En un ple maratonià del Consell General que va començar a primera hora del matí i que va acabar ben entrat el vespre, el Partit Socialdemòcrata (PS) es va erigir com a defensor del català davant els grups de la majoria i el Govern. Així, en dues de les reserves d’esmena que van presentar els socialdemòcrates al projecte de llei reguladora de les professions titulades de la salut i en la modificació de la llei de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, el PS va defensar que l’exigència del nivell B2 de català als professionals nouvinguts s’extengui als que ja exerceixen al país.

Des de la majoria i el Govern van defensar la llei del català aprovada l’any 1999 com a marc per fer complir l’ús de la llengua oficial, ja que, segons va revelar el cap de Govern, Xavier Espot, entre els representants dels col·legis professionals no hi havia consens per aplicar la retroactivitat de la mesura per als que ja exerceixen. El president del Grup Parlamentari Independent (GPI), Ferran Costa, va afinar més en els motius i va apuntar aspectes jurídics. «No podem canviar les regles del joc i modificar els drets a qui ja té el permís per exercir», va assegurar. Segons Costa, «no hem d’imposar ni vèncer, sinó seduir i convèncer», ja que la salut de la llengua «està a les mans de qui la parlem». A més, va afegir, «l’obtenció del títol és un petit pas, però no és garantia de res».

La presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Judith Salazar, va afirmar que «les bones intencions no serveixen; el títol és el mínim exigible perquè garanteix que qui es nega a parlar-lo és perquè no vol i no perquè no en sàpiga». A més, «la seva posició en aquest aspecte és esquizofrènica si la comparem amb la campanya que ara mateix estan fent i que tota la població pot veure». Així les coses, «el Govern incompleix l'obligació de fer complir la llei», va denunciar.

Avançada la sessió del Consell General, la situació del català va tornar a sortir en el debat sobre els professionals de la salut. En aquesta ocasió va ser la consellera general socialdemòcrata, Susanna Vela, qui va defensar la postura de l’oposició. «Només fan grans discursos, però no protegeixen la llengua en l’acció legislativa», va denunciar. Vela va explicar que pujava l’opció de recuperació i baixava la possibilitat d’hospitalització si el metge atenia el pacient en la seva llengua, segons un estudi elaborat al Canadà en la població francòfona del Quebec. A partir d’aquí, Govern i majoria van retreure a Vela que en dos anys els 2.400 col·legiats que exerceixen al país (en 17 col·legis) no podien fer l’examen i van demanar a la consellera si acomiadaria els que no el superessin. «Contínuament s’estan formant i tenen capacitat suficient d’aprenentatge», va respondre.

Per últim, el PS va intentar sense èxit, una altra vegada via reserva d’esmena, acotar a 100 quilòmetres de distància al voltant d’Andorra per ser considerat fronterer i considerar la possibilitat d’ampliar els drets de residència.

El conseller amb la covid

El conseller general de Terceravia, Joan Carles Camp, va pujar a la tribuna d’oradors sense mascareta. La síndica general, Roser Suñé, li va demanar que se la posés, ja que ha donat positiu en covid, fet que era conegut per les dues parts. Tot i la petició de Camp de seguir la sessió telemàticament, Sindicatura li va demanar que hi assistís, davant les ostentoses mostres de sorpresa del cap de Govern, Xavier Espot.