PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Govern dona garanties d’equitat per evitar talls de llum «arbitraris»

Calvó defensa la nova llei de crisi energètica, mentre el PS assegura que «evidencia les nostres febleses»

Per Albert Belis

La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ahir al Consell General.
La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ahir al Consell General. | DA

En una sessió del Consell General en què es va predicar amb l’exemple i es va ajustar la temperatura de l’hemicicle, amb reacció diversa per part dels consellers generals i els ministres del Govern, el ple de la cambra va aprovar el projecte de llei de mesures per respondre a les situacions de crisi energètica, amb el vot a favor de la majoria (Demòcrates, Acció i CC) i en contra del Partit Socialdemòcrata (PS) i la consellera no adscrita, Carine Montaner. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va assegurar que amb la nova norma hi haurà garanties d’equitat amb la gestió d’eventuals talls de llum i que per això no seran «arbitraris», ja que es defineixen els mecanismes en la gestió de les restriccions. «Són més possibles que abans, així que ens hem d’anticipar», va afirmar Calvó, tot i que «esperem que mai s’hagin d’aplicar aquestes mesures», ja que «no volem tallar la llum», sinó «estar preparats per si cal fer-ho».

Jover i López difereixen sobre si el prestador de darrera instància és o no homologable

La ministra de Medi Ambient va defensar el text durant el ple dels atacs que es van proferir des de la bancada socialdemòcrata. Així, mentre Calvó va recordar l’increment de cost de l’energia que ha d’importar FEDA i la importància d’estalviar per part de la societat, el conseller general socialdemòcrata, Jordi Font, no va tenir pietat de la política energètica del Govern i de l’oportunitat d’aquesta llei. «No calia, no és el que esperàvem i evidencia les nostres febleses», va etzibar. «En lloc de repartir dividends, FEDA hauria d’haver invertit en renovables, i ara el problema seria menor», va assegurar. A més, «no s’assumeixen responsabilitats en cas de possibles talls i no queda clar què es pot fer i què no». També va criticar el fet que aquesta norma pot contradir altres lleis vigents, com ara la de protecció civil, l’estat d’alarma o d’emergència.

Des de Terceravia, tot i que van decidir votar-hi a favor, també van ser molt crítics. Segons Joan Carles Camps, «fins ara l’administració ha estat un exemple, però el consum continua pujant, així que no ha funcionat ni ha estat creïble l’exemple del Govern». D’aquesta manera, «com ja hi ha altres lleis que ho preveuen, no és el moment de generar més neguit», va defensar en la mateixa línia que els socialdemòcrates.

Per un altre costat, en la sessió del Consell General d’ahir també es va aprovar el projecte de llei de creació de reserves internacionals i accés al sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat. La llei permet dotar el país de la figura del prestador d’última instància homologable internacionalment, per atendre el sistema financer en cas de necessitat de liquiditat, segons va assegurar el Govern, en boca del ministre de Finances, Eric Jover. Per contra, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va posar en dubte que es tractés d’un prestador de darrera instància homologable.

El ple tomba l’esmena del PS al text de recerca en la biomedicina

Els grups de la majoria van tombar ahir l’esmena a la totalitat presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS) al projecte de llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina. Segons el PS, el text presenta moltes mancances que fan difícil obtenir, malgrat el treball parlamentari en comissió legislativa, una llei «homologable, moderna, respectuosa i que no faci discriminacions i menys afavorir una empresa». Així es va expressar la consellera general Susanna Vela, encarregada de defensar l’esmena, que va assegurar que «el text està mal plantejat de base». En la seva al·locució, la consellera socialdemòcrata va assenyalar les mancances detectades en el text i que va refermar un informe de l’Observatori de Bioètica i Dret-Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona (UB), a qui des del grup parlamentari es va encarregar l’estudi «com a oposició responsable que som», va recalcar Vela.

El president del Grup Demòcrata, Carles Enseñat, va garantir que el text «és una bona llei, dimensionada i pensada per a Andorra, que busca donar solucions reals davant dels reptes reals del país». Per tot plegat, va lamentar que els socialdemòcrates «perdin l’oportunitat de millorar la llei, fent una esmena que està pensada i motivada per l’oportunitat política i per buscar un possible rèdit electoral, que rebaixa i embruta qualsevol negociació o voluntat de treball».

PUBLICITAT
PUBLICITAT