El Govern ha iniciat el tràmit per aprovar el Projecte de llei de mesures d’estalvi energètic, el text legal que ha de permetre actuar a l’Executiu en cas d’escassetat d’energia. Estructurat en tres nivells d’intervenció, el Govern ha volgut incloure «per prudència» un nivell d’actuació en cas de crisi energètica, amb la possibilitat «d’aplicar mesures molt més contundents». Així ho ha posat de manifest la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que ha detallat que es decretarà la crisi «en una situació excepcional, on l’escassetat energètica es manté en el temps», a la vegada que ha incidit que aquesta possibilitat s’ha recollit perquè «com a gestors, ens hem volgut anticipar» i que la introducció d’aquest capítol és «per dotar-nos d’una eina més».

Una de les possibilitats que recull aquesta declaració és la prohibició o restricció de l’ús de vehicles de motor o la venda de combustibles. La ministra ha especificat que aquest punt s’ha afegit «a la llum del que ha passat a França», considerant que «potser hem estat extremadament prudents incorporant aquest punt». En qualsevol cas, el projecte de llei determina que aquesta limitació es faci a favor de la ciutadania i empreses del país, i en detriment dels turistes. Sigui com sigui, Calvó ha insistit que aquest fet respondria a «l’excepcionalitat» ja que «no hem tingut cap informació ni hi ha res que faci pensar que puguem tenir restriccions de carburants», i que en definitiva, la seva regulació té per finalitat «curar-nos en salut per si mai passa».

Així mateix, aquest capítol també inclou la possibilitat «d’ordenar el tancament d’empreses que, en particular, gasten molt». En aquest aspecte, la titular de Medi Ambient, preguntada per la premsa, ha fet referència als camps neu, i ha assegurat que «el mateix sector entén la situació». Així mateix, la ministra ha refermat que «treballem per la via de la concertació amb tothom», i la resposta per part de les explotadores de les pistes és positiva, pel fet que «estan treballant». Ara bé, amb l’elaboració d’aquest text, l’Executiu regula la possibilitat que «si no s’arriba als objectius marcats, ho farem per la via obligatòria». Cal tenir en compte que la vigència de la crisi energètica seria de 15 dies, amb l’opció de prorrogar sota l’autorització del Consell General.

Ús restringit de l’energia

Més enllà de la situació de crisi, el Govern preveu dos capítols amb accions menys severes per tal de fer front a episodis de manca energètica menys greus. El primer apartat contempla totes aquelles accions que, de forma anticipada, tenen el propòsit de reduir el consum i promoure l’estalvi energètic, i que seran d’obligat compliment. Algunes de les demandes previstes tenen a veure amb l’ús de l’energia en els edificis públics, sigui en climatització, enllumenat o ús de certs dispositius. També es prohibirà l’ús de determinades fonts d’energia en edificis privats, comerços, oficines, indústries o establiments oberts al públic, a la vegada que també se’ls restringirà l’ús de la climatització i l’enllumenat. Pel que fa a la via pública, es contempla limitar la il·luminació ornamental, de monuments i de l’exterior dels edificis, o l’encesa d’aparadors i rètols.

El segon capítol incorpora restriccions de subministrament elèctric. En aquest sentit, Calvó ha precisat que «FEDA podrà actuar i implementar les mesures necessàries per equilibrar la situació quan hi hagi restricció de l’abastiment energètic, per tal que no hi hagi un trencament de la xarxa». D’aquesta manera, i sota el principi de «donar més garanties a la població», es recull que les interrupcions s’hauran d’avisar amb una antelació de 24 hores i allargar-se dues hores com a molt, amb un màxim excepcional de tres. Quedaran exempts d’aquesta restricció les infraestructures dels serveis públics i altres serveis essencials. Tot i això, la ministra ha reiterat que «els talls de llum són poc probables, però no impossibles», i que en aquest punt, hi entraran en joc aspectes imprevisibles i incontrolables com el fet que hi pugui haver una finestra de fred i, conseqüentment, un augment notable del consum.

Paral·lelament, l’Executiu ha afegit dues disposicions finals. En primer lloc, la capitalització de FEDA amb 15 milions més perquè pugui mantenir les partides d’inversió; i en segon lloc, desconnectar les tarifes del fotovoltaic de la resta, per tal de retribuir-lo de forma justa i donar seguretat jurídica als inversors, per tal de no desincentivar aquesta font. El Govern tramitarà aquesta llei per via d’urgència per tal de tenir-la en vigor «abans de l’hivern».

Dubtes del CES

Abans de presentar el text als mitjans, la ministra l'ha compartit amb els agents econòmics i socials en el marc del Consell Econòmic i Social (CES). Per una banda, el director de la CEA, Iago Andreu, ha posat de manifest que la patronal «té un dictamen general favorable al projecte de llei», malgrat sentir-se «sobtat» per la qüestió de la restricció dels carburants. És per aquest element, el del decret de crisi i la no incorporació de compensacions per talls de subministrament elèctric que des de la CEA aposten per «acotar molt bé» tots aquests elements, i també temporalment. Així mateix, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, s'ha mostrat preocupat per l’afectació que puguin tenir aquestes mesures sobre els treballadors, a la vegada que ha animat a les administracions a «posar-se les piles» per arribar a un 60% de cobertura de la demanda energètica del país amb producció nacional d’origen renovable.