El 12,3% dels adolescents del país manifesten haver enviat fotos o vídeos personals de contingut eròtic o sexual a través d’internet, i gairebé el triple, el 35,6%, manifesta haver-ne rebut. Aquestes són dues de les dades resultants de l’enquesta impulsada pel Govern, Andorra Recerca + Innovació (ARI) i Unicef Andorra sobre l’ús de les pantalles als alumnes de segona ensenyança. L’estudi ha recollit més de 2.100 respostes de joves d’entre 12 i 18 anys, de les quals 1.900 van ser vàlides. «Una xifra enorme i molt positiva», segons el coordinador del grup de Sociologia de l’ARI, Joan Micó, ja que representa més d’un 60% dels alumnes. 

Pel que fa als resultats de l’enquesta, es desprèn que un 15% dels adolescents ha rebut una proposta sexual d’un adult a través d’internet. Associat a aquest fet, un 66% s’ha relacionat amb un desconegut a través d’una xarxa social, i un 30%, a més, «ha quedat amb alguna d’aquestes persones», va indicar Micó. 

Quant als videojocs, un 58,9% dels alumnes reconeix que juga setmanalment, i que de mitjana hi dedica 10,26 hores. D’altra banda, destaca que un 7,6% hi aplica més de 30 hores setmanals i que un 7,5% hi destina més de 30 euros al mes. En aquest sentit, a un 17% dels adolescents, l’ús dels videojocs els podria suposar un problema, i un 3,1% addicional podrien presentar símptomes d’una possible addicció.

Una altra dada que s’extreu de la investigació va relacionada amb els jocs en línia. Un 2,3% dels enquestats realitza apostes de manera habitual, un 2,3% molt ocasionalment, i un 4,6% ho ha fet alguna vegada a la vida, «sobretot els nois i amb apostes esportives», va accentuar el coordinador del grup de Sociologia de l’ARI. Per això, els experts ressalten que un de cada quatre joves que juguen en línia podrien desenvolupar una addicció al joc. 

L’ús de les xarxes socials ha estat un altre tema estudiat. En aquest sentit, més de la meitat dels alumnes utilitzen les xarxes per a fer amics i un 46,9% per no sentir-se sols. Micó va emfatitzar que «aquest component emocional és molt important i sobretot té un pes més gran entre les noies». D’altra banda, destaca que hi ha un 17,9% que sent exclusió, rebuig, discriminació i moltíssima angoixa. S’hi suma també l’ús del telèfon mòbil i internet: «El 90,3% dels joves disposen de mòbil amb connexió a internet, dispositiu al qual accedeixen als 10,57 anys de mitjana», va assenyalar el coordinador de l’ARI.

Pel que fa a l’assetjament escolar, s’ha estimat en un 14,3% possibles casos de ciberassetjament. No hi ha gaires diferències per gènere, però sí un perfil diferent: les noies presenten percentatges més elevats de víctimes pures i els nois, de víctimes agressores. D’altra banda, l’1% dels joves afirma que patia assetjament al moment de fer l’enquesta. 

També es va presentar els resultats relacionats amb l’educació en línia, competència que la gran majoria dels estudiants de segona ensenyança del país ha tingut a conseqüència de la covid-19. Un 32,2% considera l’experiència molt bona o bona i un 39,7% li atorga un regular, mentre que un 15,2% la valora com a molt dolenta. Així mateix, el 64,7% dels estudiants s’han sentit en algun moment desbordats o sobrecarregats, i només el 40% consideren que realment han après el que calia.

Finalment, l’enquesta ha fet èmfasi en el paper dels progenitors. Només el 25% dels adolescents diu que els seus pares els posen normes a l’hora d’utilitzar el mòbil, al 24% els limiten les hores d’ús, i al 14,3% els continguts als quals poden accedir. A més, un de cada quatre joves reconeix que discuteix com a mínim un cop a la setmana a casa per l’ús del mòbil. Paradoxalment, el 40,9% informa que els seus pares acostumen a fer servir el telèfon durant els àpats familiars. L’estudi ha fet la mitjana del control parental d’internet, que amb una escala de 0 al 21, ha estat de 5,20. 

A causa d’aquest baix nivell de control, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va explicar que ahir al matí es va fer la presentació als directors dels centres enquestats i a les associacions de pares i relacionades amb els adolescents, i va avançar que s’impulsaran noves accions perquè els pares i mares puguin educar els seus fills perquè tinguin una bona salut tecnològica. «No podem pensar en un món, ni ara ni en un futur, sense noves tecnologies. Per tant, el que hem de fer és educar», va afirmar la ministra.