El CREI acull actualment quatre adolescents al centre residencial i quatre més al servei de dia

El Departament d’Infància, Adolescència i Joventut ha atès des de principi d’any 309 casos d’infants en situació de risc. D’aquests, una setantena són nous, 21 corresponen a infants tutelats per l’Estat i 30 a acollits. La resta són casos de seguiment que es van obrir en anys anteriors, però continuen requerint alguna mena d’intervenció familiar. Tal com va explicar el director del departament, Jordi Olivé, amb motiu del Dia de la Infància que se celebra demà, l’objectiu del Govern és «treballar tant amb els nens i nenes com amb les seves famílies per poder reconduir la situació». En molt pocs casos calen mesures de protecció i la majoria es resolen amb l’infant vivint a la seva llar i prop del seu entorn. El perfil d’afectats és molt variat i complex, si bé tots ells presenten dificultats o mancances greus dins l’àmbit familiar recollides en els indicadors de la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents.

En els últims anys el nombre de casos ha anat a l’alça a causa de l’aplicació d’un protocol d’actuació immediata (especialment per a casos de maltractament i abús sexual) i a les actuacions de prevenció que s’han dut a terme des del Ministeri d’Afers Socials. En aquest sentit, Olivé va considerar que la població cada vegada està més sensibilitzada (el telèfon d’orientació 175 està operatiu les 24 hores) i va lloar la feina dels professionals que han après a detectar les situacions de conflicte amb més antelació i, per tant, «hi ha més casos, sí, però de menys risc». La previsió és que en el futur la tendència es mantingui a l’alça tenint en compte l’encadenament de crisis que estem vivint. «Els estudis demostren que quan hi ha crisis econòmiques globals es produeixen més tensions en els nuclis familiars que poden afectar els menors», va alertar el director, tot i afirmar que «de moment» no hi ha cap constància d’un augment dels casos al Principat. Tot i això, i de cara al 2023, es pretén reforçar les àrees que fan una atenció primària als casos lleus i moderats per a una millor derivació i per a descongestionar l’àrea que se n’ocupa dels més greus.

Pel que fa a la creació del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), Olivé va assenyalar que es tracta d’un recurs «molt demandat» per les famílies i els professionals. Normalment, els CREI estan enfocats a problemes de conducta, però en el cas d’Andorra també s’han inclòs les addiccions per evitar fer la derivació a l’estranger. «És un recurs d’elevada complexitat, però que crèiem que s’havia de tenir al país. Aquest també és l’únic CREI que té una part residencial –com tots els d’arreu– i un centre de dia, que ens ha de permetre evitar l’ingrés d’una conducta problemàtica, però no molt greu», va explicar Olivé. A més, també serveix de pas intermedi perquè el canvi entre l’internament –sempre dictaminat per l’aute d’un batlle– i la tornada al domicili no sigui tan brusc i per reduir el nombre de trasllats a Espanya. Altres vegades, però, com en casos de trastorns de personalitat o d’alimentació i en discapacitats «no hi haurà alternativa»: «Els centres terapèutics els hem de mantenir per a les problemàtiques més específiques», va assenyalar el director d’Infància. Actualment, hi ha quatre adolescents (de 12 a 18 anys) al centre residencial i quatre més al servei de dia. Quant als professionals que hi treballen hi ha educadors socials, auxiliars de suport, mestres, un psicòleg, un psiquiatre i un infermer externs i servei de seguretat, cuina i neteja. 

Reptes de futur

Olivé va fer aquestes declaracions des d’Estrasburg, on s’ha traslladat aquesta setmana per presentar al Consell d’Europa el Pla Nacional d’Infància i Adolescència. Es tracta d’un projecte pioner al continent que recull els objectius i polítiques a millorar els pròxims quatre anys i que ha estat consensuat per tots els professionals vinculats (Govern, comuns, batlles i fiscals, associacions, col·legis professionals, el raonador del ciutadà...), la societat civil (sindicats d’Educació i associacions de pares i mares) i tots els infants i adolescents a través d’un procés participatiu a les escoles. D’aquí han sortit quatre compromisos, 12 estratègies i 48 accions a desenvolupar amb la finalitat de vetllar pels seus drets i facilitar el seu desenvolupament personal a través de l’accés a la salut, l’educació, la cultura, l’esport, l’ocupació i altres àmbits.