El director de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Jordi Pujol, ja va avisar la setmana passada que alguns temporers es podrien quedar sense lloc on dormir. Per aquest fet, el grup Argentinos en Andorra, vol prioritzar el problema de l’habitatge dels treballadors de temporada. Tot i això, trobar feina també és un altre afer amb el qual es troben els temporers, però la qüestió «de l’allotjament va per sobre del de la feina», va assenyalar l’impulsor de l’associació, Marcelo Ponce. 

L’arribada de temporers ha estat molt notable durant els darrers dies. Tant és així que molt sovint es pot veure gent caminant pels principals carrers del país deixant currículums als establiments. En aquest sentit, la migració d’argentins a Andorra ha estat causada per dos aspectes diferents. D’una banda, per la situació angoixant causada per la crisi econòmica que està vivint el país sud-americà. De l’altra, pels treballadors de temporada que contacten amb les empreses i tenen informació d’Andorra, però que tot i això arriben al país sense feina. Ponce va destacar que «la setmana passada ja van arribar entre 1.000 i 1.200 argentins», i que de cara les pròximes s’esperen «uns 2.000 o 2.500 més». Relacionat amb aquest fet, l’impulsor d’Argentinos en Andorra va explicar que enguany els temporers «han arribat molt més d’hora pensant que trobarien feina o les empreses els contractarien abans». La realitat, però, és molt diferent, i la gent s’ha anat quedant sense diners i sense lloguer. És per això que bona part dels treballadors de temporada, tot i tenir feina, s’han vist obligats a marxar del país. 

Des d’Argentinos en Andorra, en una reunió amb el cap de Govern, Xavier Espot, es va proposar la creació d’una oficina específica dels temporers. La principal funció d’aquesta seria «ocupar-se del tema de l’habitatge, fer un registre dels treballadors de temporada i controlar els expedients de cadascun». A més, serviria per ajudar els treballadors amb els seus papers, donar un cop de mà al Servei d’Immigració i demanar solucions als empresaris. Encara sense una resposta exacta per part de l’Executiu, aquesta oficina «tard o d’hora arribarà a ser una realitat, no per un èxit nostre, sinó perquè fa falta».

D’altra banda, i específicament per resoldre la manca d’allotjament, el grup impulsat per Ponce va proposar reobrir els hotels que estan tancats. Una idea que «potser no resoldria el problema de l’habitatge, però serviria almenys per alleugerir-lo». La metodologia que projecten és la de Grandvalira, «on donen un hotel amb esmorzar i sopar». Tot i això, no tots els treballadors hi tenen cabuda, només un 50 o 60% d’aquests. 

Recentment, a causa d’aquestes dificultats per trobar pis i feina, es va començar una crida a les xarxes socials advertint que venir a Andorra potser no és la millor idea per a qui vulgui fer estada com a temporer. En aquest sentit, el promotor d’Argentinos en Andorra va restar importància a aquests fets al·legant que es tracta de gent particular i que «les xarxes són les xarxes». Així mateix, tampoc entén que es faci ara perquè «hi ha 4.900 llocs de treball i les contractacions acaben de començar, s’estan fent ara mateix», i va afegir que «si estiguéssim a prop de desembre, sí que es podrien fer aquestes crides».  

Relacionat amb els conflictes socials que darrerament s’han associat als temporers, com per exemple les pintades en llocs públics de Soldeu i Ransol, Ponce va destacar que qualsevol resident «que faci una ximpleria, sigui andorrà, argentí, portuguès o espanyol, se li ha d’aplicar la força de la llei. Ara bé, apuntar a dit a tots els argentins és un error.» 

Finalment, l’impulsor del grup va explicar que durant la setmana vinent es tornaran a reunir amb el cap de Govern i el director de Grandvalira per intentar resoldre tots aquests afers. A més, també tractaran temes com l’impuls del dia del treballador, «que ara ha quedat una  mica en segon pla», i les propostes d’eines perquè els temporers aprenguin el català. Tot i això, Ponce va matissar que «nosaltres no volem fer política, sinó que ens escoltin i promoure, per exemple, la integració cultural o esportiva» dels nouvinguts.