Els assistents ahir al vespre a la reunió de poble de Sant Julià de Lòria es van mostrar reticents en tot moment a la proposta de construir la residència universitària al Prat Gran. Aquesta va ser l'opinió generalitzada dels prop de 90 lauredians que van acudir a l'acte, convocat des de la corporació amb l'objectiu de donar a conèixer els resultats del pla de viabilitat econòmica de la infraestructura en qüestió.

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, va informar que el resultat de l'estudi de viabilitat de la residència universitària centrat en el Parc Gran i encarregat fa uns mesos a una consultoria és positiu. Tot i això, Majoral va voler deixar clar a la ciutadania -que en tot moment es va mostrar contrària a accedir que es modifiqui aquest terreny- que, a priori, la voluntat de la corporació no és que la residència s'acabi construint en aquesta ubicació, sinó poder generar interès a alguna persona o empresa privada amb capacitats perquè dugui a terme el projecte en un espai particular. En aquest sentit, Majoral va avançar, en unes declaracions prèvies a la celebració de l'acte que, com a mínim, ja hi ha tres actors amb inquietuds per assumir-lo. "Espero que d'aquesta reunió en surti algun privat", comentava Majoral durant l'inici de l'acte. En aquest sentit, el cònsol major lauredià -qui no va voler revelar encara un termini perquè aquests actors puguin presentar les seves propostes- va avançar que, en tot cas, el procés s'establirà a partir d'un plec de bases.

Durant la reunió, que va respirar ambient de tensió i on els assistents, durant les seves intervencions, van posar en dubte la gestió de la parròquia per part del comú, es va prestar molta atenció al Prat Gran com a espai. En aquest sentit, les persones del públic que van prendre el torn de paraula durant la reunió van insistir en el fet que el parc s'hauria de mantenir tal com està, sense patir cap mena d'alteració, ja que, com es va comentar, per a molts, és l'únic parc de la parròquia que es troba en bones condicions i un "bon espai versàtil" del qual disposen els lauredians. Així mateix, van reclamar més zones verdes i van denunciar que la parròquia no és agradable pels visitants i que "només es pensa en el formigó i en construir". "No volem pisos, volem un parc pels nens", denunciava un dels assistents. "Per què haurien de venir els estudiants a Sant Julià si és lleig?," afegia un jove entre el públic.

Amb relació a aquest tema, Majoral va insistir en el fet que, davant la hipotètica situació que s'acabés construint la residència en aquest espai -un escenari que, a hores d'ara encara no es contempla malgrat que s'hagi fet públic l'estudi de viabilitat-, el parc infantil i la zona de futbol es mantindrien intactes. Tot i això, alguns dels assistents van reclamar un referèndum.

Pel que fa a l'estudi de viabilitat fet públic ahir, el projecte disposaria d'uns 8.000 metres quadrats on s'hi construirien 144 pisos per a la residència universitària, 43 pisos destinats al lloguer accessible, una superfície oberta d'uns 1.100 metres quadrats i 200 places d'aparcament. Tot això, mitjançant un model de concessió d'entre 30 i 50 anys. En total, el projecte preveu una inversió d'entre 25 i 28 milions d'euros amb un període de recuperació de la inversió d'entre 14 i 16 anys.

Per la seva banda, el conseller de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, va afirmar que, des de la seva formació, es considera que "el comú ha seguit l'ordre invers del procés". "Creiem que hauríem de ser proactius i, primer de tot, anar a buscar aquests terrenys i edificis en desús que podrien acollir el projecte abans de llançar directament el concurs per la residència universitària al Prat Gran", va assenyalar. Tot i això, Cairat va insistir en el fet que des del seu grup polític es confia en el fet que el creixement de la parròquia passa per a la necessitat de disposar d'una residència universitària. "Creiem que trobarem altres alternatives per la residència que no comprometin un espai públic", va puntualitzar, a la vegada que va qualificar el projecte com "la pròpia mercantilització d'un espai públic".