Entre el 6 i el 9 de novembre del 1982 va tenir lloc un dels episodis meteorològics més importants que recorda Andorra i que es coneix amb el nom de l’Aiguat del 82. Aquesta setmana es compleixen 40 anys des que es va produir aquest succés, que va emportar-se la vida de més d’una desena de persones i va provocar copiosos danys materials. Aquesta catàstrofe va ser molt significativa, no només en el vessant més pessimista, sinó que també va fer prendre consciència a la població de la fragilitat del territori davant de la possibilitat que el fenomen es tornés a repetir i, per aquest motiu, el país va decidir començar a crear mesures per evitar les possibles conseqüències d’una desgràcia similar en un futur. Arran d’aquesta necessitat, neix la primera Llei de Protecció Civil l’any 1984, que va col·locar els primers fonaments perquè més endavant, el 2007, es desenvolupés el Departament de Protecció Civil, que des del seu inici ha centrat tots els esforços en la seguretat de les persones. «Era necessari crear una estructura per coordinar les situacions de grans emergències, traslladar informació a la ciutadania i organitzar la resta de serveis a través dels plans d’emergència, i això és una mica el que s’ha anat fent durant tots aquests anys», va valorar el director de Protecció Civil, Cristian Pons.

Al llarg d’aquestes quatre dècades s’han produït molts canvis respecte de l’organització que hi havia el 1982. Un dels més importants es va fer el 2017, amb la instal·lació de les nou estacions hidrològiques que controlen en temps real els cabals dels rius per poder preveure’n possibles crescudes i anticipar-se a desbordaments o afectacions dins del territori. El departament també compta avui dia amb un pla d’actuació per a fenòmens meteorològics, que va acompanyat d’un seguit de protocols interns, el qual es beneficia del Servei Meteorològic Nacional per preveure aquests successos. «En un passat, el país no tenia un servei que ens anés informant de totes les situacions o dels fenòmens adversos que s’aproximaven cap al nostre territori», va recordar Pons, que també va explicar que aquesta eina publica avisos que permeten obtenir dades a dos o tres dies vista sobre quins fenòmens poden arribar al Principat i com poden impactar-hi. Entre les millores de gestió, també destaca la comunicació amb la població, que ara és més directa i immediata, gràcies a les xarxes socials. D’aquesta manera, Protecció Civil i el Govern poden enviar consells o alertes quan sigui necessari.

En cas que es tornés a produir un sinistre d’aquestes magnituds, el departament també ha establert col·laboracions amb la Creu Roja, Protecció Civil comunal, els grups de suport i té un conveni amb la Unió Hotelera d’Andorra per si fos necessari realitzar reallotjaments. En aquest sentit, el director de Protecció Civil va observar que «una situació similar pot ser que passi o pot ser que no, però almenys tots tenim la informació i estem preparats». Recentment, aquest 14 de juliol, també s’ha aprovat i ha entrat en vigor la nova Llei de Protecció Civil, que justament vetlla per centrar més esforços en les accions preventives que permetin millorar la resposta en situacions d’emergència. Així doncs, entre altres, el text preveu donar eines per identificar els riscos que té el territori, juntament amb l’elaboració de plans d’emergència i d’autoprotecció, i la creació del Centre Nacional d’Emergències, que és «molt important per al país i el qual va lligat a altres sistemes de prealerta massius a la població que també són interessants de tenir», va assenyalar Pons. Aquesta llei, però, ha de seguir un calendari i, per tant, aquestes accions es desenvoluparan progressivament. Tanmateix, el director del departament va apuntar que «vull entendre que almenys obre les portes perquè, d’aquí a uns anys, puguem tenir altres elements per contrarestar situacions relacionades amb fenòmens més complets».

Amb tot, va assegurar que «tot el que ha canviat respecte del 82 és bastant, però prefereixo mirar cap a un futur i veure què preveu la llei, quines oportunitats tenim d’ara cap endavant, que no dir què és el que no hem fet fins ara».