La gimnàstica rítmica nacional continua evolucionant a passos agegantats, i així ho reflecteixen els darrers resultats aconseguits, sobretot en les cites internacionals. Durant la temporada passada, que va finalitzar amb la disputa del Mundial que va tenir lloc a Sofia (Bulgària), la Federació Andorrana de Gimnàstica (FAG) va comptar amb Berta Miquel com a punta de llança pel que fa a l’equip nacional. La jove, de 16 anys, va començar de menys a més, el que encara va fer més evident la clara evolució de la tricolor, ja no sols pel que fa als resultats, sinó també en relació amb la presència al tapís.

«A l’hora de sortir a pista, continuo tenint aquests nervis i motivació», va declarar la gimnasta a aquest mitjà, mentre assimilava amb un somriure que «suposo que ja són característiques meves com a esportista». Fa tot just un any que Miquel va passar pel PERIÒDIC, amb 15 anys. En aquell moment ja va sorprendre que, sent tan jove, fos capaç de tenir una mentalitat esportiva tan sòlida, dibuixant unes metes molt clares, però albirant cada passa que havia de donar, sense saltar-se’n cap. «A mesura que anava passant la temporada m’anava sentint més segura i amb més ganes de sortir al tapís. Durant els entrenaments, uns dies abans, ja tenia ganes de competir, demostrar i passar amb molta més confiança».

La temporada no ha estat gens fàcil, i és que el calendari ha exigit el màxim de la federació, començant per la junta directiva, passant pel cos tècnic i finalitzant amb les joves gimnastes de les diferents categories. No obstant això, i posant el focus en el màxim esglaó d’aquest esport al país, la gimnasta de l’equip nacional no s’ha aturat ni un sol moment. Des de ben entrat l’any 2022, Miquel ha competit en tota mena d’escenaris. La Sofia Cup (Bulgària), la London Spring Club (Anglaterra), la World Challenge Cup (Pamplona, Espanya), el Trofeu Internacional Beti Aurrera (Vitòria-Gasteiz, Espanya), l’Europeu de Tel Avivi (Israel), la FIG World Challenge Cup 2022 (Cluj-Napoca, Romania) i el Mundial (Sofia, Bulgària) han sigut les cites que han pogut presenciar els diferents exercicis i evolució de la gimnasta. Un camí llarg on s’ha hagut de mesurar a les millors atletes d’Europa i del món. Pel mig, concretament al mes de maig, també es va alçar com a Campiona d’Andorra, que es diu aviat.

Tants viatges, concentracions, competicions i entrenaments perquè finalment acabi amb un: «se m’ha fet curta la temporada». «Vaig acabar el Mundial i ja tenia ganes de començar amb els nous exercicis. Gairebé no volia ni vacances», va dir rient Miquel, i és que per a ella aquesta temporada ha sigut «un pas endavant, una millora, una nova experiència per la pròxima fer-ho encara molt millor». Quan es mantenen molts diàlegs amb esportistes d’elit o inclús entrenadors, gent que ha viscut aquest món, gairebé tots arriben a la mateixa conclusió. Per detectar un esportista diferencial no s’ha de veure tant la seva capacitat física com la mentalitat, el cap, des de quina perspectiva veu els objectius, les metes. Andorra té la sort, avui dia, de tenir-ne uns quants al país. En el cas de Miquel es tracta de «recordar els sentiments i les sensacions abans de sortir a pista durant les competicions importants. Com ho he fet els entrenaments, de quina manera he millorat més, on he errat, caure, aixecar-se, i he intentat quedar-me amb tot això perquè aquest any pugui millorar encara més».

Estar al mateix nivell de les top mundials, per a aquest petit país, és d’allò més complicat. No obstant això, la premissa és clara: «anirem a cada competició a ser els millors del nostre nivell».

 
Carn i ungla

És clar que Miquel ha estat la principal protagonista de tot aquest procés. Tot i això, no ha estat mai sola. De fet, es podria dir que difícilment hauria pogut estar millor acompanyada.

Al mes de febrer, juntament amb el calendari competitiu, també va començar l’aventura per a Clàudia López. Des d’aquell moment, la FAG tenia una nova entrenadora en cap, la màxima responsable de l’equip nacional. I també, des d’aquell mateix instant, va néixer una complementació que no es podria veure en altres contexts.

«És tot un gust treballar amb la Berta. El que li demanis, ho porta a la pràctica, i continua fins que ho té més o menys dominat. No perd mai la iniciativa, i això és una part fonamental. Li podries dir que volés i ho intentaria, i gairebé segur ho acabaria aconseguint». És inevitable que s’escapi un somriure, i amb aquesta expressió van ser dues. S’ha convertit en una contant. Gimnasta i entrenadora han compartit tot aquest any. S’han fet ungla i carn. Tot, segons la tècnic, gràcies a l’actitud de la jove. «Ve cada dia amb les mateixes ganes. No la veus mai desmotivada i en cada entrenament dona el 100%, i això crec que és un fet distintiu d’ella com a esportista». Lluny de quedar-se en una relació alumne-mestre, per exemple, on sempre hi ha una figura que ensenya i l’altra que aprèn, en aquest cas es podria parlar d’una mena de retroalimentació. «Està disposada a deixar-ho tot en cada moment, i també t’exigeix el teu 100%, en el meu cas com a entrenadora, i això és boníssim. Quan la veig, m’obligo a donar-li el 110%, perquè és el mínim. Sempre vol millorar i aprofitem cada moment per veure d’on podem treure una dècima, i això és increïble».

Per a López, el marge de millora de la gimnasta «és grandíssim, i confiem en el fet de tenir unes esportistes plenament capacitades per fer que el nom d’Andorra estigui ben amunt, començant per la Berta». Ara, l’entrenadora avisa que el punt de sortida dels nous exercicis per a la pròxima temporada serà el màxim aconseguit l’any passat. «Ella ho pot fer, i és possible. A més, la Berta és la primera que creu que és possible i buscarem sempre la seva millor versió».

Amb la il·lusió i motivació renovades, ambdues ja han començat els entrenaments de cara a la pròxima campanya, la qual no es quedarà al darrere en comparació amb l’última. Hi haurà Europeu al maig, a Baku (Azerbaidjan), en el qual participarà també el conjunt de la FAG, i el Mundial serà a l’agost, a València.

L’objectiu a llarg termini no es quedarà enrere tenint en compte la dinàmica mantinguda fins avui dia. «Podem estar perfectament al voltant del top20 si treballem com anem fent fins ara», va dir l’entrenadora en cap. Per la seva part, Miquel ja té el cap posat a l’Europeu, on vol aconseguir quedar al top30, millorant així el top40, aproximadament, de la campanya passada.