L’Executiu i els set comuns van signar ahir el conveni que recull les mesures d’obligat compliment amb la intenció d’assolir un 15% d’estalvi energètic. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va admetre que el compliment d’aquest objectiu «és molt ambiciós» però a la vegada «assolible», i que «el problema energètic no es resoldrà a curt termini». 

La ministra també va augurar un hivern «complicat», tant en l’àmbit de possibles restriccions d’abastiment com de preus «sobretot pel costat francès», on no totes les centrals de producció estan en funcionament. I va afegir que «la situació es mantindrà en els pròxims mesos, o anys, perquè Europa ha de tornar a treballar per guanyar més independència» energètica.

Pel que fa al passat mes d’octubre, Calvó va informar que s’ha aconseguit una reducció del consum energètic respecte els mesos anteriors. Aquesta baixada, però, ha estat principalment a causa de les altes temperatures: «Ha sigut un mes molt calent, amb tres o quatre graus més que l’any anterior», va declarar. 

Després del conveni signat fa 15 dies amb el sector empresarial, ahir va ser el torn dels comuns, «una peça clau per aconseguir els objectius que s’han marcat», segons el cap de Govern, Xavier Espot. L’àmbit d’aplicació de l’acord compren l’administració comunal, els òrgans que estan sota d’aquests, els òrgans autònoms, les entitats de dret públic també dependents dels comuns i les societats públiques en les quals l’administració comunal tingui un capital de més del 50% o un control total. «Tots els sectors i parts implicades haurem de fer esforços i renúncies perquè la solució depèn del nostre comportament», va afegir Espot. Un exemple que el cap de Govern va destacar d’aquestes renúncies, és que les tarifes d’enllumenament públic siguin «a partir d’ara, i com a mínim de manera transitòria», íntegrament assumides pels comuns en lloc de FEDA. 

El conveni recull unes mesures d’aplicació immediata, a més d’una planificació a llarg termini. En aquest aspecte, les accions a curt termini són les mateixes que l’administració general aplica des del mes de setembre, amb l’afegit de l’enllumenat públic i l’enllumenat de Nadal, que es reduirà un 30% respecte a l’any passat. Aquest no podrà estar en funcionament més de sis setmanes i mitja, i com a màxim fins a les 22.00 hores. Amb excepció dels dies 25 de desembre, i l’1 i 6 de gener, que quedaran enceses fins a les 02.00 hores.

D’altra banda, les mesures a llarg termini passen per consolidar un model sobri energèticament. Per això, el conveni preveu que els comuns elaborin un pla d’actuació que permeti identificar les incompatibilitats, les actuacions i les inversions que siguin necessàries per permetre que els seus edificis millorin el comportament energètic. A més, també es contempla que totes les rehabilitacions i reformes d’aquests edificis hauran de seguir les normes establertes dins el pla d’actuació que es farà. En aquest sentit, la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, va ressaltar l’acord que van signar els comuns amb el Govern per tal de reduir el consum energètic: «Crec que entre tots hem d’assolir aquesta xifra important de país perquè és un problema que ens afecta a tots». Tot i això, la cònsol major va destacar que el comú encampadà «va més enllà» d’aquesta reducció del 15% i buscaran el 30%. Per fer-ho, «es tancarà tot a les 00.00 hores i es posaran llums amb sensors per evitar que hi hagi un consum innecessari tant als aparcaments com als edificis comunals», va explicar. 

Relacionat amb la despesa íntegra dels comuns de l’enllumenat públic, Mas va dir que «és normal que participem assumint una despesa que genera la mateixa parròquia». Aquest fet en xifres absolutes es tradueix en 90.000 euros anuals a Encamp, un total que es reduirà amb les accions relacionades amb les llums de les zones urbanes i no urbanes, on actualment s’apaguen una de cada tres llums i dos de cada tres, respectivament.