L’Associació andorrana contra el càncer (Assandca) demana a l’Executiu una ubicació perquè els pacients malalts de càncer puguin anar a passar una estona, prendre’s un cafè i trobar-se amb persones que pateixen la mateixa malaltia. Així ho va assegurar el president de l’entitat, Josep Saravia, a EL PERIÒDIC, que també va incidir en la importància que aquesta part de la població es pugui «descarregar emocionalment de les sensacions o del patiment psicològic que té». Entre les demandes que suma l’entitat durant els darrers anys, també s’inclouen l’augment dels controls en el càncer de còlon, pròstata o pàncrees; la instal·lació d’una unitat de radioteràpia al país; o que hi hagi un control més exhaustiu dels casos de càncer. En aquest sentit, Saravia va lamentar que «no tenim cap dada fiable per part del Govern», i va explicar que «en el seu moment, l’anterior ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va dir que teníem al voltant de 100 casos a l’any, quan en tenim més de 400». 

 D’altra banda, des d’Assandca també s’ha manifestat la falta de voluntaris assistencials, els quals s’encarreguen de fer més fàcil les gestions quotidianes de les persones que segueixen algun tractament oncològic perquè no estiguin sols a l’hospital, bé mentre fan un tractament o mentre hi són ingressats. «Ara mateix ens preocupa, perquè evidentment no serveix qualsevol persona, s’ha de fer un triatge, una formació, i fins i tot el SAAS ha de valorar si val o no», va indicar Saravia, que també va assenyalar que es prenen moltes precaucions perquè l’acompanyament es fa sobretot a la fase de pal·liatius i s’ha d’evitar un lligam que sigui molt profund, ja que «aquests pacients en un temps no hi seran, i això té un cost personal important». 

Quant a les despeses mèdiques, el president de l’associació va apuntar que el pacient ha d’avançar un 10% dels costos, una quantitat que pot arribar a incrementar quan s’utilitza el sector privat i, segons Saravia, és una situació que succeeix «sovint». A més, si es dona el cas que una persona o família no pot fer front a aquest avançament, hi ha els assistents socials, «el problema és que aquesta roda és lenta», va valorar el president de l’associació, que també va fer saber que durant la pandèmia, Assandca va ajudar econòmicament a persones que estaven sense feina i havien de continuar realitzant el seu tractament, tot i tenir problemes econòmics. Així, va assegurar que «no és la nostra finalitat, però en algun cas ho hem hagut de fer perquè hi havia una mancança molt important».

Altrament, Saravia va notar que continua havent-hi poca informació sobre la malaltia al país, i va manifestar que Assandca ha començat a repartir tríptics als centres sanitaris i a l’hospital «perquè la detecció precoç és la millor eina que tenim per lluitar contra el càncer». 

Amb tot, avui és el Dia mundial de la lluita contra el càncer de mama. En aquesta línia, el president de l’entitat va recordar que «és el que més es dona en les dones». Per aquesta raó, va incidir en la importància de l’autoexploració del cos, perquè si es detecta alguna anomalia a temps, «es pot solucionar correctament», va afegir. 

Andorra ha detectat 148 casos de càncer de mama des de 2008

El Programa de detecció precoç del ministeri de Salut ha permès diagnosticar, des de la seva implantació, 148 dones afectades pel càncer de mama. Així, aquest darrer mes de gener es va iniciar la vuitena ronda d’aquest programa, que té com sempre una durada biennal i que acabarà, per tant, el desembre de 2023. Concretament, en aquests primers nou mesos de l’any, s’han detectat vuit casos d’aquesta patologia entre les 1.924 pacients que s’han fet la mamografia de control. A més, en aquesta ronda s’han enviat 5.394 cartes a dones en edat elegible. Cal recordar que inicialment es contactava únicament a dones d’entre 50 i 69 anys, però la franja d’edat s’ha ampliat fins als 74 anys. Paral·lelament, des del Ministeri de Salut es destaca que, malgrat la irrupció de la pandèmia i l’ampliació del rang d’edat susceptible de fer-se les proves en la darrera ronda, el percentatge de participació en el programa no ha davallat i s’ha mantingut en prop del 50%, com els anys anteriors.