Es va inaugurar ahir la fase 1 del cementiri de Fontaneda amb una placa en honor als nadons nonats. Petits peus que no corren són ales que volen. El nostre record aquí, la llum de l’amor infinit, és la llegenda que resa aquesta peça commemorativa. L’autora de la cita és Liliana Cacais, que va experimentar en carn pròpia el que suposa perdre una criatura abans de néixer. 

La iniciativa, que s’acompanya d’una escultura amb braços i argolles per poder penjar estels, la va dur a terme el Comú de Sant Julià de Lòria a petició de l’Associació Petits estels d’Andorra, un col·lectiu que té com a objectiu organitzar, col·laborar i participar en tot tipus d’activitats que comportin la difusió d’informació relacionada amb totes les conseqüències i les repercussions engendrades per la pèrdua d’un nadó durant la gestació o durant l’inici de la seva vida. En paraules de la seva presidenta, la psicòloga Sílvia Palau, «estem parlant d’un dol invisible que afecta des de molts punts de vista als que el pateixen i és quelcom molt freqüent com és el dol perinatal». 

Segons les estadístiques, una de quatre dones embarassades perd un nadó durant l’estat de gestació. Palau va explicar que «en aquestes situacions, els pares es veuen molt perduts en general i són objecte de molts judicis paral·lels, tipus: no us preocupeu, sou joves i en podeu tenir un altre». En aquest sentit, l’Associació Petits estels presta ajut psicològic per admetre la crisi que suposa travessar una situació com aquesta i trencar el silenci que els provoca un tipus de dol patològic que sovint es perpetua al llarg del temps. Així, «un ritual com és tenir un espai de record, ajuda a fer-ho tangible i dir: tenim un lloc on puc sentir aquest dolor, ens podem expressar i això ajuda molt en teràpia», va assenyalar la presidenta de l’associació.

Per la seva banda, el cònsol major, Josep Majoral, que va inaugurar l’espai en companyia de la cònsol menor, Mireia Codina, i les conselleres, Maria Servat i Sonia Carrillo, va explicar que «avui donem compliment a una demanda que no suposa la inauguració d’una obra d’art sense més, sinó que suposa també un espai de reflexió i alleujament per a totes aquelles famílies que han hagut de passar per un tràngol tan amarg».