• «El representant comunal a la Comissió va supervisar els topònims», sosté

L'estany de Juclar, encara amb la grafia antiga; el Nomenclàtor li treu la r i queda Juclà Foto: EL PERIÒDIC

El cònsol de Sant Julià, Josep Pintat, fonamentava la setmana passada la decisió d'impugnar a la batllia el Nomenclàtor aprovat al setembre pel Govern en el fet que, segons ell, la Comissió de toponímia va decidir sobre els topònims lauredians sense el preceptiu consens que estableix la llei d'ús de la llengua oficial. Una acusació greu –des del comú de Sant Julià s'assegura que no s'ha rebut cap notificació de la Comissió des del decret del 2007 que establia l'oficialitat d'Auvinyà, Bissisarri, Canòlich, Certés i Muxella– i que divendres va ser contestada amb rotunditat des del ministeri: «La Comissió de toponímia està formada pel Govern i pels set comuns, i per tant, les decisions que s'hi adoptaven eren preses alhora pel Govern i pels comuns».

Els comuns, i sempre segons la versió del Govern, «han estat permanentment informats dels passos que feia la Comissió». De fet, el representant comunal –recordem-ho, un per parròquia, inclòs Sant Julià– «va supervisar tots els topònims que afectaven la seva parròquia, i en alguns casos proposava canvis lleus que es va incorporar al Nomenclàtor». Per tant, conclou, el ministeri, «els comuns van rebre notificació dels canvis que s'havien debatut al si de la Comissió». Encara més: «S'han enviat a tots els comuns informes anuals de l'activitat de la Comissió i, per tant, han estat permanentment informats dels treball fets», insisteix.

Unes explicacions que xoquen obertament amb els arguments esgrimits per Pintat i que –si no canvien molt les coses– s'acabaran dirimint a la Batllia. El cònsol lauredià no es va donar per satisfet amb els sensibles retocs que, després del recurs de reposició presentat al novembre, el Govern va introduir al Nomenclàtor. Ja saben: acceptar com a oficials els termes Auvinyà (amb v), Canòlich (amb h) i Juberri (amb b), en contra de la decisió inicial de la Comissió. Val a dir que la marxa enrere del Govern no va ser completa: Bixessarri, Certers, Moixella i Serni van conservar la grafia determinada per la Comissió, en lloc de les més tradicionals que defensava el Comú: Bissisarri, Certés, Muxella i Cerni.

Sobre el funcionament de la Comissió, pot ser revelador com es va determinar la grafia Canòlic, sempre és clar segons el ministeri: «Els comuns van rebre notificació dels canvis. Algun hi va presentar al·legacions i la Comissió tornava a debatre el topònim. En el cas de Canòlic, no es tractava de cap canvi, atès que a l'obra de partida, la Geografia i diccionari geogràfic d'Andorra, ja surt sense hac; si es va debatre és perquè se sabia que el comú de Sant Julià volia introduir-hi aquesta hac». ¿Com va acabar tot pelgat? La Comissió va dictaminar Canòlic, amb tots els arguments filològics del seu costat. El Comú va recórrer, el Govern va transigir i Canòlich tornarà a ser Canòlich. Una excepció monumental al diccionari, on es convertirà en l'únic topònim català acabat en ch. Un fenomen, en fi, digne de l'enigmista Màrius Serra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.