La porteria continua sent una de les grans incògnites de l’FC Andorra. El temps no ha servit per esclarir les preferències d’Eder Sarabia, que també inclou els guardametes en la seva característica rotació de jugadors. No obstant això, tant Nico Ratti com Raúl Lizoain no acaben d’estar acostumats a tants canvis, i la història d’aquest esport així ho ha deixat clar pel que fa a aquesta posició, amb exemples de llargues titularitats i altres que jugaven en determinades ocasions.

A punt d’arribar a la meitat de la temporada a LaLiga SmartBank, els tricolor continuen sense tenir un porter titular i un altre suplent (sí un tercer, que en aquest cas és Marc Vidal, que és l’únic que queda per debutar en la competició domèstica). Això sí, Sarabia ha deixat entreveure la seva predisposició cap al guardameta canari. De les 15 jornades transcorregudes fins al moment, Lizoain ha sigut titular en 11, mentre que Ratti ha defensat la porteria com a titular en quatre ocasions.
L’exjugador del Mirandés, que va aterrar al Principat en l’últim mercat estival davant l’ascens tricolor a la Segona Divisió, suma 990 minuts sota pals, i gairebé triplica el número de Ratti, que registra 360 minuts disputats. Dit d’una altra manera, Lizoain ha estat present en el 73% de les trobades fins al moment, per un 27% de protagonisme de l’italoargentí. 

Les xifres

Les estadístiques, de moment, afavoreixen Lizoain, que en els 11 partits que ha sigut titular ha encaixat nou gols, mentre que ha pogut mantenir la porteria a zero en cinc ocasions. En el costat contrari, Ratti registra una mitjana d’un gol per partit, amb quatre dianes encaixades, tot i que s’ha quedat imbatut en una ocasió.
El context amb el qual va arribar el canari sembla que l’hagi afavorit de cara a la galeria. Als seus 31 anys, Lizoain ja sabia el que era disputar partits a l’elit del futbol espanyol, ja que va estar tres temporades a la Primera Divisió a les files del Las Palmas. La resta de la seva trajectòria s’havia repartit entre l’Alcorcón i el Mirandés (equip del qual procedia, en la categoria de plata) però a més, comptava amb l’al·licient de coincidir amb Sarabia dos cursos al Las Palmas (2015-2016 i 2016-2017).

Per la seva part, Ratti també va tenir oportunitat de trepitjar la segona categoria, en el seu cas amb la UE Llagostera, jugant els 90 minuts en una victòria per 3-1 enfront del Reial Valladolid. Les bones actuacions de l’any passat a la Primera RFEF, on va compartir porteria amb Josele, li van permetre fer-se un lloc en la plantilla 2022-2023, però ara ha vist minvat el seu protagonisme.

Amb dos porters tan diferents, sembla que Sarabia ha optat aquesta temporada per establir el mateix criteri que amb la resta de jugadors de camp: depenent del rival jugarà un o l’altre. Un aspecte poc vist fins al moment, ja que la posició de porter no sol tenir tanta incidència a l’hora d’enfrontar un rival o l’altre.

Les característiques

Després de 15 jornades, els aficionats han tingut temps de veure que Ratti i Lizoain són porters amb característiques molt diferents. El canari, a banda de comptar amb més experiència, és un perfil més veterà, segur sota pals i àgil a l’hora de rebutjar pilotes que surten a pocs metres de distància. D’altra banda, Ratti no disposa de tanta envergadura (1,79 metres d’alçada per 1,88 de Lizoain) però ha destacat en les últimes temporades per posseir un joc de peus més precís. L’agilitat, no sols física, sinó també mental del de San Rafael li ha permès ser un més dins del terreny de joc.

Els porters de l’FC Andorra estan obligats a comptar amb una qualitat amb els peus diferencial, que complementi la dels jugadors de camp. Al llarg d’un partit, és fàcil que toquin la pilota en moltes més ocasions que ho pot fer el guardamenta d’un altre equip, i Sarabia ja ha deixat clar que l’estil tricolor compta, i també comença, amb la porteria.

De moment, cap dels dos ha aconseguit destacar per sobre de l’altre en termes generals, tenint encerts i errades a parts iguals. Així doncs, el dubte de la porteria continua en peu i tot sembla indicar que així continuarà fins al final de la campanya. 

Les claus de...

Nico Ratti 

• Joc amb els peus: Ratti ha demostrat tenir una millor coordinació a l’hora de jugar la pilota per terra amb els seus companys.
• Adaptació: El joc comminatiu de l’FC Andorra obliga els seus porters a interactuar molt amb la pilota, fet que Ratti ha dominat.
• Casa: El porter ha sigut una de les peces clau en els últims anys, i la darrera temporada va ser indiscutible a Primera RFEF.

Raúl Luzoain

• Veterà: L’experiència de Lizoain, sobretot a l’elit (Primera i Segona Divisió) li han penjat el cartell de favorit, de moment.
• Lideratge: Les capacitats del porter per comunicar-se, sobretot amb els centrals, i liderar la defensa han destacat aquest any.
• Ràpid: Tot i no tenir un joc de peus com el de Ratti, el canari s’ha mostrat sòlid, generalment, sota pals, fent aturades clau.