La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, juntament amb els tècnics de l’àrea de Patrimoni Cultural, Lídia Torres i Max Vela, va presentar ahir l’estat dels treballs de digitalització del patrimoni cultural, que s’han consolidat com a una de les línies estratègiques del ministeri.

L’any 2001 es van dur a terme les primeres actuacions en l’àmbit de la digitalització del fons hemerogràfic conservat a la Biblioteca Nacional, i a partir del 2013 es van incorporar materials en diferents suports juntament amb l’Arxiu Nacional. Enguany, com a novetat en aquest procés, s’ha impulsat la creació de models 3D d’algunes de les peces més destacades del fons de béns mobles arqueològics i dels monuments que formen part de la candidatura Unesco Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra. 

Es tracta d’un treball innovador, que els equips tècnics del departament desenvolupen amb el suport de la secretaria d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics, així com d’Andorra Digital. L’objectiu és introduir progressivament l’ús de la tecnologia 3D en la gestió del patrimoni cultural, en el marc del Pla de digitalització del patrimoni, que s’està definint.  

La metodologia que s’empra actualment des de Cultura en els treballs de digitalització són models 3D que es poden crear mitjançant diverses tècniques de captació d’imatges. Les més habituals en l’àmbit patrimonial són la fotogrametria i la captació de volums amb un escàner 3D. Els models tridimensionals que es generen són maquetes digitals que incorporen tots els seus detalls, tant de l’exterior com de l’interior.

Així, la tècnica permet un mètode més precís i complet de documentació física per als béns immobles. I en l’àmbit de la conservació i restauració, permet detectar degradacions o deformacions invisibles i mesurar-les per valorar la intervenció més adequada.