El MoraBanc ha signat un començament de temporada perfecte: tres victòries en tres partits. El vestidor viu un moment dolç, però amb els peus a terra. Tot i canviar gairebé tota la plantilla, incloent-hi l’entrenador, els andorrans han sabut adaptar-se a les noves exigències d’una categoria peculiar com és la LEB Or. Una de les claus per lligar-ho tot ha estat l’únic jugador que continua de la temporada passada: Nacho Llovet. Convertit en capità, el pivot té clar quin és el camí a seguir per col·locar l’equip de nou a l’ACB.

–No ha començat gens malament la temporada, no?
–Quan comença la lliga sempre tens aquests nervis per saber com anirà tot. Sabíem que era important iniciar-la al màxim, però la veritat és que ha sortit tot millor del desitjat.

–S’ho esperaven?
–L’objectiu era començar 3-0, però no pots esperar mai que aquests tres partits s’acabin resolent de manera més o menys còmoda. Som conscients també que hem jugat contra dos dels equips que han pujat aquest any i, per tant, no ens hem d’acostumar.

–Era més complicat mentalitzar-se després de patir un descens?
–En certa manera. Quan poses la vista enrere t’adones de moltes coses que no van acabar d’anar bé, a molts nivells diferents, i ja havia passat altres anys, però com les temporades acaben sent més o menys exitoses, no dones importància. Ara s’han canviat moltes coses i el club ha après de les errades de la temporada passada.

–Ha canviat molt el Nacho Llovet de l’any passat al d’enguany?
–Va ser una temporada molt difícil. No t’ho pots imaginar. També mentalment. Moltes hores, molts viatges, molta pressió, i el final de temporada va ser duríssim. Intentes aprendre coses, a identificar allò que no funciona i lluitar perquè no es torni a repetir.

–Ara ha canviat el seu rol.
–Sí, ha canviat i havia de canviar, perquè la confecció de la plantilla és diferent. Ara tenim un equip molt ben construït, amb les posicions molt clares i amb gent a la rotació. Tanmateix, tot i no ser capità les temporades passades, penso que ajudava l’equip en diferents aspectes. Suposo que és per la meva personalitat, bastant extrovertida pels que em coneixen bé, però està clar que aquest any al final han decidit que aporti aquesta representació de l’equip cap a fora i per a mi, òbviament, és tot un orgull i un honor poder-ho fer. Els objectius són clars, molt ambiciosos, però gens fàcils d’assolir. Vindran derrotes perquè les temporades són així. No hi ha ningú que hagi acabat sense perdre mai i haurem d’aguantar aquesta pressió i estar junts.

–Com s’han d’interpretar, doncs, aquestes tres victòries?
–Hem d’estar contents perquè l’objectiu era guanyar, però hem de saber qui som i on volem arribar. I hem de tenir en compte que en les últimes temporades, els equips de dalt han perdut bastants partits inesperats, sobretot duels a fora contra equips petits i pistes petites que collen molt. Aleshores, hem d’intentar no caure en aquestes trampes. Estic convençut que tenim un gran equip, talent, físic, ambició, generositat per jugar conjuntament, i crec que les coses poden anar molt bé, però sé que no serà fàcil.

–Hi ha hagut una evolució positiva del primer partit al tercer. Culpa d’això la té l’ambient al vestidor?
–L’ambient al vestidor és increïble des del primer dia, i ha sigut un factor molt positiu pel grup, però sé que no ha sigut el responsable d’aquesta evolució. Es deu més a què hem pogut estar més temps tots plegats. Vam tenir moltes lesions, i és el que ens va passar una mica també a la Lliga Catalana. A partir d’aquí, sent tots, estem jugant d’una manera molt coral i la gent està molt bé físicament, i hem pogut estrènyer més defensivament. Aquesta diferència defensiva és la que ens ha donat aquests partits.

–De moment el MoraBanc és l’equip més anotador i el que menys encaixa.
–El fet de ser anotadors ens arribarà perquè tenim talent en moltes posicions. La part diferencial del nostre equip estarà en el fet de si podem ser, a part de bons, defensivament sòlids. Que als rivals els costi anotar, que els costi córrer contra nosaltres, i si agafem aquests automatismes i ens tornem un bon equip defensiu, la temporada anirà bé.

–Quina és la clau per no patir un excés de confiança?
–És bo que agafem una mica de confiança. El que no hem de fer és transformar aquesta confiança en relaxació, i amb això l’staff tècnic està molt centrat, i nosaltres també. Gent com Rafa Luz, Tobias Borg o jo mateix hem de transmetre aquest missatge als companys, però veig l’equip molt mentalitzat. Tenim jugadors que han estat en equips de LEB i que han pujat, i que saben el difícil que és.

–Quin fitxatge li ha sorprés més?
–Òbviament, Marin Maric ens ha sorprès a tots, però no en els partits. Quan feia una setmana que estava al país [Maric] vaig parlar amb Guille Colom, i vam tenir clar que aquest any ho petaria. Té talent, ambició i gana. Lluita cada pilota fins al final i està produint molt bons números. D’altra banda, m’ha sorprès molt també Chris Czerapowicz. He jugat contra ell durant sis anys i no sabia que tenia aquesta capacitat per encistellar. És un excel·lent tirador. Rafa Luz té un control del partit i un control de les passades espectacular, a més de ser una potència física. Són coses que et sorprenen en el dia a dia i veus que tenim un equip molt compensat i amb molta qualitat.

–Quin partit espera amb més ganes?
–El d’aquí a tres setmanes contra el Burgos. És el que tinc marcat en vermell, però abans d’arribar aquí hem de passar per molts altres, i haurem d’estar al 100%.

–Com va veure a l’afició en el primer partit al Poliesportiu?
–Crec que la gent està gaudint. S’ha fet neteja del que va ocòrrer l’any passat i ha tornat la il·lusió. L’afició sap on estem, i pot ser un any molt maco per gaudir tots plegats. Compartim aquesta il·lusió, i això ens farà crèixer i seguir endavant.