Montserrat Capdevila va ser nomenada presidenta de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a l’abril, un càrrec que va ocupar fins aleshores l’actual ministre de Salut, Albert Font, i en el qual el representant dels pensionistes, Jacint Risco, estava fent de suplent. A continuació, Capdevila debat, entre altres, sobre les pròximes línies d’acció més importants al capdavant de la parapública: el nou sistema de pensions de jubilació i la implantació de la cartera de serveis.

–El consell d’administració de la CASS va designar-la a l’abril com a presidenta. Com es va trobar la parapública quan va entrar al càrrec?
–Vaig entrar a mitjan abril i em vaig trobar en una entitat amb una activitat molt frenètica. Per tant, vaig haver de posar-me al dia sobre molts temes que hi havia sobre la taula. Entre ells, ja s’havia creat la comissió de sostenibilitat de les pensions, i tot just començaven les reunions que es van anar fent al Consell General; aquest va ser un dels temes més importants. Així, em vaig haver d’estudiar les 14 mesures que s’havien proposat des del consell d’administració de la CASS. Un altre tema rellevant va ser l’aprovació del Pla Estratègic 2022-2025, que ja se n’havia aprovat un anterior a la pandèmia, però no es va poder realitzar perquè amb la covid tot va quedar paralitzat. Per això, s’ha reprès i s’ha adaptat. A més, vaig haver de posar-me les piles amb tot el funcionament intern, que va ser el meu major repte.

–Recentment, va comentar que el seu objectiu no és quedar-se al càrrec a llarg termini.
–El cap de Govern em va oferir ocupar aquest càrrec i li estic molt agraïda que pensés amb mi, però ja en aquell moment li vaig dir que ho acceptava fins que el període del mandat de l’Albert Font acabés, és a dir, que quan hi hagués eleccions volia plegar. Tanmateix, ell em va demanar que esperés fins que hi hagués un nou Executiu, i així serà.

–Entrant en matèria, un dels objectius del Pla Estratègic 2022-2025 que han presentat és treballar per a la sostenibilitat de la seguretat social. Com s’abordarà aquest tema?
–La sostenibilitat de la seguretat social es divideix en dues branques. D’una banda, la sostenibilitat de la branca de jubilació s’està parlant a escala parlamentària, i anteriorment hi ha hagut les propostes de tots els actors socials, però ara passa pels polítics. D’altra banda, a la branca general, la despesa en prestacions sanitàries continua creixent. Cada cop hi ha més malalties cròniques, els fàrmacs són més cars, hi ha més patologies... En aquest sentit, últimament s’ha detectat un creixement en els trastorns mentals. A més, a la cartera de serveis també hi ha més prestacions sanitàries que s’estan adherint i, per tant, la despesa augmenta. Quant als ingressos, aquest 2022 està sent un any bo, perquè tenim més assegurats, més comptes propis, i els ingressos per cotitzacions estan per sobre de les previsions que teníem. Tancarem l’exercici de 2022 amb un dèficit inferior al previst. 

–La CASS ha presentat 14 mesures per fer una reforma de les pensions. Quin és l’impacte que volen aconseguir?
–L’impacte total no s’aconseguirà amb aquestes propostes, perquè cada cop s’estan jubilant més persones. Quan va iniciar la seguretat social, els que començaven cotitzant eren relativament joves, i s’han anat jubilant, però el gran volum d’assalariats que van entrar, per exemple a la meva generació, hi ha una quantitat molt gran de persones que es jubilarà en els pròxims anys, i els diners que hi ha en el fons de reserva no seran suficients per cobrir aquestes pensions. Jo crec que a Andorra, com a país, hem actuat tard, perquè l’esperança de vida de la població ha augmentat, per sort, i n’estem molt contents. Les cotitzacions, però, no s’han anat adaptant a aquesta situació, i ara ens trobem que s’ha de fer alguna mesura urgent.

–Volen vincular l’edat de jubilació amb l’esperança de vida.
–Avui dia, les cotitzacions són molt baixes respecte de les pensions que estan rebent les persones que tenen una vida llarga. Tenim un factor de conversió que fa que si has aportat 100 euros, en recuperes tres cops més amb els anys, i això s’ha d’adaptar o el sistema no ho suportarà. De moment, la branca de jubilació no té dèficit, i aquest any tampoc en tindrà. Per tant, el resultat serà un superàvit superior al que esperàvem. Però clar, a partir del moment en què hi hagi un dèficit, l’haurà de cobrir l’Estat amb diners públics fins que no es trobi una solució per resoldre la sostenibilitat de les pensions.

–Segons un informe presentat a la comissió, la guardiola de les pensions s’haurà esgotat l’any 2038. Estem obligant les futures generacions a mantenir un sistema que, com exposa l’informe, ja és fallit?
–Crec que les futures generacions, els nostres fills, haurien d’entrar en una sistemàtica diferent de la que hem tingut nosaltres. Els plans d’empresa són molt importants, i després, els plans d’estalvi en l’àmbit privat, crec que també són molt rellevants. 

–També es vol augmentar dos anys l’edat legal de jubilació. Creu que és un criteri a mantenir en el futur?
–És una pregunta difícil. Es preveia fer-ho en vuit anys vist que l’esperança de vida s’està allargant. No sé massa què contestar.

–Una de les mesures és incrementar quatre punts percentuals del salari brut a les cotitzacions. Significa això que en un futur el treballador, autònom o empresari haurà de pagar més per mantenir les pensions?
–Les mesures que va presentar el consell d’administració preveien aquest increment de cotització i s’havia de veure de quina manera s’havia de repartir, un percentatge per al treballador i un percentatge per a l’empresa. El que no es pot fer és carregar tot aquest percentatge a l’empresa o tot al treballador, s’ha de buscar un equilibri.

–Què es vol aconseguir amb la creació dels comptes individuals de cotització que preveuen les mesures? Significa això que estem transicionant d’un sistema de repartiment a un sistema de capitalització de les pensions?
–Es mantindria el sistema que hi ha actual, que és de repartiment, juntament amb un pla de capitalització amb participació de la persona i de l’empresa. Però el que es vol mantenir és aquest sistema de solidaritat, i que les generacions futures continuïn gaudint d’un sistema de jubilació, però amb diferents pilars, el que tenim actualment de seguretat social de repartiment, el pilar dos de capitalització, i el pilar tres d’estalvi personal. Per tant, posem més pilars per mantenir una bona pensió de futur. L’objectiu que es busca és que totes les persones jubilades puguin tenir unes pensions dignes per poder viure tranquil·lament.
 

–Espanya ha indexat les pensions a l’IPC, una de les propostes que ha presentat també la CASS, i es calcula que l’any 2023 tindrà un sobrecost de 15.000 milions d’euros. Si s’aprovés a Andorra, quin sobrecost anual comportaria?
–Aquesta dada no la puc dir. Potser es podria calcular, però no s’ha fet perquè és una mesura que no s’ha pres des del consell.

–A més, no seria una mesura molt temerària tenint en compte l’onada inflacionista actual?
–A escala parlamentària, segur que arribaran a algun acord entre ells. A veure, la inflació hi és, i ja es decidirà com s’ha de procedir. Suposo que el mateix increment que s’anunciarà per als salaris serà per a les pensions i per a tothom igual.

–Sobre la cartera de serveis. En les darreres setmanes s’ha confirmat que es volen incorporar els actes  dels psicòlegs amb el desig que sigui a finals d’any. Com valora aquesta decisió?
–Jo ho trobo molt bé, perquè els trastorns mentals estan creixent. Ara no recordo si des del consell d’administració hem informat favorablement o no amb la cartera de serveis. S’ha de desenvolupar el decret, no el tenim sobre la taula. Però en tot cas, jo penso que és una bona mesura, perquè si els trastorns mentals estan creixent, que els psicòlegs puguin donar suport a aquestes persones pot evitar que aquests problemes vagin a més i acabin en patologies més greus. Per tant, més despesa encara per la CASS. Sempre és millor prevenir o agafar un trastorn a temps que no que després acabi en una patologia més greu.

–Quin deute pot suposar per Andorra la cartera de serveis que estan plantejant, tenint en compte que es vol estendre a tota la població?
–És una cartera molt activa que va canviant. Per exemple, al pressupost que vam aprovar el mes de juliol, els psicòlegs no estaven inclosos, però tant aquests professionals com qualsevol altre acte que entri a la cartera de serveis, pressupostàriament representarà un increment de la despesa. No obstant això, són partides que són ampliables fins a la quantitat que sigui necessària. El més important és la sanitat pública i que les persones estiguin ben ateses.

–És realista aquesta ampliació sense pujar la càrrega fiscal que ja suporta la població andorrana?
–A veure, aquestes prestacions sanitàries s’han de pagar d’alguna manera. Actualment, la branca general és deficitària, i aquest dèficit el paga l’Estat amb diners públics. Enguany, aquest serà inferior del previst, ja que l’any passat vam tancar amb un dèficit de 45 milions i aquest any tenim previst tancar amb un dèficit de 39 milions. Aquests 39 milions qui els aporta és l’Estat. Tot i això, el pressupost ja ha de contemplar aquest dèficit de la CASS i pagar-ho amb els ingressos que tingui.

–D’altra banda, el tercer pagador dels dentistes s’ha ajornat davant dels errors constatats en el sistema informàtic. S’ha avançat en aquest aspecte?
–Vam rebre una carta en nom de la directora i en nom meu on exposaven una sèrie de motius pels quals volien rescindir el conveni amb la CASS. Una de les raons és l’augment de les tarifes. És totalment lícit que vulguin i reclamin un augment de les tarifes, perquè fa molts anys que no s’han incrementat. També afegien altres qüestions, com per exemple que havien tingut moltes despeses durant la pandèmia perquè havien hagut de comprar material, com els EPIs. Penso que tots els comerços han hagut de fer un esforç i comprar materials durant la pandèmia. Quant a l’augment de tarifes, em consta que els professionals estan parlant amb el Govern, que és qui fixa les tarifes.

–Un altre dels punts que inclou d’Estratègia 2022-2025 és l’augment dels controls.
–Sí. La millora dels sistemes de control és un dels objectius, alguns d’ells en l’àmbit normatiu, i la CASS ha contractat una persona que es cuidarà d’aquesta tipologia, que també revisarà el funcionament intern de tots els departaments. D’altra banda, també es volen fer controls pel que fa a les baixes i les recaptacions. Al mateix temps, la CASS està negociant amb l’Institut Nacional de Seguretat Espanyol per intentar signar un conveni, ja que un volum important de pensionistes del país són espanyols. Per tant, volem que hi hagi un encreuament de dades entre la CASS i la Seguretat Social espanyola per saber exactament què cobra el pensionista a Andorra i a Espanya, estar informats de si aquesta persona fa una demanda per una ajuda, què està cobrant o que es notifiqui la seva defunció, ja que en aquest últim cas és difícil recuperar les pensions que s’han anat pagant, tot i que s’intenta fer. En cap moment, però, volem perseguir a ningú pel frau; el que sí que volem és intentar corregir irregularitats tant a l’alça com a la baixa.

–Com valora la participació de les últimes eleccions a la CASS?
–Eren les primeres que vivia en directe i vaig veure tot el procés, la despesa que representava i la gran feina que hi ha de tot l’equip. Però també vaig haver de veure en directe la meva decepció, ja que només un 2% dels votants va participar. No sé si val la pena seguir en aquest procediment, un 2% demostra manca d’interès.

–Què li agradaria que es complís abans que acabi el seu mandat?
–M’agradaria que s’arribés a un acord en la sostenibilitat de les pensions i també que es trobés una solució.