Esteve, en l'acte previ a les festes de Nadal que va organitzar la FAE el passat 24 de desembre a Grau Roig Foto: TONY LARA

Kevin Esteve (29 de desembre del 1989) s'ha convertit en questió de 2 minuts 1 segon i 8 centèssimes en un dels esportistes més importants de la història de l'esport andorrà. El novè lloc en el descens corresponent a la supercombinada de dilluns als Mundials de Garmisch-Partenkirchen marca un nou resultat a batre de cara al futur i deixa la sensació de què el Principat pot gaudir per primera vegada d'un esquiador en l'elit mundial.

–¿Com ha dormit aquesta nit?

–Perfecte, com sempre. Vam anar al llit una mica més tard del que és habitual perquè avui [ahir per al lector] hi ha descans i vam fer un beure al bar de l'hotel.

–¿Es pessiga quan veu que ha quedat per davant de Miller o Reisch?

–Ha estat una sorpresa i no s'ha de negar que això marca. Sé que he fet història i això em motiva per al futur però no no puc conformar-me. Vull continuar millorant, no vull quedar-me amb aquest resultat.

–¿El nom de ‘Kandahar 2' li quedarà gravat a la memòria?

–Segur que sí però espero que no sigui l'única pista que hagi de recordar en la meva carrera.

–¿Quines sensacions tenia abans d'iniciar el descens?

–La veritat és que estava més nerviós que de costum perquè sabia que tenia un dorsal bo i notava la pressió, però vaig saber jugar amb això.

–¿Com va anar la baixada?

–La visibilitat del relleu de la pista no era molt bo però sí que estava ben preparada i gelada. Hi havia molts clots i vaig patir, ja que es convertia en una baixada físicament molt dura.

–¿S'adonava mentre baixava que podia fer un resultat important?

–No. Quan baixes vas concentrat i no penses en si ho fas bé o malament. Ho analitzes a baix. M'he adonat que era un bon resultat a la meta.

–¿I quan es va adonar que havia fet història per al Principat?

–Amb el pas dels corredors. Com vaig sortir el cinquè quedaven tots els bons per competir. Anaven baixant i jo veia que em mantenia entre els de dalt... vam patir molt el meu entrenador [Simon Bastelica] i jo.

–¿El van felicitar la resta dels competidors?

– Sí, sí, tots en general. I també m'han fet entrevistes a diversos canals internacionals... Tothom estava pendent de mi, d'Andorra i de la FAE, cosa molt positiva per al país.

–¿Què li ha dit Roger Vidosa?

–Ell està contentíssim, tenim molt bona relació. Jo sempre m'alegro quan ell ho fa bé i ell sent el mateix quan les coses em van bé a mi. Espero que aquest resultat l'ajudi també a ell, s'ho mereix.

–¿Sabia que en qualsevol moment havia d'esclatar el seu esquí?

–Des del gener estava fent parcials molt bons, sobretot en els entrenaments i la qüestió era ser regular. No fer parcials, sino una cursa completa.

–¿El dorsal 5 ha estat clau?

–Ha influït molt. En el sorteig els set millors entren entre el 16 i el 22 i la resta dels 30 primers poden tenir de l'1 al 15 o del 23 al 30. Ni m'esperava que em toqués un de tant baix i per això notava la pressió, perquè sabia que havia d'aprofitar-ho i anar a totes.

–¿De què serveix aquest novè lloc?

–Serveix per veure que és possible estar entre els millors, però encara em falta treballar molt.

–¿Creu que trencant aquesta barrera per a l'esquí andorrà ha marcat un abans i un després?

–El que va passar en el descens et fa veure que és possible fer grans coses. No estem tan lluny de l'elit però t'ho has de creure. Fa tres anys que tenim una bona estructura a la FAE i comparat amb França encara estem lluny, però també tenim mitjans. Fa molt que Andorra no té esquiadors tan bons per darrere. Estem en el bon camí i esperem que això vagi a més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.