Els adolescents dediquen una mitjana de 10 hores setmanals als videojocs i, un 7,6%, més de 30 hores. Aquestes són les dades que es desprenen de l'estudi sobre l'impacte de la tecnologia en l'adolescència que el Govern va presentar el passat dimarts 8 de novembre. Una anàlisi proposada pel Comitè Nacional d'Unicef al Principat que es va realitzar a més de 2.000 estudiants de segona ensenyança del país i que replica un estudi similar que va fer-se a Espanya l'any passat endegat per Unicef.

Segons els resultats de l'enquesta, doncs, pel que fa als jocs i videojocs, es tracta d'una de les principals fonts d'oci dels joves, amb prop d'un 60% que ho fa setmanalment. D'aquests, 1 de cada 3 hi destina diners i un 7,5% hi destina més de trenta euros al mes. A més, per les respostes donades, l'ARI estima que per a un 17% dels adolescents, l'ús de videojocs els podria suposar un problema, i un 3,1% addicional podrien presentar símptomes d'una possible addicció. Per altra banda, l'enquesta també mostra molta diferència entre el gènere femení i masculí, que presenta percentatges molt més alts. Així, mentre un 33% de les noies juguen a videojocs setmanalment, la xifra que fa referència als nois ascendeix a un 82%. Quant al curs, els percentatges tendeixen a ser més grans en el primer cicle de segona ensenyança, i es detecta un volum considerable d'adolescents familiaritzats amb videojocs violents des d'edats primerenques, segons va informar l'ANA.

Quant a la tipologia de videojocs, la meitat dels adolescents que juguen habitualment, un 49,6%, ho fan a videojocs designats pel Pan European Game Information (PEGI) com a no adequats per a menors de 18 anys i amb contingut de violència explícita com Grand Theft Auto [GTA]/Red Dead Redemption (36,2 %), Call Of Duty (33,8 %) i Counter-Strike (12,9 %). En aquest sentit, 1 de cada 5 adolescents -majoritàriament nois- pensa que podria arribar a ser jugador professional, cosa que evidencia la implantació dels videojocs en la cultura juvenil actual.

L'estudi també fa referència a l'educació en línia. En aquest sentit, el 84% dels alumnes ha rebut classes en línia des de l'inici de la pandèmia, i un 32% li dona una valoració global de bona o molt bona. La gran majoria considera que té els coneixements suficients per seguir una classe virtual i els mitjans necessaris per fer-ho. Més de la meitat, però, assegura haver-se sentit sobrepassat en algun moment.

Tal com revela l'enquesta, els videojocs són un important canal de socialització i interacció social, a través del qual els adolescents coneixen gent i fan amics. No obstant això, tal com s'apunta, els progenitors semblen exercir-hi una escassa supervisió. "L'enquesta mostra una relació directa entre la baixa supervisió parental, l'augment de les situacions de risc i la davallada de la salut emocional dels joves" va destacar en aquest sentit la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, qui va avançar que des del ministeri ja es treballa en un pla integral, conjuntament amb les associacions de pares i les associacions relacionades amb els adolescents.