PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’associació Trana-EM alerta sobre la manca de neuròlegs al Principat

Risco considera que la solució passa per crear una unitat a l’hospital, tal com es va fer amb la d’oncologia

Per Pol Forcada Quevedo

Un assistent a una sessió d’aquagym en el marc del programa ‘Mou-te’, l’any passat.
Un assistent a una sessió d’aquagym en el marc del programa ‘Mou-te’, l’any passat. | Trana-EM

L’exdirector i actual soci de l’Associació pel Tractament i Rehabilitació de les Afeccions Neuromotrius-Esclerosi Múltiple (Trana-EM), Jacint Risco, assegura que un dels neuròlegs del país, que en principi s’havia de quedar, no ho ha fet. A més, una altra de les expertes que hi ha en l’actualitat en cartera es jubila a l’agost de l’any vinent. Per tant, «ens quedarem només amb un o dos professionals d’aquesta branca al país, i això serà un problema», va destacar.

L’esclerosi múltiple és una malaltia neurològica que afecta el sistema nerviós central. És a dir, al cervell i a la medul·la espinal. El sistema immunitari normalment protegeix el cos, però en aquesta afecció ataca la capa protectora de les neurones per error. Un fet que causa dificultats en la comunicació entre el cervell i la resta de parts. A més, com que els nervis s’estenen per tot el cos, l’esclerosi múltiple es pot manifestar en moltes parts de l’organisme i de maneres molt diverses. En aquest sentit, Risco va assenyalar que la malaltia «té una incidència important al país», i «va relacionada amb la latitud». Per exemple, una persona resident a l’Àfrica té menys incidència que una de Noruega. D’altra banda, l’esclerosi múltiple afecta sobretot al sexe femení envers el masculí. «En les dones és terrible», va remarcar. 

Coneguda com l’afecció de les mil cares per la seva heterogeneïtat, els seus símptomes varien molt en cada persona. Tot i això, sí que existeixen alguns més comuns que altres. Uns primers signes més corrents són els problemes de visió, espasmes, problemes cognitius o fatiga, entre altres. Així mateix, els signes d’aquesta malaltia poden ser tant visibles com invisibles. 

Actualment, hi ha quatre tipus d’esclerosi múltiple: síndrome clínic aïllat, remitent recurrent, secundària progressiva i primària progressiva. Pel que fa al primer, es tracta d’un episodi inicial que ha de durar almenys 24 hores, causat per la inflamació del sistema nerviós. El segon tipus es caracteritza per brots que apareixen durant un període de temps, i després acaben desapareixent o van millorant, deixant potser alguna seqüela. Quant a la secundària progressiva, hi ha un empitjorament de la funció neurològica que va augmentant durant el temps. Finalment, el darrer tipus suposa, sense recaigudes, l’acumulació de discapacitat des del principi dels símptomes.

Tot això va lligat «a una cosa terrible, el tema psicològic». En aquest sentit, Trana-EM ofereix un servei de psicologia per ajudar a pal·liar aquesta «complexa malaltia». L’exdirector de l’associació va destacar que «els malalts mentals, les afeccions mentals i les seves conseqüències s’han d’abordar», i va afegir que «és un acompanyament que el Ministeri de Salut haurà de treballar, perquè ara no es fa». D’altra banda, l’agrupació ofereix també un pla de benestar en trastorns neuromotors i tallers neuropsicològics per desenvolupar les habilitats comunicatives en les persones afectades, amb la finalitat d’afavorir la seva socialització.

És per això que l’actual soci de Trana-EM va assenyalar la importància del servei psicològic, sobretot en un primer diagnòstic de l’afecció. Risco va considerar que els psicòlegs haurien d’estar coberts per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), «però amb unes bases». «No pot ser que la negociació dels psicòlegs amb el Govern o la CASS es basi en el preu que valdrà la sessió», va remarcar Risco, que va destacar que el primer que s’ha de fer és el camí: «Saber qui em pot derivar al psiquiatre».

La solució, òbviament, «implica contractar personal». També aconseguir una unitat pròpia, de la mateixa manera que es va fer amb la d’oncologia, «una de les millors», i que professionals de l’especialització puguin pujar al país i crear una branca a l’hospital. En aquest sentit, ja no només es tractaria de l’esclerosi múltiple, ja que «hi ha moltíssimes malalties neurològiques que necessiten tractament, les conegudes com a malalties invisibles». Algunes d’aquestes són l’ELA, l’alzheimer o les demències, «que també necessiten persones professionals en la branca de la neurologia».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT