiva. 

–De totes maneres, creu que encara té mancances?
–Una vegada tinguem odontologia i medicaments amb recepta estarà tot per a la gent major de 65 anys o discapacitats. Tot i això, sí que té algunes carències, però són minses. 

–Per exemple?
–Que s’hauria d’haver pogut fer des de l’1 d’octubre odontologia, fàrmacs i generalitzar-lo. De totes maneres i des de la meva opinió, això era un risc molt elevat. 

–I afegiria serveis addicionals com incloure altres medicaments?
–És possible, però això va lligat a la càtedra de serveis que el Govern ha aprovat i està desenvolupant. 

–L’Executiu va arrencar la setmana passada el programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte. Un dels objectius de la federació.
–Estem molts satisfets. És important recordar a la població que malgrat no tingui símptomes se la faci. Ara, el propòsit seria que el 30% de la població diana entrés en aquesta campanya de prevenció. 

–Però per què només es fa a homes i dones d’entre 50 i 74 anys?
–Molt senzill: per estadística. Entre aquestes edats és on hi ha més casos. Sé que és molt dur el que diré, però si les campanyes es fessin des dels 15 fins als 95 anys, les xifres d’aquestes dues cues serien baixíssimes. Per tant, en aquestes franges no hi hauria malalts i es faria una despesa que no té recuperació. En canvi, al centre sí, és on està el 90% i on es concentra la població de risc. Al final està tot inventat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho recomana fer entre aquestes edats. 

–Com d’important és la prevenció?
–Moltíssim. Al cap i a la fi suposa menys despesa. No és el mateix que et trobin un càncer, de recte per exemple, en una fase inicial que en fase de metàstasi. 

–Quins altres objectius tenen ara?
–Qüestions relacionades amb la dermatologia, l’oftalmologia o problemes del pàncrees. 

–I més amb una visió de futur?
–Estem pensant en un tema que segurament serà pel 2024 i posterior: atacar les pensions baixes. Creiem que té una magnitud important i que tocar això significa molts diners. Que els paga el Govern, és a dir, nosaltres amb els nostres impostos, però té una implicació que ha de sortir d’algun lloc. I és un risc. 

–També sol·liciten un servei de podologia. Com avança aquesta feina?
–Està pendent. Encara s’ha de treballar i no sabem quan arribarà. 

–Què demanen exactament?
–La nostra idea és que el SAAS contracti un podòleg assalariat i que a aquest se li faci un programa per anar als diferents centres d’atenció primària de cada parròquia. 

–Però llavors no només parlem de gent gran.
–No. L’Executiu ha de fer un reglament respecte qui té accés, quin tipus de freqüentació ha de tenir, i quin preu ha de pagar. Evidentment amb cita prèvia. En el mateix ordenament ha de venir també quina atenció mensual o trimestral es pot tenir depenent de la malaltia que es pateixi. Tot això s’ha de regular i no és molt difícil fer-ho. 

–I això per a quin col·lectiu ha de ser, doncs?
–Pot haver-hi un senyor de 30 anys que també ho necessiti, però nosaltres no som metges. El Govern en té prou per decidir quin col·lectiu, quina freqüentació i quin preu.

–Això sí, no són partidaris de la gratuïtat d’aquesta assistència.
–Així és. Aquest servei ha de tenir un cert cost per al pacient. 

–Ara queda també iniciar la campanya de prevenció del càncer de pròstata, el que més prevalença té en els homes.
–Sí, i és una prova relativament senzilla, però tampoc sabem encara quan arribarà. 

–Tornant a les pensions, tal com ha dit vostè es tracta d’un tema important i urgent.
–Fins al punt que crec que a la comissió de pressupostos del Consell General s’està negociant alguna reforma puntual dins els pressupostos del 2023 per a aquestes. 

–Quines podrien ser?
–Bàsicament dues: ampliar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i augmentar les cotitzacions. Aquest darrer tema no és complicat en el sentit de passar cada any un punt de cotització de la branca de malaltia a la branca de jubilació, de forma que el futur dèficit d’aquesta branca s’aniria endarrerint.

–I creu que és correcte augmentar l’edat de jubilació?
–Sí. A poc a poc i en determinats sectors que tinguin condicions favorables. 

–Pel que fa a les residències, les tarifes continuen sent un problema?
–Segurament sí, però va en funció del nivell d’ingressos de les persones. Igual que passa als països veïns, si tu tens ingressos baixos i vols anar a una residència, segurament no hi arribaràs. També s’ha de dir, aquí la llei de recursos socials i sociosanitaris demana que la família ajudi, i hi ha molts casos, i és molt trist, que la família es desentén bastant de la gent gran. A més, pensi que una residència té una despesa de personal molt important: treballadors les 24 hores del dia i amb una mínima formació. 

–Falten residències al país?
–Sí, públiques, però la idea del Govern és no fer-ne d’aquest tipus per la gestió que comporten. 

–El principal problema amb les residències és la seva gerència?
–Bàsicament. Aquí l’Executiu prefereix que la direcció sigui privada perquè es treu el tema de sobre. Així després ja pot fer convenis particulars amb elles per negociar determinats nombres de places. Que no és que es despreocupi, és que d’alguna manera passa la gestió a algú altre. Potser així, a més, la gerència d’una residència és més efectiva. 

–De la mateixa manera, falten pisos tutelats?
–Sí, perquè no hi ha de nous. Hi ha uns quants a Ordino i Andorra la Vella, però en total potser arriben a la quinzena. No hi ha res més. 

–Se’n faran ara a Sant Julià.
–Com que ara venen eleccions tothom diu què farà. Estan construint pisos tutelats i pisos de lloguer a preus subvencionats. A més, en prometen que en faran, però aquests pisos estaran disponibles a finals del 2024. I el problema és ara, no és el problema del 2024. Així mateix, els pisos tutelats tenen un afer. 

–Quin?
–Primer que són per a un curt termini de la teva vida, perquè o morts o perds autonomia, i en conseqüència has de sortir del pis. En segon lloc, que no són fàcils de fer, perquè has de construir o comprar pisos i després adaptar-los.

–I què es pot fer per retardar l’entrada als centres sociosanitaris?
–Això: pisos tutelats i servei d’atenció domiciliària.

–I centres de dia no?
–Sí, però van amb truc. Són des de les 09.00 a les 17.00 hores, no són gratuïts i no n’hi ha a totes les parròquies. Un cop tanca el centre, què fa amb la persona? O durant el cap de setmana?

–És a dir...
–Que són una solució parcial. 

–El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) es podria implementar les 24 hores?
–Podria. També s’hauria d’augmentar el nombre de persones i evitar la rotació. A més d’exigir una certa titulació, però sense posar el llistó massa alt perquè si no ningú anirà a treballar allà. Tanmateix, passar-lo dels comuns al Govern va comportar parts bones i dolentes. 

–Quines?
–La positiva és que es dona un servei igual a totes les persones. Però abans, segurament, en una parròquia petita el servei podria ser millor que en una gran. De totes maneres, la gestió de l’equip del SAAS que donar servei a les cases és brutal, no és com cap comú en què l’atenció domiciliària eren quatre. 

–Creu que hi ha una bona comunicació entre la federació amb el Govern?
–Sí. De fet, tenim bona comunicació amb diferents grups parlamentaris perquè som apolítics. Ens han vingut a veure i ara, amb la campanya electoral, entenc que tornaran, i tots, a la seva manera, intenten posar el seu granet de sorra perquè el nostre pugui funcionar. Així que nosaltres ens trobem a gust i constatem que el Govern i els ministres que ens tutelen, Afers Socials i Salut, es troben a gust amb nosaltres. 

–La covid encara és una de les principals preocupacions de la gent gran?
–Més enllà de la covid, hi ha la covid persistent, la barreja amb la grip, bronquiolitis, etc. El problema amb la postcovid és que fins i tot els metges no saben el perquè ni quines mesures prendre. 

–Vostè quines creu que haurien de ser?
–El mateix que a Espanya i França. La quarta dosi, incentivar encara més la vacunació de la grip i esperar a veure què diu el Govern i l’OMS. 

–Considera que es van fer bé les coses durant la pandèmia?
–Tot es pot millorar, però el període de Joan Martínez Benazet va ser molt bo. Vam tenir sort que ell estès com a ministre. En ser una cosa sobtada, es va fer una mica a prova i error. Quan una cosa funcionava, genial, i quan no, s’anul·lava. 

–Fa un parell de setmanes es va constituir el consell de la gent gran d’Andorra la Vella. Què n’opina?
–No em sembla una mala mesura, però si es fes a nivell de país, crec que seria millor. Però que només ho faci una parròquia implica que després ho hauria de fer la resta, llavors comença el tema del parroquialisme. 

–Està content amb la seva feina fins al moment?
–Molt. És una satisfacció la junta que tinc i és un honor presidir la federació. A banda, però, és una gran responsabilitat, darrere meu tinc 7.000 persones residint al país i a vegades és molt. 

–I no hi ha res dolent?
–De vegades sí que tinc moments de tristor perquè m’agradaria que tot anés una mica més ràpid, però això no treu tot el que hem aconseguit en tres anys i mig. 

–Repetirà com a president?
–Tirant a no...

–Per què?
–Jo crec que quatre anys es fan llargs i això són feines que cal anar renovant. Que entri sang nova i gent amb una altra visió. Potser buscar també uns altres objectius. Almenys estic content de poder dir que si acabem al mes de març o a l’abril, ho deixarem millor de com ho vam agafar.