La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) vetlla des del 2006 pels interessos del teixit empresarial. El seu president, Gerard Cadena, fa una reflexió sobre l’estat actual del sector, valora la competitivitat andorrana i analitza els reptes que ha de fer front el Principat en el futur.
 
–En quin estat es troba el teixit empresarial andorrà?
–Sortim d’una pandèmia, però aquest any 2022 sembla que s’està portant força bé. Les empreses han pogut treballar, i estan compensant una mica les pèrdues patides durant l’afectació del coronavirus. En definitiva, la reactivació econòmica d’aquest any ha facilitat que moltes empreses puguin treballar amb les mateixes perspectives que tenien el 2019.

–Així es pot considerar que ja s’ha deixat enrere l’afectació per la pandèmia del coronavirus?
–Jo penso que podem valorar que, si no ve un rebrot, podem deixar de costat la problemàtica de la pandèmia. I de fet, la incertesa que tenim ara ja no és la covid, sinó aquesta crisi energètica produïda per la guerra d’Ucraïna. D’aquí és on sorgeix ara l’afectació. Ja hi ha diversos països europeus que esperen entrar en recessió, així que haurem de veure com es produeix tot plegat. Sobretot, s’ha de veure com afecta el turisme, i especialment sembla que penalitzarà el de llarga distància. Així que com que aquí treballem amb el de proximitat, potser ens va una mica millor. Tot i això, no podem descartar que hi pugui haver una baixada dels clients aquest hivern, tot i que esperem que no. Per tant, l’esperança és que puguem tenir un hivern com els que teníem abans de la pandèmia.

–Quina afectació estan tenint les inclemències actuals, com la crisi energètica o la inflació?
–És veritat que tenim aquesta incidència, amb puntes d’inflació bastant altes. Però malgrat tot, ens anem mantenint en xifres al voltant de l’actual, del 6,8%, mentre que a Espanya es mouen entre el 9 i el 10%, i països tan importants com Alemanya també estan al 10%. Tot i això, hem d’estar molt vigilants perquè aquesta inflació perjudica el conjunt de l’empresa. Així mateix, les previsions de l’FMI és que la inflació se situï al 5,4% a final d’any, però no ho podrem comprovar fins que la xifra estigui sobre de la taula. 

–En relació amb la crisi energètica, des del Govern s’ha establert la necessitat d’assolir un estalvi del 15%. Com veuen aquesta demanda?
–La voluntat del teixit empresarial d’Andorra és de complir amb aquesta reducció del 15%, perquè d’alguna manera, també afecta el compte d’explotació de l’empresa. És a dir, l’estalvi que es puguin fer compensarà l’efecte que tindrà l’increment de preus de l’energia, i el fet que no sabem exactament si se’n produiran de nous. En qualsevol cas, esperem que no hi hagi cap tall d’electricitat i que no s’hagin d’incrementar més els preus. No obstant això, és evident que hi ha certs sectors que tenen una dependència molt important sobre l’energia i que no poden reduir el consum. Faig referència, per exemple, a empreses que tenen cambres frigorífiques, que difícilment poden utilitzar menys electricitat. S’ha de veure com s’acaben aplicant, en aquest sentit, les mesures impulsades pel Govern en aquesta matèria i que ens van presentar el divendres al Consell Econòmic i Social, però sembla que l’Executiu està fent tots els passos per intentar que, si hi ha algun problema superior, tinguem els mecanismes per poder actuar. 

–I quina incidència té sobre les empreses el darrer augment del preu de la llum anunciat?
–Quan fèiem referència a la inflació, això és un element més que s’hi afegeix. Segons el seu grau de consum, els afectarà més o els afectarà menys, però en qualsevol cas, hi ha una incidència generalitzada en aquest aspecte.

–Per pal·liar els efectes de l’augment del preu de la vida, el Govern ha posat sobre la taula que cal incrementar els salaris l’any vinent. Què n’opinen d’aquesta encomana?
–Està clar que en les empreses, especialment en un context de manca de mà d’obra, hi ha una pressió salarial important i s’hi està donant resposta. La tendència és que els salaris s’incrementin. A través dels estudis que hem fet, hem vist com fins al 2021, els salaris s’havien incrementat més que el nivell de vida pel que fa a l’IPC que hi ha hagut els darrers anys. És cert que la situació del 2022 és completament diferent, i per tant, s’haurà d’analitzar d’una altra manera. Entenem que hi ha una part, que és la del salari mínim, que s’haurà d’incrementar, i per això estem en negociacions en el marc del Consell Econòmic i Social per donar una resposta. 

–I més enllà del salari mínim, com s’ha de procedir?
–S’ha d’estudiar. Nosaltres sempre hem dit que s’ha de pensar que les empreses ja tenen previst de fer aquests increments, i els han de definir en funció de la mateixa corporació. De fet, pel que hem vist en molts casos, aquests increments són superiors a l’IPC. Per tant, no hi ha una pèrdua del poder adquisitiu en aquest aspecte. A més, penso que no es pot tractar tota la massa salarial amb el mateix increment, sinó que cada empresa té les seves graelles salarials que s’han de respectar, i em consta que moltes ja han fet la previsió d’augmentar els sous. El que no es pot dir quina serà la quantitat, dependrà de cada cas i cada realitat. Per això des de la CEA sempre insistim que tenim el context que tenim, i la realitat és que ens manca mà d’obra. Per tant, els increments són importants, i les empreses han de vetllar perquè aquesta situació no els comporti una pèrdua de competitivitat.

–Vostè creu que aquest augment s’hauria d’equiparar amb el de l’IPC?
–Nosaltres defensem que el salari mínim sí que s’ha d’incrementar pel valor de l’IPC, cosa que pot decretar el Govern i no ens hi oposem. El que diem és que l’augment del salari medià i el mitjà, ha de ser la mateixa empresa que l’adapti a les seves necessitats. Però estic convençut que hi haurà empreses que incrementaran els sous als treballadors per sobre de l’IPC, i també d’altres que menys. 

–Les primeres propostes emeses per part vostra i dels sindicats estaven allunyades. Pensa que hi ha opcions per arribar a una entesa?
–Penso que podem arribar a un bon acord amb el salari mínim. Pel que fa a la resta, insisteixo, sempre hem dit que l’empresa privada moltes vegades va per davant de les regulacions oficials que es puguin impulsar. S’haurà de trobar una proposta que sigui adequada, però deixant a part el salari mínim, no som partidaris que els sous es puguin incrementar per decret, a banda que és quelcom que s’hauria de fer mitjançant un projecte de llei.

–Els representants sindicals fan referència a un augment anual dels salaris del 5% durant quatre anys. Com valora aquesta proposta?
–Això es basava en el fet que els sindicats havien calculat la pèrdua del poder adquisitiu contemplant-ho des del Producte Interior Brut amb els guanys de les empreses. Però clar, a Andorra han arribat molts nòmades digitals els últims anys, i sovint resulta que una sola persona pot tenir molts guanys, però per a la resta d’empreses, els beneficis són diferents. Per tant, aquestes comparacions, des del nostre punt de vista, no són lògiques. Nosaltres ho hem plantejat d’una altra manera, i ens trobem que les dades són completament al revés del que han calculat els sindicats i no trobem que hi ha hagut una pèrdua del poder adquisitiu, sinó que hi ha hagut un guany. 

Això, sense tenir en compte el 2022, que és una cosa a part. Enguany sí que hi ha hagut una pèrdua del poder adquisitiu que s’ha de compensar, així que cal veure com es fa. De fet, a principis d’any ja es va veure que la inflació pujava més que el que s’havien augmentat els salaris a través de l’IPC i es va fer un increment suplementari al maig. I jo no dic que haguem d’esperar fins a final d’any per veure quin serà el valor de la inflació, però com a mínim, caldria observar com es comporta al novembre per definir una proposta. 

–Un dels principals elements que encareix la vida és l’habitatge. Com a participants del Consell Econòmic i Social, vostès com enfocarien aquesta problemàtica?
–El preu de l’habitatge és molt complex, perquè fa 14 anys que moltes vegades no hi ha hagut un increment o només corresponent a l’IPC. I quan es posen topalls, a tots els països ha resultat contraproduent. La problemàtica de l’habitatge que ens trobem ara, per dir-ho d’una manera més gràfica, és el fet que hi ha pisos de renda antiga i pisos de renda nova. Quan surten pisos nous al mercat amb els preus actualitzats, aquests són problemàtics. Però no ens hem de focalitzar només en aquests, sinó també en els de renda antiga que estan ocupats i que no t’han deixat augmentar. Cal observar el conjunt de les dues realitats. 

Evidentment, això suposa una dificultat per trobar personal, i per aquest motiu, en la primera junta del nou mandat ja vam decidir que intentarem formular una proposta. En qualsevol cas, qui ha de trobar una solució és el Govern, cosa que no passa per fer tres o quatre pisos. Per exemple, a Viena ja fa molts anys que estan fent pisos de protecció oficial, i ara tenen un mercat de pisos públics que correspon al 50% del global, cosa que incideix en l’oferta i la demanda. Així que a Andorra, tant el Govern com els comuns s’haurien de posar les piles per oferir terrenys i promoure la col·laboració publicoprivada per mirar de posar més pisos al mercat, i així rebaixar les tensions.

–Pensa que Andorra encara és un lloc atractiu pels treballadors estrangers?
–La de l’habitatge és una de les principals problemàtiques que tenim a l’hora de captar talent. Aleshores, tot i que hi ha molta inversió estrangera, aquesta s’ha focalitzat molt en el sector immobiliari. Per tant, el que seria bo i s’està fent a un ritme més lent és que hi hagi una diversificació de l’economia, i que hi hagi altres sectors que puguin arribar més enllà que dels tradicionals com el comerç o el turisme. Són serveis que ja es comencen a impulsar, i des de la CEA ja vam proposar en el seu moment que s’exploressin vies com l’ecommerce o els eSports. D’aquesta manera, és important fer un treball legislatiu amb elements com el blockchain, per no crear inseguretat jurídica a les empreses. I si fem això, la inversió estrangera anirà arribant a Andorra.

–En aquest sentit, ara s’ha tancat la primera experiència del temporer d’estiu. Creuen que la fórmula ha funcionat?
–Aquesta eina ha funcionat molt bé, i de fet, va ser a iniciativa de la CEA després d’haver-nos reunit amb els sectors més afectats, l’hoteleria i la restauració principalment. Aleshores, vam demanar a l’Executiu que s’implementés una quota d’estiu vista la dificultat per trobar mà d’obra. I al final, aquesta solució ha estat molt ben acceptada pel sector. 

–De fet, ara ja estan arribant els temporers d’hivern. Les empreses els han traslladat alguna dificultat o tot s’està produint amb normalitat?
–El que van demanar les empreses és que es definís ja la quota, i finalment, s’han reproduït els paràmetres dels altres anys. També hem repetit la demanda de la temporada passada, per tal que a l’octubre ja estigués en marxa donades les dificultats, cosa que ja és una realitat. Així que es podrà anar implementant seguint els tràmits habituals.

–Canviant de temàtica, l’Executiu ha fet referència més d’una vegada a la necessitat d’una reforma fiscal. Creu que és el moment?
–Aquesta reforma ja està sobre la taula. En primer lloc, hi haurà una minireforma, per dir-ho d’alguna manera, que està ja en procés d’esmenes. La CEA i l’EFA vam fer unes demandes concretes pel que fa a algunes problemàtiques que ens afectaven, sobretot de cara a quantificar les amortitzacions. Eren unes esmenes més aviat tècniques que vam passar als grups parlamentaris i estem a l’espera de veure si queden reflectides. La gran reforma que s’ha de fer, veig difícil que es pugui encarar ara, perquè estem gairebé en període preelectoral. I de cara a l’any que ve, els polítics s’hauran d’enfocar en la campanya electoral i la definició d’un nou Govern. Així que crec que no és quelcom que trobarem al curt termini, i que si es fa, serà més aviat a partir del 2024.

–Posant la mirada al futur, quins són els reptes empresarials d’Andorra?
–Pel que fa als sectors més tradicionals, hi ha el repte de reinventar-se en molts aspectes. Sobretot el comerç, que està en plena transformació perquè han arribat altres paràmetres com la compra online que fan que s’hagi de complementar. Nosaltres ja vam fer una primera fase d’intervenció, que comportava agrupar els diferents sectors comercials com l’Eix Central i els establiments en general de les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i ara estem treballant conjuntament per mirar de trobar solucions en aquest sentit. 

No obstant això, l’èxit que tenim turísticament és precisament el fet que no som un país on vas a esquiar i després ja no tens cap més complement, sinó que també pots anar a Caldea, pots anar de compres… Aquesta oferta complementària és cabdal, i això és el que hem de conservar i potenciar perquè els nostres turistes ho valoren molt. 

–Aleshores, la digitalització és una peça clau per aquest progrés?
–És evident que la digitalització és molt important per a totes les empreses, sobretot en el context d’Andorra, on el 85% del teixit són microempreses i és primordial que ho puguin implementar. Des de la CEA donem suport perquè totes les empreses puguin avançar en aquesta línia, i des del Govern també estan elaborant el Pla de digitalització, a la vegada que també tenen l’encomana pròpia de digitalitzar l’Administració i hi estan treballant. Penso que en el moment que ells estiguin digitalitzats, automàticament això promourà que l’empresa petita tingui els mecanismes suficients per poder-se adaptar. Si hi ha reciprocitat en el grau de digitalització, l’evolució hi serà. Però en efecte, la pandèmia ha evidenciat que la digitalització és l’eina indispensable per encarar els negocis al futur.

–Pensa que hi ha un bon teixit emprenedor i innovador al país?
–Jo penso que sí, tot i que potser és més aviat individualitzat i el que ens costa és fer l’oferta conjunta de totes aquestes iniciatives que s’estan creant. En l’àmbit de la Comissió de diversificació, s’estan fent reunions periòdiques per tal de tenir un lloc on cadascú pugui explicar les seves vivències i veure si hi pot haver complementació. De fet, que s’hagin establert diferents espais de coworking a Andorra facilita la interacció dels emprenedors, i aquesta és una de les apostes més importants que hem de fer de cara al futur.