• Martí i Bonell es reuneixen amb l'ACO per explorar la possibilitat d'estendre el 'gran centre' a Ordino

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, acompanyat del ministre d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Xavier Espot, a la seu del Govern, ahir Foto: TONY LARA

Comença el vertigen. La cinquena legislatura de la història constitucional d'Andorra està ja vista per a sentència. Després que el Consell General voti avui l'augment de taxes sobre el tabac, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, dissoldrà la Cambra i convocarà eleccions anticipades. Els socialdemòcrates estan disposats a no allargar l'agonia ni un minut més. La versió oficial: si el país ha d'anar a eleccions anticipades més val que hi vagi com més aviat millor. El rerefons –perfectament compatible amb la versió oficial– és que això afegeix pressió –encara més– al procés de confecció de pactes, aliances, coalicions, plataformes i altres productes d'enginyeria política. I si tot plegat afegeix tensió al gran centre, millor per als socialdemòcrates.

Seria tot un cop d'efecte que el Consell de Ministres, aprofitant que estarà reunit al centre de l'hemicicle de la Casa de la Vall, decretés aquest matí la dissolució del Consell, que dissolgués als 28 in situ. No serà així, però gairebé. El Govern es reunirà a la tarda, després de la sessió de Consell, i previsiblement acordarà la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions anticipades. L'Executiu té la voluntat d'abreujar el procés al màxim per no perllongar més una legislatura que està morta i enterrada. Els serveis dels coprínceps ja fa dies que van ser informats de les intencions del Govern i tot fa preveure que els caps d'Estat puguin signar el decret de dissolució aquesta mateixa setmana. Si tot va com està previst, abans no s'acabi la setmana la dissolució estarà publicada al Bopa i els terminis seran inexorables.

Més vertigen. Un cop publicada al Bopa la dissolució del Consell i la convocatòria electoral s'obre un termini de cinc dies hàbils per tancar les llistes electorals: 52 candidats, entre nacional i parroquials, en el cas d'aquells que aspiren a obtenir la majoria. Tot plegat anticipa una setmana, la vinent, d'alt voltatge polític. Les espases en alt: la mare de totes les batalles és a punt de començar.

‘Reunió de cònsols' / Mentrestant, el moviment a les parròquies continua, incessant, sense treva. La batalla més cruenta s'està lliurant a les valls del nord o, més ben dit, s'està lliurant pel control de les valls del nord, però físicament té lloc a Escaldes. Tot un símbol de la «centralitat política i geogràfica» que reclama Antoni Martí. Precisament, el cònsol escaldenc estava ahir –un cop més– a l'ull de l'huracà. Martí, acompanyat de la cònsol menor de Canillo i mà dreta d'Enric Casadevall, Mònica Bonell, es va reunir ahir a la tarda amb els cònsols d'Ordino i caps visibles de l'ACO, Ventura Espot i Consol Naudí. L'objectiu era estendre el gran centre a la parròquia més septentrional. Aconseguir la tan anel·lada unitat del centredreta a Ordino, unitat que a força de voler-la i no obtenir-la té tota la pinta de ser un oxímoron polític.

Les ferides a tancar són moltes a Ordino i les parts en discòrdia diverses: Hi ha l'ACO, formada per exliberals i membres de l'extint CDA, hi ha el que queda del delmat comitè parroquial del PLA –amb Olga Adellach, Pere Mas i Cristina Lozano al capdavant–, les restes d'ApC –Josep Maria Bringué– i el grup de l'excònsol Enric Dolsa. Tot plegat molt complicat. Ningú no les té totes. El grup de Dolsa proposava ahir una renovació absoluta, anar a buscar noms «no contaminats» per les ganivetades polítiques de l'últim lustre, però sospiten que a l'ACO li costarà renunciar als seus actius.

Amb tot, hi ha algun símbol d'esperança per a l'extensió del gran centre a Ordino. Un dels principals obstacles que el PRA i associats esperava trobar a la parròquia era la ja tradicional connexió entre el líder de CR, Joan Gabriel, i l'ACO. La connexió ordinenca va funcionar a les comunals del 2007 i a les generals del 2009 –per bé que amb resultats ben diferents– però ara dóna símptomes d'esgotament. En declaracions a Ràdio Valira, Gabriel declarava obertament la guerra al gran centre: Martí no va ajudar CR i Jordi Cinca fa quatre dies era del PS; són simples constatacions convertides en càrregues de profunditat per les circumstàncies. l'ACO han decidit distingir entre les bones relacions personals i les relacions polítiques i, segons sembla, no els ha agradat la proximitat de Gabriel amb els sectors més tradicionals de l'antic PLA. Ara bé, des del gran centre s'és molt conscient que serà difícil arribar a un acord a Ordino que satisfaci totes les parts en litigi. La reunió d'ahir va aplanar el camí, va explorar les possibilitats de pacte, però queda molt per fer.

Si es lliura la batalla a Ordino, ¿vol dir que la de la Massana ja està guanyada per al gran centre o per algú altre? No, encara no. Aquesta és una guerra de posicions, de trinxeres, no és un combat a camp obert seguint les regles de la cavalleria; aquí no hi ha lloc per a una Elionor d'Aquitània. La cosa va de decantació, i la decantació vol temps i el temps s'està acabant.

El fantasma de la tercera llista / Mentre a les parròquies continua la delicada forja de pactes i coalicions, a nivell nacional circula el fantasma de la tercera llista. Demà hi ha una reunió clau del PLA: ¿quants militants abandonaran la formació per unir-se a les files del PRA? ¿Quedarà prou gent al PLA per pensar en un projecte que tingui força? Sumant Unió Laurediana, els incondicionals de Gabriel a la Massana, el grup de Dolsa a Ordino, el grup de Josep Areny a Canillo. Tot és possible. Tot està obert, i més mentre el gran centre no designi un líder.

Per a més informació consulti l'edició en paper.