Gairebé totes les persones, en algun moment de la seva vida, han necessitat trobar-se a elles mateixes, tenir un instant per saber estar sols i fer una tasca d’introspecció destinada a tornar a marcar el camí a seguir. El que no sol passar tan habitualment és que, en aquests precisos períodes, dita persona trobi un recorregut vital que, a més de marcar una direcció, l’ajudi a esclarir i potenciar certes característiques o dons que posseïm.

Com a esportistes, el percentatge d’èxit encara és més petit, però Aleix Coll, andorrà de 22 anys, està aconseguint uns objectius que continuen evolucionant. L’any passat, Coll es va alçar com a campió de Catalunya de fitness en la categoria Men’s Physique Júnior, sent la primera vegada que participava en una competició oficial. El sostre, però, continua elevant-se, i en aquesta ocasió, a principis d’aquest mes d’octubre, es va proclamar campió d’Espanya en la categoria Classic Physique Júnior, durant el campionat de la lliga NPC que va tenir lloc a Alacant.

La victòria a Catalunya va esdevenir un punt de partida, despertant el sentiment de voler més que tenen gairebé tots els esportistes. La gran diferència en el cas de Coll i la resta radica en el període de temps transcorregut entre la decisió de participar en una competició oficial i l’assoliment de dos campionats, sumant la respectiva pujada de nivell entre un i altre. Ridículament curt.

No obstant això, el que més pot arribar a impactar és el camí que ha seguit el jove tricolor. «Gairebé no ha variat el recorregut per preparar ambdues competicions. Sempre he tingut l’objectiu de gaudir del camí, del procés, indiferentment dels resultats». De fet, Coll va tornar a Andorra amb les medalles penjades (també la de subcampió en categoria Men’s Physique) i amb intencions de descansar. Malauradament, aquells amb un potencial esportiu per explotar i un marge de millora ampli, estan condemnats a l’èxit, o almenys a continuar pujant esglaons fins a saber on està el seu límit. «Al novembre marxaré a competir a l’Europeu, ja no per buscar resultats, sinó per saber amb què em puc trobar, i si sona la flauta, perfecte, però si no sabré igualment que ho he donat tot».

És molt fàcil perdre’s entre victòries i medalles, o frustrar-se en caure derrotat. Per a molts estudiosos de l’esport, la clau de l’èxit està en altres apartats. «Si vull més? És clar, però també vull gaudir de la família, els amics, i no tindré cap problema en fer una passa al costat el dia que aquest esport em demani més del que puc oferir-li, o si he de sacrificar aspectes com la salut».