PUBLICITAT

Andorra la Vella

Espot es defensa de la querella de Cierco i diu que no té res a amagar

L’exmàxim mandatari de BPA l’acusa de prevaricació, tràfic d’influències i malbaratament

Per Victoria Gómez Pérez

El cap de Govern, Xavier Espot, durant les declaracions per defensar-se de la querella presentada per Higini Cierco.
El cap de Govern, Xavier Espot, durant les declaracions per defensar-se de la querella presentada per Higini Cierco. | SFGA/JAViladot
El cap de Govern assegura que sempre ha avantposat l’interès general al seu patrimoni

El cap de Govern, Xavier Espot, es defensa de la querella presentada per l’exmàxim accionista de Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, i assegura tenir «la consciència molt tranquil·la» i res a retreure’s ni amagar. Segons ha informat el mateix Espot, Cierco va interposar dijous de la setmana passada una querella al Tribunal de Corts en què l’acusa de prevaricació, tràfic d’influències i malbaratament de cabals públics. «Vull que tothom tingui molt clar que estic absolutament tranquil i sé que totes les accions que s’han dut a terme, tant per l’anterior govern com per l’actual, han estat exemplars i conforme a la legalitat i l’ètica professional», assenyala el cap de l’Executiu, que també avança que podrà explicar «totes les qüestions» que se l’imputen. De fet, les acusacions són les mateixes, o molt similars, a les que es van interposar fa quatre anys contra l’excap de Govern Toni Martí, l’exministre de Finances Jordi Cinca i l’exministre d’Afers Exteriors Gilbert Saboya, afegint-hi ara «alguna altra» vinculada a la seva família. 

Així, Espot insisteix, una vegada més, que ni ell ni cap membre de l’anterior govern coneixia l’existència de la nota del FinCEN americà abans de la intervenció de BPA i que va ser només a partir d’aleshores quan es va iniciar el procediment relatiu a la resolució i reestructuració de les entitats bancàries, així com la transposició a Andorra de la directiva europea, en forma d’una llei que va permetre «salvaguardar el sistema andorrà que estava en clar risc». A més, segons el cap de Govern, es va evitar la fallida de BPA, amb la consegüent pèrdua de la majoria de dipòsits i llocs de treball. En aquest sentit, Cierco considera que l’aprovació de la llei va anar en benefici de la família d’Espot, que «quedava alliberada de determinades responsabilitats» –segons fonts que han tingut accés a la querella–. Una interpel·lació que el cap de Govern nega, tenint en compte que la seva mare i les seves tietes tenien més del 5% de l’accionariat de BPA i amb l’entrada en vigor del text ho van perdre sense dret a indemnització. «Malgrat suposar un detriment patrimonial per a la meva família, jo sempre vaig pensar en l’interès general i vaig votar a favor de  la llei perquè sabia que era l’única manera de salvar el sistema financer del nostre país», manifesta Espot. I afegeix: «Em defensaré i estic convençut que al final triomfarà la veritat».

 

Conseqüències electorals

El més curiós de tot, però, és que «la querella es presentés poques hores després que anunciés la meva candidatura com a cap de llista per a Demòcrates per Andorra i entre sis i nou anys més tard que es produïssin els fets que se m’imputen», observa Espot. Tot i això, no creu que aquest afer afecti les seves intencions de repetir mandat, perquè es tracta d’una qüestió que «ja està superada» des de la perspectiva política i social. «Ara estem vivint una altra crisi que puc garantir que preocupa molt més la ciutadania que no pas la de BPA. Això no interferirà, no ha d’interferir, en la campanya electoral, més enllà que pugui interessar a determinades persones o famílies», etziba, tot reiterant que, sigui com sigui, «no hi ha res que se’m pugui imputar [...] i les coses cauran pel seu propi pes». 

Finalment, Espot demana deixar actuar la Justícia amb independència, si bé justifica les seves declaracions apel·lant que els fets dels quals se l’acusa estan vinculats a la seva condició de cap de Govern, i prèviament de ministre, i «crec que he de donar explicacions públiques des de la màxima transparència, perquè és molt lícit que als ciutadans els causi neguit i reclamin aquesta informació». La magistrada encarregada del cas ha de decidir «en els pròxims dies, setmanes o mesos» si admet o no la querella a tràmit. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT