El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere López, ha entrat una bateria de preguntes a sindicatura en relació amb la concessió de l’heliport nacional, que assegura «genera molts dubtes» a la formació que lidera, tant en l’àmbit de viabilitat del projecte com de legalitat i de bon ús del diner públic. 

Així, López demana per la previsió de disposar de serveis de duana a la infraestructura aeroportuària i qui es preveu que proveeixi aquests serveis. En aquest sentit, i vist que «la declaració d’interès nacional de l’heliport es justificava per les connexions amb l’exterior», es demanen els acords per fer operacions amb l’exterior, en concret per aterrar a Barcelona, i el llistat de les infraestructures i les duanes corresponents amb les quals es preveu treballar.

D’altra banda, el president del PS pregunta per la justificació del fet que en un contracte de concessió es contemplin beneficis sobre l’execució de la construcció, cosa susceptible de ser una «possible il·legalitat», va assenyalar López. En aquest punt, també es demana a quant ascendeixen els beneficis sobre la construcció previstos i que s’expliqui a què es deu exactament el percentatge de beneficis.

Així mateix, López també demana a què corresponen les partides previstes en el pressupost per a l’heliport i per què es preveu una anticipació de diners per part del Govern sent com és una concessió. Alhora, es pregunta si el concessionari ha demanat finançament per anticipat per poder executar les obres o el servei, i com queda aquest en cas de no haver-hi beneficis.

Un altre dels dubtes del líder socialdemòcrata fa referència a l’oferta de la construcció, i més concretament a les diferències entre el pressupost establert pel Govern en el plec de bases, de 3,7 milions d’euros, amb l’oferta finalment presentada. López també vol saber exactament a quant puja l’oferta feta pel concessionari i en quins conceptes divergeix dels càlculs del Govern.

D’altra banda, el president del PS demana, veient que el Govern és subsidiari en les pèrdues, qui controlarà l’obra de construcció i quina responsabilitat tindrà el Govern en cas que sigui deficitari.

En un altre ordre de coses, es demana pels models d’aeronau que s’han presentat per prestar el servei i on es preveuen realitzar els proveïments. Així mateix, es pregunta per la capacitat real de transport de passatgers del model i l’oferta presentada.

Finalment, López també vol saber si el concessionari disposa del corresponent certificat d’operador AOC, tal com s’establia en el plec de bases. 

Padreny demana el Pla de dimensionament i obsolència 2022-2035 de Ctrasa

El conseller del Grup Parlamentari Socialdemòcrata Roger Padreny vol saber «quan preveu el Govern fer oficial la publicació del Pla de dimensionament i obsolència 2022-2035 de la planta de valorització del Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA». Un pla inclòs en la Llei 2/2022, del 20 de gener, per a l’adaptació de la societat pública Ctrasa com a instrument de gestió directa, publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) núm. 19/2022, del 9 de febrer del 2022. Concretament, la disposició addicional de la citada Llei 2/2022 dona un termini de nou mesos alGovern per elaborar el dit pla de dimensionament i obsolescència. Un termini que finalitza coincidint en el moment d’elaboració de la pregunta oral que ha de ser resposta avui en seu parlamentària. 

Vist que, com va explicar Padreny, fins a la data i hora d’entrada d’aquesta pregunta, el Govern no va fer cap anunci oficial sobre el pla, el conseller vol saber quina previsió té el l’Executiu. En aquest sentit, Padreny va assenyalar que «per a nosaltres la inclusió del pla [una proposta feta des del PS] a la Llei de Ctrasa és fonamental perquè preveu el final del model actual basat en la incineració. Un model que no compartim i que considerem que ja hauria d’haver canviat fa temps».