L’actual representant dels pensionistes i discapacitats a la CASS, i expresident i membre de Trana-EM, Jacint Risco, exposa a EL PERIÒDIC les preocupacions dels pensionistes, per on passa la sostenibilitat de les pensions i com està funcionant el tercer pagador. 

–Quina és la principal preocupació dels pensionistes actualment?
–Saber quina és la seva quantitat de paga. Però les pensions a Andorra s’han convertit ara en un problema molt important.
 
–Per què?
–Perquè quan compares el teu ingrés amb allò que has de pagar, no et surten els números. Si algú cobra, per exemple, 1.500 euros de salari, i li han apujat el pis 400 euros, ja m’explicarà com arriba a final de mes. Aquesta problemàtica té un agreujant pels pensionistes, que no tenen futur. El pensionista només pot fer de pensionista.

–Com a representant d’aquestes persones a la CASS, quines demandes acostuma a rebre?
–Sobretot, que s’apugin més les pensions. També intenten copsar si en poden tenir de solidaritat que complementin les contributives o poder cobrar el 100% de les prestacions perquè no tenen, per exemple, una pensió que els cobreixi el salari mínim. A més, demanen que les seves malalties entrin dins de la llista de les cobertes al 100%. Més o menys són les peticions de qualsevol assalariat, però lògicament agreujades perquè l’edat fa que les patologies siguin més importants. En definitiva, són demandes per garantir una vida més digna.

–Com creu que s’hauria de modificar la llei de pensions?
–La CASS ja va presentar una proposta al Consell General, però crec que no s’ha acabat d’entendre. Des de la Caixa Andorra de la Seguretat Social vam fer una comissió tècnica durant més d’un any per estudiar quin podria ser el model ideal per Andorra.

–I què en van extreure?
–Vam identificar quelcom que és lògic: les persones que entren ara al mercat laboral i les que ja hi són, no poden tenir el mateix tractament. A partir d’aquí, la nostra visió per a les pensions, que no solució, és que han de ser una globalitat de les propostes que hem fet.

–Per què?
–Perquè anem des de la sostenibilitat del sistema fins al fet que la pensió sigui digna i equitativa. El problema actual és que les pensions no són sostenibles perquè de cada euro que jo poso a la seguretat social en rebo tres, i aquests interessos que està donant la CASS no es podran sustentar. 

–Què més van identificar?
–Hi ha un segon afer, i és que no són suficients perquè han cotitzat molt poc. Tu reps el que has cotitzat, però amb una dificultat: que ho reps amb el coeficient de conversió, que actualment està a 9,7. Això vol dir que el que tu has posat a la seguretat social t’ho retornen amb aquests 9,7 anys, i a partir de llavors paga un sistema solidari. És aquest sistema que, tot i no ser ara un problema, sí que ho serà pel futur. 

–Vostè ha estat més partidari del sistema francès que de l’espanyol.
–Sempre. El sistema espanyol es basa en el sistema anglès: la sanitat la paguen els impostos i les jubilacions les cotitzacions. A França, cadascú paga la seva malaltia i la seva jubilació. El problema d’Andorra és que paguen un 12%, mentre que a França és un 30%. A més, entenc que el sistema francès és molt més clar i lògic: té una branca de jubilació i una de malaltia, que es reparteixen de tal manera que la càrrega de finançament recau, lògicament, sobre l’Estat i la seguretat social, però també sobre l’assegurat. No s’ha d’oblidar que el sistema del qual ens vam dotar a l’inici era el francès.

–Llavors per què s’ha anat espanyolitzant?
–Perquè molts dels alts càrrecs de la seguretat social andorrana venen d’Espanya.

–Almenys pel que fa a les pensions,  el sistema espanyol no està en el seu millor moment.
–A Espanya està mort. Han proposat augmentar que les cotitzacions un 30% en els pròxims 25 anys, perquè si no se’n en surten.

–La sostenibilitat de les pensions demana apujar l’edat de jubilació a 67 anys?
–És tot un cúmul. Però representaria endarrerir el problema dos anys, perquè la sostenibilitat continuarà igual: amb unes pensions baixes i sense ser equitatives. Tot i això, aquesta mesura sola no pot ser, seria un error terrible només aplicar aquesta. Ha d’anar acompanyada de les altres que es van proposar des de la CASS, sinó, no serveix per a res.

–De totes maneres, és un fet inevitable?
–No crec. Andorra podria decidir fer com a França i definir la jubilació als 60 anys. Tanmateix, hem fet molt èmfasi en la penositat en el treball. No es pot dir que una persona que està en una mina, un policia, un mestre, un bomber o un paleta, s’hagi de jubilar als 65 o 67 anys. I el mateix amb una persona amb discapacitat. De totes maneres, l’esperança de vida va augmentant, i potser quan es posi en marxa aquest fet ens haurem de jubilar als 90.

–Cal fixar una pensió mínima per viure dignament?
–Sí. És un drama que 10.000 pensionistes cobrin menys que el salari mínim. 

–Però algú pot haver contribuït 300 euros i un altre 1.000, no poden rebre el mateix. 
–D’aquí sorgeix el sistema del 40/40.

–Com funciona?
–Molt senzill. S’utilitza quan una persona no arriba al salari mínim. Si cotitza 40 anys, per exemple, l’Estat el complementa per arribar-hi. Si n’ha cotitzat 35, l’Estat complementa el sou fins al salari mínim menys el 5%, és a dir, proporcionalment.

–Cal fixar també un topall màxim?
–Sí. Igual que hi és amb la pensió d’invalidesa, que com a molt ha de ser 2,5 vegades el salari mínim. Aquest hauria de ser el topall de les pensions generals.

–Però llavors sorgeix la discussió de si s’ha de fer una cotització màxima o no.
–Crec que hi ha d’haver una cotització solidària, almenys des del punt de vista dels discapacitats. 

–Fa quatre anys la proporció era de quatre treballadors per a cada pensionista. Continua sent la mateixa?
–Està quasi igual. Deu ser d’uns 3,60 treballadors, aproximadament.

–Les noves generacions ja poden anar pensant a fer-se un pla de pensions complementari?
–Crec que la solució passa pel pla dels tres pilars: he de tenir la pensió pública per a les necessitats bàsiques, la pensió empresarial i el pla privat de pensions. El pilar u és solidari, vol dir que serveix per pagar les pensions dels jubilats. La segona branca és particular, vol dir que l’empresa, el treballador i el Govern hi posen uns diners [comptes individuals]. I el tercer és com la guardiola que fèiem de petits.

–Es podria arribar al punt que la gent es quedés sense pensió?
–Mai. L’Estat és garant. 

–S’ha de penalitzar la jubilació anticipada?
–Sí. De fet, el país d’Europa que més penalitza la jubilació anticipada és Andorra amb un 7%, i si vas a treballar la CASS no et pagarà pensió, és inaudit. Almenys per a mi, aquesta penalització és massa onerosa. És evident que s’ha de posar una penalització, però amb un 3% és més que suficient, i que permeti que les persones que es jubilin anticipadament també puguin treballar. Però de la mateixa manera que hi ha una penalització, si decideixes jubilar-te més tard hi ha una bonificació.

–Pel que fa al tercer pagador, com està funcionant?
–S’aplica bé des de l’any 1968 i ara s’ha posat de moda. Però la CASS porta des de llavors aplicant a certs requisits d’assegurats al tercer pagador. Per exemple les persones que cobren el 100%, que a Andorra en són 5.000.

–Encara pensa que el retard en la seva aplicació per als pensionistes és culpa dels prestadors que volen cobrar el servei per avançat?
–Ja ho vaig dir i em sap greu l’expressió, perquè es pot malinterpretar, però el dinero por delante. És així i continuo pensant el mateix. Puc entendre que no volen cobrar a final de mes, però llavors s’ha de canviar el sistema. En lloc de tenir-lo a l’espanyola on tots els contribuents són uns xoriços, anar al sistema alemany. Si un assegurat cobra en 48 hores, que un prestador cobri també en 48 hores. 

–Espot va anunciar fa un mes el tercer pagador per a medicaments a l’estiu. És una mesura necessària?
–Clar, no entenc com han tardat tant. No és just que una persona no pugui pagar-se un medicament perquè no hi ha un tercer pagador, ja que el farmacèutic o el metge no vol cobrar més tard. 

–I per què no es va fer amb l’inici del tercer pagador?
–No ho sé. A més, entenc d’informàtica i he vist els programes de les farmàcies. Resulta que una recepta electrònica es pot fer amb una setmana, per dir-ho així. Ara la gent gran està molt encisada i només els han donat un caramel·let. 

–Hauria de ser general per a tota la població? Les dificultats econòmiques no les tenen només els jubilats. 
–Clar! Si algú guanya 1.500 euros, i ve un metge i li diu que s’ha de fer una prova que val 450 euros, el pressupost per viure és el que és: el pis, visitar els pares... I si ha de pagar aquests diners per un control, moltes coses d’aquest pressupost no les podrà fer. Haurà de decidir si es fa la prova o no. Això és salut universal? No. És molt injust que una persona no tingui sanitat perquè no té diners. Quan es comenci ara la legislatura, s’ha de reivindicar que sigui general.

–Les persones amb discapacitat o invalidesa haurien d’entrar abans?
–En principi entraran ara, espero que ho facin abans del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el pròxim 3 de desembre. I estem parlant del tercer pagador, no del 100%, que la gent ho confon. Pagaran igual el 25%.

–I no entren en joc les assegurances complementàries?
–Sí, però haurien de disminuir el preu. A França és quasi obligatòria, però els preus d’aquestes assegurances són molt més baixes en relació amb el nivell de vida que no pas aquí. A Andorra, una assegurança complementària val 30 euros, el mateix que al país gal, però allà el salari mínim és de 1.800 euros, aquí de 1.200.

–Quan Antoni Martí va entrar al Govern l’any 2011, la CASS es va dotar dels medicaments especialment costosos.
–Va ser un avenç. Si un medicament val 1.800 euros, la seguretat social el subvenciona al complet. Per un costat està bé perquè aquests medicaments els està subvencionant, però hi ha medicaments que no hi són, els quals, lògicament, moltes persones no se’ls poden pagar.

–L’exemple més clar del tercer pagador i del 100% és el que ha passat amb el transport públic.
–Exacte. Si ara Andorra fes com Espanya, on els medicaments són gratuïts per a tothom, col·lapsa tot. La gent gran compra els medicaments pels joves, i anar fent. En canvi, si han de pagar alguna cosa, ja s’ho repensen més. Els autobusos abans els pagava tothom i quasi ningú els agafava. Va passar a 30 euros i més gent el va començar a agafar. Ara l’han fet gratuït i ha col·lapsat. No pot ser que sigui gratuït, les coses tenen un valor. No es tracta que la gent pagui 100 euros, però sí que en pagui 30 o 15 al mes. No pot ser que els impostos generals paguin una cosa de tothom.

–Creu que s’han d’incloure més serveis al tercer pagador?
–Amb tots els serveis de salut que hi ha potser no. Però trobo a faltar els aparells ortoprotètics, que aquí si hi haurà una dificultat.