El Bisbat d’Urgell i el Govern d’Andorra, juntament amb Benito Menni CASM de la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, van formalitzar ahir el seu acord de col·laboració per fer realitat un nou centre d’atenció en salut mental a la Seu d’Urgell. Aquest projecte ha estat promogut pel mateix Bisbat, que segons va confirmar ahir, ha ofert uns espais propis situats a l’edifici del Seminari Diocesà de la capital alturgellenca, els quals seran rehabilitats i condicionats per aquesta finalitat a càrrec seu. En concret, el bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, i el ministre de Salut, Albert Font, van plasmar l’acord mitjançant la signatura del conveni de col·laboració al Palau Episcopal d’Urgell, trobada on també van assistir el representant del copríncep episcopal, Josep Maria Mauri, i la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas. 

En aquest sentit, Mas va exposar que «estem molt satisfets de poder col·laborar amb aquest projecte», i va afegir que «fem una valoració molt positiva que hi hagi aquest interès del Bisbat per donar resposta a les necessitats de recursos en l’àmbit de la salut mental que hi ha a tot el Pirineu i a l’Alt Urgell». Així mateix, la secretària d’Estat va incidir que «col·laborar amb el Bisbat és una excel·lent notícia perquè sabem que són molt bons creedors d’una feina ben feta», i que per tant, el recurs resultant «serà fet a mida per a les persones amb trastorns de salut mental, cosa que pensem que és un guany i una oportunitat dels pacients d’Andorra». I, a la vegada, Mas va recalcar que es tracta d’un exemple de la col·laboració entre territoris en matèria d’atenció sanitària, demostrant una vegada més que «la salut no té fronteres».

Concretament, i a l’espera de definir en les fases següents del projecte els seus detalls i característiques, s’han establert els fonaments d’aquest futur recurs a partir de tres eixos principals. El primer és l’atenció a persones d’edat adulta que precisin fases d’hospitalització, tant de mitjana com de llarga estada. Així mateix, també es preveu la possibilitat d’oferir atenció en l’etapa infantojuvenil, prioritzant l’adolescència, en règim d’ingrés o d’hospitalització parcial. I en darrera instància, hi ha l’objectiu de promoure activitats docents i de recerca.

Però més enllà d’aquesta pauta, la secretària d’Estat de Salut va exposar que la finalitat principal d’aquest centre, a banda de donar resposta a les necessitats detectades en salut mental al territori, és poder fer realitat un «sistema d’atenció integral a la persona, que vol dir que el pacient està al centre i nosaltres mirem els recursos i els serveis que el poden ajudar millor en la situació que es troba». És per això que, tal com va assegurar Mas, «hem d’intentar tenir molts recursos perquè siguin aquests els que s’adaptin a les persones, i no les persones les que s’hagin d’adaptar als recursos», remarcant que serà beneficiós «que les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies disposin d’un recurs més prop d’Andorra per poder adaptar-se a les seves necessitats».

En qualsevol cas, la secretària d’Estat ja va avançar que el fet de contribuir en aquest projecte «no vol dir l’exclusió del desenvolupament d’altres», tot confirmant que «no només hi haurà aquest centre». «És important que tinguem clar que aquest recurs que desenvoluparà el Bisbat d’Urgell no serà l’únic que disposarà Andorra», va sentenciar Mas, tot indicant que «com més oferta hi hagi, més oportunitats tindrà el pacient de rebre una atenció personalitzada». En aquest punt, va detallar que «el que hem d’assegurar-nos és que tots els recursos tinguin una molt bona continuïtat assistencial, derivació i seguiment dels pacients», fent referència a la necessitat de comunicació entre espais un cop estiguin a disposició, i fet que «és una de les línies que es desplega al Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma)».