• Els documents, ara digitalitzats, inclouen 23 projectes datats entre el 1945 i el 1955

Avantprojecte autògraf del comú i les escoles d'Ordino. A la galeria, un retrat de l'arquitecte Xavier Pla. Foto: FONS XAVIER PLA / ARXIU NACIONAL D'ANDORRA

Un nou tresor surt a consluta pública a l'Arxiu Nacional: en aquest cas es tracta del fons documental de l'arquitecte Xavier Pla i Pujol (Escaldes.1906-1996), fill de l'hotel Pla d'Escaldes i el primer arquitecte nacional amb formació acadèmica. Set mesos després d'ingressar a l'Arxiu —procedent del Col·legi d'Arquitectes– finalment ha culminat el procés de classificació, descripció, catalogació i digitalització dels documents del fons Pla. Una petita mina que inclou sobretot projectes datats entre els anys 1945 i 1955. N'hi ha exactament 23, com la de la casa comuna i les escoles d'Ordino d'aquí al costat, tot i que Pla es va prodigar especialment en els edificis d'habitatges –se'n conserven els projectes de 13, distribuïts entre la capital, Escaldes i Encamp. També va tastar l'obra institucional, amb projectes d'escoles, comuns i quarts a Encamp i Ordino, com ja s'ha vist, i fins i tot edificis industrials, com ara una fàbrica de blanqueig de pells a Escaldes.

Format a la Universitat de Barcelona entre el 1924 i el 1934 –una inoportuna tubverculosi el va obligar a deixar els estudis entre el 1930 i el 1932– Pla va debutar amb el projecte d'ampliació i reforma de l'hotel familiar, a la placeta de Santa Anna d'Escaldes, enderrocat –el que són les coses– al 2010. Al 1933, i com a projecte de fi de carrera, va dissenyar una seu per al Consell General –premonitori, tenint en compte que aquell mateix any va ser el de l'assonada de Boris Skossyreff. Premonitori, si, i i especialment oportú, perquè han hagut de passar quasi 80 anys perquè el Principiat es dotés d'una seu parlamentària de veritat. I amb les eleccions en perspectva, caldrà veure si el nou Consell general s'inaugura per la Constitució, com estava previst. Dos anys després, al 1935, projecta la restauració de l'església romànica de Santa Coloma. Tot plegat, en fi, conforma el llegat d'un professional inquiet, un autèntic pioner, «el primer del país amb obra firmada al seu nom», com deia mesos enrere el degà del Col·legi d'Arquitectes, Alfons Valdés. El mateix Valdés definia l'obra de Pla com «una arquitectura amb iniciativa i forma, creativa i plena de vida». I també ignorada, convindria afegir, perquè «molta gent ha vist l'obra de Pla però no sap que és seva».

Format a Barcelona i pertanyent per tant a l'escola espanyola d'arquitectura, acabada la carrera va obtenir una beca per completar estudis a França amb el projecte d'aplicació d'un sistema de climatització, i s'hi va especialitzar en l'arquitectura de sanatoris. Al 1941 es va establir definitivament a Escaldes i va obrir despatx al mateix hotel Pla. De fet, durant els decennis següents va compaginar les feines d'hoteler i d'arquitecte. El 1993 va ser nomenat soci d'honor pel Col·legi d'Arquitectes, i al 2005 –ja traspassat– el mateix COA va publicar Xavier Pla i Pujol: escrits, projectes i obres d'arquitectura, exhaustiva monografia que recull la documentació ara consultable a l'Arxiu Nacional.

Per a més informació consulti l'edició en paper.