El Comú d’Andorra la Vella va començar el mes de maig una campanya de recerca de les fuites per millorar el rendiment de la xarxa d’aigua potable. En una primera tongada d’inspeccions i reparacions, que va afectar un 10% del total de la xarxa, s’ha aconseguit «millorar el rendiment, l’eficiència» de la xarxa en «vint punts percentuals», tal com va destacar el cònsol menor, David Astrié, que va afegir que ara s’està al voltant del 80% d’eficiència, la qual cosa és una xifra força òptima, ja que normalment s’acostuma a estar entre un 50 i un 60%, és a dir que «arribar a nivells del 70-80% són acceptables», va subratllar.

Ara com ara s’està fent una segona tongada d’auscultacions a la xarxa fins a completar els 50 quilòmetres que conformen el total de canonades per on circula l’aigua potable de la parròquia. Astrié va destacar que es va començar al maig allà «on se sabia que hi havia deficiències» i es van reparar un seguit de fuites que han permès reduir el consum equivalent a 8.000 llars. «Abans de buscar altres recursos cal mantenir el que hi ha sota terra», va defensar el cònsol menor, fent èmfasi en el fet que la xarxa d’aigua potable d’Andorra la Vella «no està tensada ni molt menys» tot i que sí que s’ha vist afectada per la sequera d’aquest estiu. En aquest sentit, va defensar que cal una campanya per a l’optimització abans no s’emprenguin altres accions com buscar altres recursos hídrics. En aquest sentit, si bé va manifestar que es fan prospeccions, no es plantegen de moment noves captacions.

Aquests dies s’estan completant les auscultacions als diferents punts de la xarxa viària i de manera paral·lela una segona fase consistirà en la instal·lació de comptadors en diferents ramals de la xarxa, uns catorze o quinze, que permetran tenir informació en temps real i saber a l’instant si s’està produint una fuita.

Tal com s’ha esmentat, en una primera tongada es va actuar sobre un 10% de la xarxa i sobre punts on se sabia que hi havia fuites d’acord amb un estudi previ. Així, es va actuar als carrers Gil Torres, Ciutat de Valls, una part de l’avinguda Príncep Benlloch, plaça Guillemó, carrer Doctor Nequi, Bonaventura Riberaygua, Ciutat de Consuegra, una part del carrer de l’Aigüeta, de l’Estadi i una part de l’avinguda d’Enclar.

El projecte de millora de l’eficiència de la xarxa tindrà una durada estimada de dos anys i un pressupost total estimatiu de 600.000 euros per any.

Pel que fa als problemes detectats a l’edifici número 28 de l’avinguda Santa Coloma, on han aparegut unes esquerdes i on el mes de juny hi va haver una fuita d’aigua, Astrié va manifestar que al juny es van observar «un seguit de moviments que es van traslladar a l’empresa constructora i a la gent implicada» en l’obra i que de manera paral·lela el comú va prendre un seguit de mesures com ara la instal·lació d’una bastida per evitar que rajoles d’un edifici caiguessin a la via pública i també es van instal·lar uns mesuradors per controlar els moviments a la voravia i a la calçada. «Des del juny ben poc moviment hi ha hagut», va subratllar, i va afegir que la causa dels moviments no els coneix però que són els que poden haver provocat alguna fissura i també la fuita d’aigua, ja que la canonada es va desendollar, és a dir, no hi va haver un trencament. El cònsol menor va incidir que els mesuradors comunals estan a la part pública, perquè els propietaris són els que han d’actuar sobre la privada.

D’altra banda, i quant a la moratòria per a la construcció de parcs fotovoltaics, el cònsol menor va recordar que es treballa per adequar el mapa d’irradiació solar del Govern, que marca els indrets ideals per establir aquestes instal·lacions, i adaptar-lo al pla d’urbanisme parroquial fent una feina que s’està intentant conjugar amb l’impacte visual que aquestes instal·lacions poden tenir.

A l’últim, i quant al seu futur polític, Astrié va dir que és «massa d’hora» per parlar sobre la possibilitat que ell encapçali la llista a les properes comunals, i sobre si es veu abans de cònsol major per la marxa de Conxita Marsol, va respondre que «circumstancialment per què no», però va afegir que «això el temps ho dirà», ja que és una qüestió que depèn «dels partits i de les persones» i que «cal esperar», segons informa l’ANA.