PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La nevada obliga a tancar l’abocador del pic del Maià

La instal·lació podrà tornar a obrir si millora la meteorologia

Per El Periòdic

La reunió de cònsols d’ahir al Comú d’Ordino.
La reunió de cònsols d’ahir al Comú d’Ordino. | Comú d\'Ordino

Les primeres nevades que s’han registrat al país van obligar ahir al Comú d’Encamp a tancar l’abocador del pic del Maià, el principal equipament de referència per abocar terres després del tancament definitiu del de Beixalís. Així ho va comunicar la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, durant la celebració de la reunió de cònsols que va tenir lloc ahir al matí al Comú d’Ordino. Tot i això, segons va explicar posteriorment la cònsol major de la Massana, Olga Molné, l’abocador es podrà reobrir «si la climatologia ho permet», malgrat que «si a partir d’ara continua nevant cada dia» pot ser que el tancament s’allargui durant tot l’hivern.

Davant d’aquesta situació, Molné va posar en relleu que «els comuns estem buscant solucions» i, per tant, es continua en la recerca de centres intermedis tenint en compte que actualment hi ha moltes obres en marxa. En el cas d’Ordino, el cònsol major, Josep Àngel Mortés, va dir que «tenim llocs identificats», tot i que això «no vol dir que acabin sent efectius», perquè «estem en una zona d’alta muntanya i ens podem trobar amb problemes com l’abocador del Maià».

Paral·lelament, Mortés i Molné van recordar que també es disposa de l’abocador de Sant Julià de Lòria per abocar les runes més immediates, ja que la voluntat de les corporacions és trobar solucions a curt termini per no haver d’aturar les construccions que actualment es troben en marxa. Lligat a aquest aspecte, ambdós mandataris van informar que s’ha parlat amb l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda) per acordar una «programació» dels desmunts i, en funció de les possibilitats, «endarrerir» o «escalar» algunes obres previstes que encara no hagin començat. «En algun cas potser començaran les construccions passat l’hivern», va explicar Mortés, afegint que «l’objectiu és que no hagin d’aturar cap treball».

Neteja de boscos

D’altra banda, els comuns han fet un nou pas endavant per aprofitar la biomassa forestal dels boscos de tot el territori. Així doncs, tal com ja es va anunciar en la darrera reunió de cònsols, s’ha encarregat un estudi per determinar quines zones són les més aprofitables per tal d’utilitzar la fusta que es reculli per fabricar estelles i, posteriorment, fer-la servir per a les calderes de biomassa del país. Tampoc es descarta vendre-la a particulars.

Així, Molné va declarar que ara es demanarà al tècnic que s’ha contractat que faci aquest estudi i elabori un plec de bases per treure un concurs públic per a la neteja dels boscos. En aquest sentit, Mortés va apuntar que la idea és que aquest concurs públic vegi la llum al llarg del primer semestre del 2023, ja que la part més important del projecte «és la neteja dels boscos» per tal de prevenir incendis i contribuir a la sostenibilitat.

L’estudi serà, per tant, el que determinarà «quines zones, quins boscos i quina quantitat» de fusta es podrà recollir, i també s’establirà una llista de prioritats en funció d’aquells trams en els quals sigui necessària una actuació més immediata. «Necessitem aquesta estella perquè ara tota ve de fora d’Andorra i tenint-ne als nostres boscos val més que l’aprofitem», va afegir el cònsol ordinenc.

Tribunal d’arbitratge

Per un altre costat, al llarg de la reunió de cònsols també hi van prendre part el president i el secretari general del Tribunal d’Arbitratge d’Andorra (TAPA) per explicar el funcionament de l’organisme com a eina alternativa a la resolució de conflictes. En aquest sentit, Molné va dir que la idea és incorporar aquest mecanisme en els processos de l’administració comunal, sempre que no siguin penals.

D’aquesta manera, les corporacions comunals podran recórrer al Tribunal d’Arbitratge en qualsevol procés per tal d’agilitzar-lo i, així, contribuiran també a descarregar feina a l’administració de Justícia, ja que, normalment, els resultats d’un procés per la via regular poden trigar entre tres i quatre anys, mentre que mitjançant el TAPA aquests terminis baixen fins als sis o vuit mesos. «És una porta que se’ns obre i l’explorarem», va apuntar Mortés, segons va informar l’ANA.

PUBLICITAT
PUBLICITAT